Atualità

  • Descurí le monn dles laurs di andri adöm cun le Museum Ladin

    L’ursus ladinicus

    Le Museum Ladin Ursus ladinicus a San Ćiascian y l’Ofize Parcs naturai pita cina ai 24 de setëmber vigni jöbia na jita acompagnada cina sö dal ander de Conturines, olache an á ciafé tl 1987 i resć dla laurs di andri Urus ladinicus. Cina ai 27 d’agost vëgnel ince organisé jites acompagnades cun n espert tl Museum a San Ciascian che spliga le monn dla laurs di andri y sües particolarités.

  • Fin dl ann de scora: Conferënza stampa di trëi assessurs y intendënc

    L’ann scolastich 2014/2015 se röia sëgn ince por düc chi scolars y dötes les scolares che á albü i ejams finai dles scores mesanes y altes. L’assessur por la scora ladina Florian Mussner presenterá ai 13/07 dales 11.00 te na conferënza stampa a Balsan le bilanz final dl ann de scora 2014/15 adöm cun i dui assessurs Philipp Achammer (scora todëscia) y Christian Tommasini (scora taliana).

  • Renforzé les families: l’Agenzia Familia sostëgn i proiec de consulënza

    La Provinzia sostëgn i ofizi de consulënza y de renforzamënt dles families.

    Tl contest dl proiet „Renforzé les families“ sostëgn l’Agenzia Familia de plü proiec di zëntri de consulënza dles families che ti vá dantadöt a bëgn de erës en gravidanza y por do la nasciüda, pers jogn, families te situaziuns de crisa, en separaziun y cun mituns te n’eté jonila. I obietifs é da renforzé les competënzes educatives, la prevenziun y aiüc te situaziuns de dificoltés particolares.

  • Mioré la cura di amará de crebesc cun la zertificaziun oncologica

    Mioré la cura di amará de crebesc cun la zertificaziun oncologica: Coser, Seitz, Mayr, Wesselmann y Armanschi presentëia la situaziun atuala dl proiet (FOTO: USP/Angelika Schrott)

    La miú cura poscibla por paziënc che patësc le crebesc é le fin dla zertificaziun oncologica di ospedai dl Südtirol, n prozes che á scomencé da d’altonn dl ann 2013. L’assessuria Martha Stocker, i coordinadus Oswald Mayr y Luca Armanaschi á presenté incö (ai 3 de messé) adöm cun l’esperta Simone Wesselmann i contignüs y la situaziun atuala dl proiet.

  • Raporc dla Signoria dl Tirol cun i Comuns: presentaziun dl liber ai 08/07

    La publicaziun nöia sön i raporc danter la Signoria dl Tirol y i Comuns tratan le tëmp medieval

    En mercui ai 8 de lugio presentëia l’Archif provinzial da Balsan y la ciasa edituria "Universitätsverlag Wagner" na publicaziun nöia dla seria „Publicaziuns dl Archif provinzial da Balsan“: al se trata de n liber de Christian Hagen sön i raporc danter la Signoria tiroleja cun i Comuns dl tëmp medieval ti raiuns de Balsan, Maran y Sterzing.

  • Relaziun 2014, döt sön l’agricoltöra y i bosć dl Südtirol

    I mudamënc plü atuai, dac ajorná y informaziuns prezises sön la situaziun dl’agricoltöra y di bosć dl Südtirol pon ciafé tla Relaziun agrara y forestala 2014 che é gnüda publicada da püch. Les döes verjiuns, öna por talian y l’atra por todësch, é a desposiziun debann ince online.

  • Temperatöres altes tl Südtirol: i consëis dla Proteziun zivila

    I meteorologs dla Proteziun zivila provinziala prevëiga por i proscims dis temperatöres dër altes tl Südtirol. La Proteziun zivila inviëia la popoluaziun a se tigní a n valgönes regoles scëmples che reverda i ambiënc interns, la proteziun dl corp, la sté alaleria y i iadi cun l’auto.

  • Museum Ladin: jita acompagnada sön le tru geologich de Bula te Gherdëna

    Pedies fossiles sön le tru geologich de Bula (Foto: Museum Ladin)

    Le Museum Ladin y l’assoziaziun turistica de Urtijëi te Gherdëna organisëia vigni vëndres domisde dai 3 de lugio ai 28 d’agost na jita acompagnada sön le tru geologich de Bula, olache an vëiga te pera la gran möria dan da 252 miliuns de agn.

  • Üties da munt, spostada ai 08/07 la firma sön la convenziun cun CAI y AVS

    La firma dla convenziun danter la Provinzia, le CAI y l’AVS sön les prozedöres che reverda les bandides por la gestiun dles 25 üties da munt, preodüda por indoman ai 2 de lugio, é gnüda spostada a en mercui ai 8 de lugio dales 11.00 tl palaz provinzial 1 a Balsan.

  • Dal’Euregio i temesc dl mëis

    La tradiziun dla transumanza é un di temesc dl mëis dl’Euregio.

    La transumanza dles bisces dala Val Senales al Ötztal tl’Austria, le professor Matteo Borzaga dles Universités de Trënt, Balsan y Desproch, le „voluntary disclosure“ y l’auto-denunzia dl patrimone al ester nia detlaré: chisc é i temesc dl mëis publichá sön la presënza internet dl’Euregio Tirol-Südtirol-Trentin www.europaregion.info.