Atualità

  • Sëurandat la cumpetënzes al assessëur provinziel nuef Pichler Rolle

    La Jonta provinziela ie inò ntiera

    USP – Do che Elmar Pichler Rolle ie (NCUEI) ai 5 de fauré unì lità assessëur provinziel, ti à l presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder sëurandat i ciamps de cumpetënza. Nsci sëurantol Pichler Rolle la respunsabltà sun l’urbanistica y cuntreda cun leprò nce l liber fundier y l cataster.

  • Dala senteda dla Jonta provinziela dl 04 de fauré

    La cuestion dla produzion de strom tl Südtirol dëssa unì ressolta te na culaburazion cun na holding. Deberieda cun la defendura dla regulamentazion per maestri de schi, formes nueves de sustëni per l cuatier y la sozietà de aiut per svilup economich “Südtirol Finiance”, ie chisc stai i argumënc prinzipei dla senteda dla Jonta provinziela, che l presidënt Durnwalder à prejentà te cunferënza stampa.

  • Jonta provinziela sustën l svilup economich cun la Südtirol Finance

    USP – Cun la fundazion dla sozietà “Südtirol Finance AG” uel la Jonta provinziela mëter a jì n strumënt de sustëni al’economia de 250 milion de euro. I assessëures provinziei à (NCUEI) ai 04 de fauré tratà i statuc che ie n majera pert bele azetei. Aldò dl presidënt dla Provinzia Durnwalder ie mo da stlarì la culaburazion danter la sozietà nueva y la Jonta provinziela, a na maniera che posse unì coordinei i pruvedimënc da tramedoi pertes.

  • Jonta provinziela defënd la regulamentazion per i maestri de schi

    USP – Da pert dla Union Europea iel unì damanda stlarimënc sun la regulamentazion per maestri de schi tl Südtirol che ne lascia nia pro che maestri da ora de ca lëure unfat sciche chëi da tlo. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 04 de fauré fat ora de defënder si regulamentazion dan la Chëurt costituzionela.

  • Ideies nueves per l sustëni provinziel al cuatier

    USP - Cun na lingia de pruvedimënc uel la Jonta provinziela miuré l sustëni acioche i zitadins posse ruvé pra n si cuatier. La prupostes che ie unides tratedes (NCUEI) ai 04 de fauré reverda dantaprima n aiut spezifich per chiche à nstës sparanià velch per l cuatier y aiuc per ressané cuatieres te vedla cëses. I assessëures à nce rujenà de n aiut spezifich per curì l dann gaujà dala smueia de Badia.

  • Pruposta de na sozietà unica per duta la sozieteies dal strom

    USP - La soluzion dla problematica dla produzion de strom tl Südtirol dëssa vester la culaburazion. Sun pruposta dl assessëur Mussner à la Jonta provinziela (NCUEi) ai 04 de fauré azetà de nvië via tratatives per ruvé a na holding danter la sozieteies dal strom tl Südtirol.

  • Trafich te Puster, manco codes d’auti cun les previjiuns tl tëmp real sön le web

    N portal web por smendrì les codes d’auti te Puster

    USP – Smendrì les codes d’auti ti dis critics y dales ores olache al é le majer numer d’auti sön la strada statala de Puster: La Junta provinziala laôra bele dî a chësc travert y s’anüza dl web por l’arjunje. Dai 31 de jenà (INCÖ) é le portal www.previsionetraffico.bz.it, che pîta informaziuns tl tëmp real sön la viabilité sön lla strada statala 49, online.

  • Materies dl ejam de matura 2013 tla scoles ladines

    USP – La materies che unirà damandedes tla segonda prova scrita dl’ejam de stat ie unides seguredes. Tla trëi sezions defrëntes dla scoles autes ladines se tratela de economia aziendela, rujenedes fulestieres y proietazion. La Ntendënza ladina a una cun l Minister dl Istruzion a Roma à nce fat ora ciuna materies che vën damandedes ora a usc dai cumëmbri dla cumiscion che vën da d’autra scoles.

  • Dala senteda dla Jonta provinziela dl 28 de jené

    I zëntri spezialisei per chirurgia te caji de tumor, la graduatories spartides per fulestieres che damanda aiuc provinziei per l cuatier, la gestions dla 25 uties da mont de avëi dla Provinzia y la prugramazion dla luminazion publica per sparanië energia ie stai i argumënc prinzipei tla senteda dla Jonta provinziela che l presidënt Durnwalder à prejentà te cunferënza stampa.

  • Graduatories spartides per aiuc per l cuatier (cun audio)

    USP – La Chëurt costituzionela ne à nia azetà la regulamentazion provinziela che imigrei da ora dl’Europa giate permò do cin ani de residënza aiuc provinziei per l cuatier. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 28 de jené fat ora de se paré da speculazions de fulestieres te chëla che l vën mantenì la graudatories spartides.