Atualità

  • Comisciun por la contrada azeta le proiet por l'ütia de Fanes

    USP – Pro i tröc proiec’ tratà dala II Comisciun provinziala por la sconanza dla contrada, presidiada dal arch. Adriano Oggiano tla sentada da (inier) en mertesc ai 24 de jenà dl 2012, él gnü aprovè chël sön l’ütia de Fanes.

  • Materies di ejams de matura 2012 tla scoles ladines

    USP – La materies che unirà damandedes tla segonda prova scrita dl’ejam de stat tla scoles autes ladines ie unides crisses ora. Tla scoles autes te Gherdëina y tla Val Badia se tratela de economia aziendela, rujenedes fulestieres y dessëni. La Ntendënza ladina a una cun l Minister dl Istruzion a Roma à nce fat ora ciuna materies che vën damandedes ora a usc dai cumëmbri dla cumiscion che vën da d’autra scoles.

  • Jonta provinziela: Uties da mont, joi a Roma, tlausura

    USP – N cuncors de ideies per trëi uties da mont, la tratatives per mëter a jì i joi a Roma y i argumënc zentrei dla tlausura dla Jonta provinziela ie unic prejentei dal presidënt dla provinzia, (NCUEI) ai 23 de jené riesc do la senteda dla Jonta provinziela.

  • Jonta provinziela da pro l’ena a 5 dis per duta la scoles

    USP – L calënder dla scoles unirà cun l proscimo ann de scola unificà per la scolines, elementeres, mesanes y scoles autes. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 23 de jené dat pro de scurté l’ena de scola a cin dis y de scurté perchël la feries da instà de n’ena de setëmber.

  • Ai 2 de forà referat sön la sconanza dles mendranzes tolon sciöche ejëmpl le Südtirol

    USP – Ai 2 de forà saràl da aldì tla Biblioteca provinziala Teßmann n referat de Francesco Palermo dal titul “Minderheitenschutz in internationaler Perspektive am Beispiel Südtirols“. Ara se trata dl cuarto referat dla linia de referac da en chësc ann dla Biblioteca provinziala, dal titul „Südtirol tl’Europa. Na chirida de fostüs”.

  • 26 de jené: cunferënza stampa di resultac dl’analises linguistiches tla scoles ladines

    USP – L livel linguistich di sculeies ladins ie ultimamënter unì analisà per la cuinta tlasses dla scoles autes. Ti ani passei fovel unì fat l medem lëur per l’elementeres y la mesanes. N juebia ai 26 de jené uniral tenì na cunferënza stampa de prejentazion dl liber che tol ite i resultac de duta chësta analises linguistiches. Da nuef iel dantaldut l cunfront de resultac danter i trëi livei de scola y i resultac laurei ora plu a puntin.

  • Presidënt dl’Austria Fischer anconta Durnwalder

    USP – L ne ie mo nia ëura de dé alarm per via dl’Autonomia, ma de dé na nfurmazion a puntin: cun chësc pensier se à l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder (NCUEI) ai 18 de jené ancuntà cun l presidënt dl’Austria Heinz Fischer a Viena. “Dan damandé aiut al’Austria, ulons a uni maniera purvé a fé udëi ite l senificat dl Autonomia a nosc presidënt di ministri Monti“ à dit Durnwalder.

  • Durnwalder pra l Vizekanzler Spindelegger: pachetl de sparani y tunel dl Prëner

    USP – La cunseguënzes da manovra de sparani y liberalisazions per l’autonomia dl Südtirol ie (NCUEI) ai 18 de jené, stai argumënc dl’ancunteda dl presidënt Durnwalder cun l Vizekanzler Michael Spindelegger a Viena. N iede cialeran da pert dl Südtirol nstësc de marciadé cun Roma, sce l ne unissa pona nia respetà la normes de autonomia, speren sun l sustëni da pert dl’Austria. Cunsulënzes ie nce unides fates n cont dl tunel dl Prëner.

  • Dimiscions de Lantschner sciche diretëur dl’agenzia Cësa Tlima

    USP – L cunsëi de aministrazion dl’Agenzia Cësa à azetà la dimiscions dl diretëur Norbert Lantschner. Chësc ie unì fat ora do avëi audì l patron y do na senteda straurdinera (INIER) ai 16 de jené.

  • Gran descuscion dl Cunsëi provinziel dla scola per l’ena a 5 dis

    USP - L Cunsëi provinziel dla scola se à (INIER) ai 16 de jené ancuntà per rujené ora l’unificazion dl calënder de scola. La se tratova de dé ju n bënsté che la Jonta provinziela adrova per pudëi tò na dezijion definitiva. La votazion finela ie jita ora contra la pruposta. Aldò dla descuscion dl Cunsëi provinziel dla scola, che à durà de feter cater ëura, se aspieten mo vel mudazion ala pruposta.