Atualità
-
Ai 26 de messè deura “Nubi” tl Istitut Ladin
En vëndres, ai 26 de messè jaràl inant la linia de mostres artistiches da d’isté tl Istitut Ladin Micurà de Rü cun la daurida dla mostra “Nubi”. Te chësta secunda esposizion a San Martin de Tor saràl da odëi espresciuns artistiches de Giancarlo Lamonaca.
-
La Trienala Ladina y pest de scoltöra Agreiter coliëia les diversitês
La Trienala Ladina – mostra d’ert coletiva ladina importanta - y le Pest artistich de scoltöra Richard Agreiter 2013 é gnüs presentà incö, ai 17 de lugio, te na conferënza stampa a Balsan cun la partezipaziun dl assessur Mussner. Le titul dl’ediziun de chësc ann, curada da Alfredo Cramerotti, é "Caos y Ordinn". Le Pest Agreiter ti va al artist Andreas Zingerle.
-
Prejentazion dla Trienala Ladina y dl pest Argreiter ai 17 de lugio
N mierculdi che vën, 17 de lugio uniral tl palaz Widmann a Bulsan prejentà la mostra "Trienala Ladina" y l pest de scultura Argreiter. Tramedoi scumenciadives ti ciamp dl’ert vën metudes a jì dal Museum Ladin Ćiastel de Tor.
-
346 jëuni à finà la scoles ladines cun l bonus dla rujenedes
285 sculeies à chësta ann finà la scola mesana ti luesc ladins y possa śën jì la streda furmativa che i se à cris ora. De chëi che à cris ora na scola auta paritetica ladina, nen iel chëst ann 61 ie passei ejam de matura. L sistem scolastich ladin cun l nseniamënt de plu rujenedes se mostra tla situazion economica atuela for de majer valor: chësc ie unì sorissà (NCUEI) ai 12 de lugio tla cunferënza stampa per la fin dl ann de scola.
-
Realisé urć da d'invern devënta plü scëmpl
Al devënta plü scëmpl realisé urć da d’invern. Ai 8 de lugio (Inier) à la Junta provinziala dit de scê a na proposta dl assessur Elmar Pichler Rolle che vëiga danfora che tl dagnì ne mëssel nia plü gnì desmostrè la dorada dl’iradiaziun dl sorëdl, mo l’esposiziun cuntra süd é determinanta.
-
Durnwalder anconta duman mierculdi l presidënt dl'Austria Fischer a Viena
L’ancunteda cun presidënt dl’Austria Heinz Fischer y la zeremonia per i 80 dl vedl minister per cuestions oradecà Peter Jankowitsch ie sun l program dl presidënt dla Provinzia Durnwalder te si viac de duman mierculdi, 09 de lugio a Viena.
-
Lëures de prëscia sun la streda de Plan de Gralba
L semafer danter Plan y Plan de Gralba, ulache la streda fova zeduda, ëssa dantaprima tla sajon auta purtà de majera dificulteies a furné sun i jëufs. Sun ntervënt dl assessëur Florian Mussner iel unì nvià via na pruzedura de prëscia per pudëi scumencé i lëures mo dan la sajon: tl segondo mez lugio iel prugramà de pudëi tò demez l semafer.
-
De plu nseniamënt dla segonda rujeneda nce tla scoles tudësces
L nseniamënt dla segonda rujeneda dëssa unì ntensificà tla scoles tudësces cun programs aposta y cun la maniera de nseniamënt CLIL. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 08 de lugio dat pro chësc var che ie bele unì fat tla scoles talianes y ladines sorissan l respet dl Statut d’Autonomia. Tla scoles autes ladines an bele fat prima esperienzes de traté vel tematica per nglëisc.
-
Jonta provinziela: genitores muessa curì tant che la Provinzia à paià danora per si familia
La Provinzia de Bulsan à ntan l ultimo ann paià ora 514 families cun 814 mutons cun genitores spartì, ulache una pert di genitores ne tën nia ite l duvier de paië l mantenimënt. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 08 de lugio nciarià l Aucatura dla Provinzia de crì manieres per fé paië i peresc si pert metuda dant dala suneria.
-
Cunzet de mubilità per l’arpejon mundiela Dolomites
N cunzet de mubilità per dut l raion dla Dolomites ie l ubietif dl assessëur ala cuntreda y presidënt dla fundazion Dolomites-Unesco Elmar Pichler Rolle. Si vijion ie chëla de n raion cun puech trafich, ma zënza destò l mesun de ruvé permez ai luesc. La prupostes de mubilità ie states argumënt de n’ancunteda cun l deputat Daniel Alfreider.
