Atualità

Scoverta tl Vinschgau: döes statues menhir dl’Eté dl Ram

Döes scovertes importantes á fát l’ann passé le Ofize di Bëgns archeologics dla Provinzia che á descurí döes statues menhir dl Eté dl Ram (2.900-2.500 dan G.C.) de marmor de Lasa ciafades a Vetzan tl Vinschgau. Les statues é gnüdes presentades incö (10 de aurí) dal assessur por i bëgns culturai Florian Mussner y dala direturia dl Ofize Catrin Marzoli a Frangart.

L'assessur Florian Mussner y l'archeologa Catrin Marzoli á presenté incö les döes scovertes importantes. (FOTO:USP/Angelika Schrott)

Les döes statues de marmor de Lasa va zoruch al’Eté dl Ram (2.900 – 2.500 dan G.C.) y é gnüdes descurides tratan la costruziun de na ciasa da coltivaziun y de n garage por na botëga de orticoltöra l’ann passé a Vetzan (Comun de Schlanders) tl Vinschgau. L’assessur por i bëgns culturai Florian Mussner á rengrazié i archeologs por „süa sensibilité, dediziun y ince i sforc fisics che ai á fát por descurí y inrescí n capitul dla storia dl’umanité.“ N gran dilan tí speta naturalmënter ince ala porsona che á descurí les statues Bernd Christandl y ai proprietars dl terac, insciö Mussner. Do la scoverta ti é les statues gnüdes surandades al Ofize di Bëgns archeologics dla Provinzia che s’á spo cruzié dla restauraziun y dl’analisa dla scoverta.

„Nüsc archeologs é stá bugn da ti dé n significat y na storia a chëstes döes statues y á contribuí insciö a inrescí na pert dl’umanité, da n’eté da chëra che i ne ún degönes fontanes scrites“, á recordé l’assessur Florian Mussner y á ince confermé che les döes statues menhir podará gní anuzades dal Comun de Schlanders por na mostra y sará insciö azessibles a düc i zitadins interessá.

Les statues menhir é, do l’arat dl’archeologa y direturia d’ofize Catrin Marzoli, operes d’ert figurativa, la perioda de realisaziun va zoruch al’Eté dl Ram (2.900 – 2.500 dan G.C.) cun rapresentaziuns de figöres che ti somëia ales porsones. I menhirs de Vetzan rapresentëia un n’ël y l'ater n’ëra. „Le menhir cun la rapresentaziun mascolina á n ciol y de plü curtí, le menhir cun le dessëgn de n’ëra é caraterisé da n guant lunch“, á sotligné Marzoli.

Sciöche l’archeologa á recordé él gnü ciafé tl raiun dl Südtirol de plü statues-menhir, dala Val Venosta cina le Val d’Isarch. Indöt él gnü descurí 22 ejëmpli de statues menhir tla Regiun Trentin-Südtirol, 12 tl Südtirol y 9 tl Trentin. I esperc dl setur ipotisëia che les figöres sön i menhirs podess ester suranstanc de comunités, antenac o Dîs. „Tradizionalmënter gnô les statues metüdes sö te n cërtl y rapresentâ le post de cult por la comunité“, á stlüt jö Marzoli.

USP

Galaria dales fotografies