Atualità

  • Premies de rendimënt por le personal insegnënt dles valades ladines

    LPA - En chësc ann él presciapüch n miliun d’euro plü co l’ann passè tl fonds dles premies de rendimënt por le personal insegnënt. Por insegnanc y educadus di paîsc ladins dla provinzia él 164.000 euro a desposiziun. Por düc i insegnanc y i educadus dla provinzia él indöt 4,129 miliuns d’euro tl fonds dles premies de rendimënt. Les intendënzes dles scores y i sindacac s’à metü a öna sön chësta soma.

  • L’assessur Mussner incunta scolars y insegnanc dl Grijun

    USP - En mercui, ai 4 de mà 2005, à l’assessur ladin Florian Mussner tut ite scolares y scolars, insegnantes y insegnanc da Coira tl Ciantun di Grijuns tl Istitut Pedagogich Ladin a Balsan. La delegaziun svizra à orü s’informè sura la cultura y le sistem scolastich dles valades ladines. Ti dis che vëgn gnaràl fat vijita a de plü localitês y istituziuns ladines.

  • Dezijiuns dla IIª Comisciun provinziala por la sconanza dla contrada

    USP - Tla sentada da en mertesc, ai 3 de mà 2005 à la IIª Comisciun provinziala por la sconanza dla contrada dè so bëgnstè por la costruziun de n lift da cater a Sëlva. La Comisciun cun a ce Adriano Oggiano à valuté indöt 24 proiec, danter chisc ince na ligna de interesc privac, y n’à aprovè 20.

  • L’assessur Mussner: „Tosc na professöra de ladinistica tl’Université da Porsenù“

    USP - L’Université lëdia de Südtirol ti dess ince jì adincuntra ai bojëgns dl grup linguistich ladin. L’assessur ladin Florian Mussner à baié cun le presidënt dl’Université Friedrich Schmidl y cun Theodor Riffesser, responsabl dla Repartiziun ladina tl’université, de na professöra de ladinistica che dess gnì metüda sö tla Faculté de Sciënzes dla Formaziun da Porsenù. Implü él ince gnü rajonè de n proiet de plurilinguism tles scolines y scores ladines.

  • La nota globala de stüde é da dè jö cina ai 20 de mà 2005

    USP - Nia ma por i scolars n’é les notes d’importanza mo bëgn ince por i insegnanc de Südtirol. Döt le personal insegnënt che à arjunt so titul de stüde pro n’université tl’Austria y ô tó pert al concurs por les scores elementares, mesanes y altes dles valades ladines mëss dè jö le zertificat de reconescimënt dl titul de stüde y ince l’atestaziun dla nota globala de stüde cina ai 20 de mà 2005 pro l’Intendënza Ladina a Balsan.

  • Incuntada danter le Presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder y le presidënt nü dla Uniun Generela di Ladins

    USP - En jöbia, ai 21 d’aurì 2005 à le presidënt nü dla Uniun Generela di Ladins dles Dolomites Michil Costa incuntè le Presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder. Te na conversaziun lungia y daverta él gnü baié dla posiziun dla Uniun Generela, dla promoziun dla cultura ladina sciöche ince di massmedia ladins.

  • Dezijiuns dla Comisciun por la Valutaziun dl Dann Ambiental (VDA)

    USP - Pro la sentada da inier mercui, ai 20 d’aurì 2005 s’à Comisciun provinziala por la Valutaziun dl Dann Ambiental dè jö cun le proiet por l’implant da fà nëi de Piz La Ila.

  • Consulta por la cultura ladina: 120 proiec é gnüs ejaminà

    USP - Sot ala presidënza dl assessur Florian Mussner él gnü tignì l’edema che é stada döes sentades dla Consulta por la cultura ladina dla Provinzia a Corvara. Le punt plü important sön l’ordinn dl dé ê le tratamënt de presciapüch 120 domandes de porsones che laora tl ciamp dla cultura. Al é gnü spôrt n contribut de 720.000 euro.

  • Comisciuns por i ejams tles scores altes ladines

    L’intendënt dles scores ladines Roland Verra à dan da püch nominé i presidënc y i comëmbri dles comisciuns d’ejam por i ejams de stat finai tles scores altes ladines por l’ann de scora 2004/2005. Tles scores altes ladines tla Val Badia y te Gherdëna se presentaràl indöt 39 candidates y candidac ai ejams statai, de chisc dui da privatisc.

  • Dezijiuns dla IIª Comisciun provinziala por la sconanza dla contrada

    Tla sentada da en mertesc, ai 12 d’aurì 2005 à la IIª Comisciun provinziala por la sconanza dla contrada dè so bëgnstè por la costruziun de n lift da cater posc a Santa Cristina y de na strada d’azès o de na strada forestala te Mareo.