Atualità

  • Dala senteda dla Jonta provinziela dl 25 de fauré

    La Jonta provinziela de Bulsan: dancà l presidënt Durnwalder cun i vizepresidënc Theiner y Tommasini, dovia, da man ciancia i assessëures Widmann, Pichler Rolle, Kasslatter Mur, Mussner y Bizzo (Foto USP/Pertl)

    Pruzedures nueves per mudazions ala plann urbanistich chemunel, la posizion dla Jonta provinziela n cont dla stazion dla furnadoia nueva da Persenon sun la Plose y la detlarazion che Südtirol ne à plu degun caji de rabia ie stai i argumënc de majer nteres da pont de ududa ladin, ora dla senteda dla Jonta provinziela, che l presidënt Durnwalder à prejentà te cunferënza stampa.

  • Pruzedures nueves per mudazions al plann urbanistich

    DiKom

    USP – La Jonta provinziela lëura te chësc tëmp for inò a inuvazions dla lege urbanistica. Te si senteda da (NCUEI) ai 25 de fauré iel unì fat ora de mudé la pruzedures canche la se trata de mudazions al plann urbanistich chemunel.

  • Jonta provinziela: furnadoia dla Plose dëssa muever dala stazion dla ferata

    USP – Sce l vën fat na furnadoia da Persenon nchin sun la Plose ie la Jonta provinziela dla minonga che chësta dëssa muever pra la stazion dla ferata. Davia che l se trata de n proiet pilot per taché adum ferata y furnadoia, à la Jonta provinziela (NCUEI) ai 25 de fauré nce dat pro de dé n finanziamënt nchin al 75 percënt.

  • Degun caji de rabia tl Südtirol

    De bon resultac contra la malatia dla rabia à purtà la trapules metudes ora cun l joler (foto USP/Pertl).

    USP - Davia che ntan i ultimi doi ani ne iel nia plu unì su caji de tieres tuchei dala malatia dla rabia, à dut l dl Südtirol pudù unì detlarà raion nia tucà da chësta malatia di tires salveres.

  • „Im Wortgarten der Sprache“ – referat ai 7 de merz tla Teßmann

    USP - La biblioteca provinziela Friedrich Teßmann nviëia ai 7 de merz 2013 a n referat dl scritëur y tradutëur Peter Waterhouse. L argumënt dl referat ie „Im Wortgarten der Sprache“ – tl verzon de paroles dla rujeneda. L ie la segonda manifestazion tl cheder dla lingia de referac da chëst ann che va sota l moto „Texturen“ o „materiai tiejei“.

  • Cunvëni sun l patrimone culturel nia materiel a Bulsan

    Ai 1 y 2 de merz: Cunvëni sun l patrimone culturel nia materiel a Bulsan

    USP - La documentazion y l dé inant de patrimone culturel nia materiel y la ndesfidedes per i museums sarà i argumënc de n cunvëni de doi dis dal titul "L patrimone culturel nia materiel danter la nrescida y la retuda: na ndesfideda per i museums?” Chësc cunvëni n vënderdi y sada prim y doi de merz tl palaz Widmann a Bulsan vën metù a jì dal Museum Ladin y la lia EVAA (Ethnologischer Verein Südtirol).

  • Mussner anconta reprejentanc dl Istitut culturel Cësa de Jan

    Vijita tl Assessorat Ladin a Bulsan: Florian Mussner cun Moreno Kerer y Luca Agostini dl Istitut culturel Cësa de Jan (foto USP/as).

    USP – L assessëur ladin Florian Mussner y respunsabli dl Istitut culturel Ladin de Fedom, Luca Agostini y Moreno Kerer se à (NCUEI) ai 22 de fauré ancuntà a Bulsan per miuré i cuntac danter Fedom y Bulsan, ma nce per traté formes de sustëni y culaburazion.

  • Gran dumanda de sustëni ala Provinzia per ativiteies cultureles ladines (cun audio)

    La Cunsulta culturela ladina cun (d.m.c.) Florian Mussner, Lois Ellecosta, Hilda Sottara,Bruno Senoner y l scrivan Alexander Piccolruaz (l mancia Hubert Irsara); foto USP/Stuffer.

    USP – La Cunsulta culturela ladina à (INIER) ai 21 de fauré tratà 111 dumandes de sustëni provinziel per la Cultura Ladina, dajan l bënsté a cuntribuc provinziei per na soma de 346.600 euro. L assessëur ladin Florian Mussner recunësc te chësta gran cumpëida de dumandes na gran atività culturela da pert dla lies tla valedes ladines.

  • Fermada dla ferata nöia pro l’ospedal da Bornech

    USP – Tl dagnì bastaràl ma plü püć vari por rové dal ospedal da Bornech ala fermada dla ferata. Por chësc ann d’isté vëgnel preodü da podëi daurì la fermada nöia Bornech Nord. Chësc é ći che l’assessur Widmann à lascè alsavëi ai 20 de forà pro la presentaziun dl proiet.

  • Assessëur Mussner: tenion cont de nosta rujeneda dl’oma

    USP - Da pert dl UNESCO ie l 21 de fauré unì numinà “Di nternaziunel dla rujeneda dl’oma”. Per chësta ucajion nvieia l assessëur provinziel ladin Florian Mussner de tenì cont de nosta rujeneda dl’oma te duc i ciamps dla vita da uni di: “Nosta rujeneda dl cuer ie n sëni de identità, che dasson nce mustré. Plu che l adurvon y plu saurì che se fajon nce a rujené nosta rujeneda te cuestions plu modernes”.