Atualità
Concurs d'idees söl plurilinguism: "Da n lingaz al ater zënza fadia"
L'Aministraziun provinziala dl Südtirol á scirt fora n concurs d'idees por jones y jogn che dess fá gní vëia de lingac y plurilinguism.
"Posté, chaté, chillen, trinché; t'aste intenü che t'adores vigni de tröc lingac? Cun chësta domanda ó i trëi assessurs por la cultura Daniel Alfreider, Philipp Achammer y Giuliano Vettorato stimolé les jones y i jogn da fá para pro le concurs d'idees "Da n lingaz al ater zënza fadia".
Idees che entusiasmëia la jënt por le plurilinguism
Al vëgn chirí idees jones cun chëres che al dess gní ciaré da entusiasmé y sensibilisé la jënt por i lingac y le plurilinguism. Ara se trata da dé inant le messaje che baié de plü lingac n'é nia ma bel y da rí, mo che de plü lingac fej rové adöm porsones da cërtli culturai desvalis y ti dá a vignun y vignöna poscibilités nöies. Al vel le prinzip: s'infidé fora dla tënora dl perfezionism y lascé pro la checia da savëi de plü lingac y le coraje da se tripé cun chisc!
Videoclip, Tik Tok, poetry slam, cianties: tröpes formes ametüdes
Jones y jogn danter 16 y 22 agn pó se mëte adöm te grups da 4 cina 6 porsones y mëte jö süa creativité sön papier por descedé la vëia da baié de plü lingac. Bel anfat ci massaria che al vëgn tut: al vëgn conzedü da d’adoré döt - n videoclip, Tik Tok, poetry slam, cianties o val' d'ater. Ci che vëgn damané é idees frësches y messaji persuasifs.
Le concurs d'idees é le resultat de na colaboraziun che vá sura i grups linguistics fora danter l'aministraziun provinziala y l'economia locala y vëgn dala convinziun che propi tla situaziun atuala dl isolamënt a ciasa él tröpes porsones jones che devënta ces creatifs y al podess gní fora les idees plü originales.
Colaboraziun che vá sura i grups linguistics fora
Al é tröc de bi pesć finanziars da davagné. Le grup che davagna ciafa implü ince n sostëgn profescional da realisé süa idea che vëgn spo adorada te döt le Südtirol sciöche campagna de sensibilisaziun. “Le concurs de idees é le resultat de na colaboraziun che vá sura i grups linguistics fora danter les trëi Repartiziuns por la cultura dla Provinzia”, dij cun ligrëza Daniel Alfreider, vizepresidënt dla Provinzia y assessur por la cultura ladina.
“Anfat sce al é le secundo lingaz o n lingaz forest, i messun ciaré da promöie inant le plurilinguism. Al é na gran desfida y an adora coraje pro le plurilinguism, deache ince sce an ne conësc nia perfetamënter n lingaz, pón le mioré cun tröpa pratica. I savun che le plurilinguism é n valur implü tl monn dl laur, mo ince tla vita da vigni de. I messun ester tres plü cosciënc de chësc y ciaré da sostigní inant le plurilinguism”, insciö Alfreider.
Descurí le monn dl plurilinguism
Philipp Achammer, assessur por la Cultura todëscia y l’Economia, sotlignëia da süa pert la buna colaboraziun ince cun la Repartiziun Econmia che renforzëia le lian danter cultura y economia y recorda che “propi ince te chësc tëmp dl destanziamënt sozial y spazial él tröpa jënt jona che vëgn creativa y é bona da ti dé vita ales idees plü originales.”
Giuliano Vettorato, vizepresidënt dla Provinzia autonoma de Balsan y assessur por la Cultura taliana é sigü che: “Ciamó mai plü co te chisc dis ne s’unse intenü dl’importanza di lingac. Ai nes dá la poscibilité da rodé le monn ince sce la mobilité é limitada. Por la jonëza che ó descurí le monn é le plurilinguism na competënza che vá debojëgn: chësc é le messaje dl concurs d’idees dediché ala jonëza.“
Le termo da mené ite la descriziun dl’idea y n pröm sböz dl proiet é ai 23 d'agost dl 2020. Les informaziuns y le formular por tó pert é da ciafé sot a www.provinz.bz.it/sprachen
Le documënt cun dötes les informaziuns sön les modalités é gnü injunté.
USP/USP