Atualità

I laûrs de proteziun zivila te Gherdëna é gnüs aprovà tla sentada da inier, lönesc ai 16 de jenà dala Comisciun tecnica provinziala.

Les iscriziuns ales scolines ladines por l’ann 2006/07 gnarà fates tl’edema dai 16 ai 21 de jenà. Tla scolina de vigni paîsc gnaràl tachè fora y comuniché les dates y i orars plü avisa. Al podarà gnì scrit ite i mituns y les mitans che compliarà i 3 agn cina ai 31 de dezëmber 2006. I nasciüs de jenà dl 2004 podarà gnì scric; ite sce al sarà lerch assà.

En lönesc à la Junta provinziala nominé danü le Consëi de Direziun dles scolines ladines. N valgügn comëmbri é restà anfat, d’atri é gnüs nominà danü. La surastanta dl Consëi de Direziun dles scolines è la direturia Edith Ploner.

Cun la deliberaziun dla Junta provinziala da en lönesc, ai 12 de dezëmber 2005, él gnü metü la pera de fondamënta por realisé la zirconvalaziun dl paîsc de Longega. “Chësc é indô n ater vare important por la Val Badia” à dit l’assessur Mussner. Les carateristiches tecniches é gnüdes aprovades y i laûrs dess bele mëte man da d’aisciöda dl 2006.

Chisc dis él gnü fat n vare important por ci che reverda i laûrs de costruziun de n ater tòch dla strada dal Val Badia de gran importanza, y plü avisa dl tòch danter Punt de Fer y Pedraces. L’Assessorat ai laûrs publics ti à surandè i laûrs ala dita de costruziun Oberosler da San Laurënz che metarà man cun i laûrs da d’aisciöda dl 2006.

Les trëi Intendënzes scolastiches dla Provinzia deboriada cun i Istituc pedagogics di trëi grups linguistics mët a jì ai 16 y 17 de novëmber 2005 n convëgn sön le “Portfolio europeich di lingac”. Tl “Pavillon de Fleurs” a Maran s’incuntaràl n grup de porsones espertes da sis paîsc europeics che tratarà da n punt de odüda internazional l’argomënt “Vivere le lingue/Sprachen leben und erleben/Viver la rujenedes”.

Les domandes de contribuc provinziai por ativitês culturales, sostëgn artistich y ativitês de formaziun po gnì dades jö cina ai 31 de jenà 2006; le terminn di 10 de novëmber 2005 vel ma por la cultura todëscia y nia por chëra ladina.

N juebia ai 20 de utober uniràl tenì per l terzo iede tl Parkhotel Laurin a Bulsan l “di dla cultura ladina”. L travert de chësta scumenciadiva ie chël de traté tematiches che tóca da daujin la grupa de rujeneda ladina y che possa nce nteressé l’autra grupes linguistiches. L tema dl di dla cultura ladina de chëst ann reverda i toponims ladins y si regulamënc puscibli. L cunvëni porta l titul “Ladinische Ortsnamen – Welche Regelung?” y vën urganisà dal Assessorat per la cultura ladina.

N sada, ai 8 de utober, iel unit metù a jì l forum culturel a Urtijëi. L tema de chëst ann fova la leteratura ladina.

USP - Tl’ Europa vëgnel baié za. 200 lingac. Na gauja chësta por festejè chësta pluralité en le “Dé europeich di lingac” ai 26 de setëmber y por recordè l’importanza di lingac, a pié ia da chël dla uma. “Le lingaz dla uma é la fondamënta por düc i atri lingac. Tl lingaz dla uma virel mîc arcaics, liëndes y cunties, la storia y le pinsier de n popul”, scrî i assessurs ala scora Florian Mussner, Otto Saurer y l’assessuria Luisa Gnecchi.