Atualità

  • 7 mei: Sculeies dla trëi grupes de rujeneda se da ju cun educazion politica

    Ntan chësc ann iel unì metù a jì n barat danter i sculeies dl Lizeum linguistich da La Ila, la scola auta “Marie Curie” da Maran y la scola “Claudia de Medici” de Bulsan. Tl cheder di dis de educazion politica se anconta i sculeies (NCUEI) 7 de mei per n dì deberieda a Bulsan.

  • Dala senteda dla Jonta provinziela dl 06 de mei

    La Jonta provinziela de Bulsan: dancà l presidënt Durnwalder cun i vizepresidënc Theiner y Tommasini, dovia, da man ciancia i assessëures Widmann, Pichler Rolle, Kasslatter Mur, Mussner y Bizzo (Foto USP/Pertl)

    La prugramazion nueva per l radio dla RAI de Bulsan tla rujenedes tudëscia y ladina, la nvestizion da chëst ann per asfalt nuef sun la stredes, l bonus dla matura per se scrì ite al’università y la publicazion di paiamënc di dirijënc provinziei ie stai i argumënc prinzipei tratei dala Jonta provinziela ai 06 de mei y prejentei te cunferënza stampa dal presidënt Luis Durnwalder.

  • Paiamënc i dirijënc provinziei tl internet

    La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 06 de mei fat ora che i paiamënc di majeri dirijënc dla Provinzia y di ënc dëssa unì publichei sun la Rëi zivica.

  • Matura: Jonta provinziela tën sun la particularità dl Südtirol

    Maturanc che à plu de 80 ponc pra la matura dëssa bele chëst ann giapé n bonus de ponc tl ejam de amiscion al’università. Chësc vëija dant n decret dl minister da dant Francesco Profumo. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 06 de mei abù da pesimé sun chësc bonus y uel arjonjer che l vënie tenì cont dla particularità dla matura tl Südtirol.

  • Jonta provinziela: 10 milion per asfalt nuef

    Archiv: LPA

    L inviern cun truepa nëif à dantaldut sun la stredes ti luesc da mont lascià l sëni. Sëuraprò ai lëures per asfalt nuef che ie bele unic sëurandai, à la Jonta provinziela (NCUEI) ai 06 de mei fat ora de junté mo doi milion per miuré l asfalt. A chësta maniera uniral chëst ann spendù 10 milion per asfalt nuef.

  • N program radio me per la RAI Tudëscia y Ladina

    Sun l radio dla RAI de Bulsan puderan prësc me plu audì la trasmiscions tudësces y ladines. La trasmiscions talianes da tlo jirà sun i canai naziunei. Cun l program radio à la Jonta provinziela (NCUEI) ai 06 de mei dat pro la prima pert dla cunvenzion nueva per la RAI de Bulsan.

  • Museums Ladin, Ursus Ladinicus y Gherdëina pra l di nternaziunel ai 12 de mei

    Per l di nternaziunel di museums, n dumëina ai 12 de mei, pieta feter duc i museums n program spieziel y la ntereda debant.

    N dumënia 12 de mei puderan vijité majera pert di 43 museums y abinedes debant. N ucajion dl di nternaziunel di museums pieta nce l Museum Ladin, la sënta “Ursus Ladinicus” y l Museum de Gherdëina n program speziel. Carolina Kostner fej pea l azion “Scrin di recorc”, Simon Kostner conta stories da rì y da sëira sona la grupa Nolunta’s.

  • App de 7 stories te 4 lingac: presentaziun ai 10 de mà a La Ila

    Ai 10 de mà uniral a La Ila prejenté la app de 7 stories te 4 lingac.

    Imparè lingac a na manira saurida y plajora: la publicaziun 7 stories te 4 lingac é śëgn inće da ciafè tla forma digitala por fonins. L’aplicaziun interativa nöia dal inom “Storiesapp” dl ofize Inovaziun y Consulënza dla Intendënza Ladina gnarà presentada en vëndres, ai 10 de mà dales trëi domisdé a La Ila.

  • Dis dla rujenedes ai 10 y 11 de mei a Bulsan

    Priorità per mparé rujenedes: l assessëur Tommasini

    I dis dla rujenedes ai 10 y 11 de mei a Bulsan dëssa deventé n festival dla rujenedes y dl plurilinguism. De plu scumenciadives y proiec per mparé rujenedes coordinei dal departimënt dl assessëur Tommasini unirà prejentei tl palaz Campofranco y tl zënter Trevi a Bulsan.

  • 9 de mei: terzo liber de storia per duta la grupes de rujeneda

    Cun l medemo liber de storia per i sculeies de duta trëi grupes de rujeneda possel unì mparà la ravises de nosta cumenanza nce da l’auter pont de ududa. L terzo liber de storia, dedicà al Südtirol dal 1919 inant unirà n mierculdi 9 de mei prejentà a Bulsan dai trëi assessëures ala scola Mussner, Kasslatter Mur y Tommasini deberieda cun i autores.