Atualità

Pruvedimënc per imigrei tla Provinzia de Bulsan

USP - La persones che vën tl Südtirol a lauré y a viver dëssa unì tratedes cun giustizia y denità. Nia drët ne iel sce i aiuc vën meladurvei y perchël à l Guviern provinziel de Bulsan laurà ora 16 pruvedimënc per ti sté do al’imigrazion de jënt che vën da ora dla Comunità Euopea. La nuviteies ie unides prejentedes ncuei (27 de juni) a Bulsan.

Durnwalder cun i assessëures Theiner y Gnecchi à prejentà i pruvedimënc per cuntrolé miec l’imigrazion
“Ne ulon nia che l vën stlut ora la persones da oradecà, messon ti dé denità, ma nosta regules y nosta maniera de viver muessa nce unides respetedes” cun chësc pensier ti va l Guviern Provinziel permez ala situazion n cont de imigrei. “L ie na situazion drët ria da aministré: la jënt che adurvon a lauré muessa unì ntegreda tla cumenanza zënza che l vënie su ngiustizia permez ala jënt da tlo” à dit Luis Drunwalder.

Do plu tratatives cun reprejentanc dl’economia, dantaprima dla gastronomia iesen ti ultimi ani stai boni de sensibilisé la mprejes a fé unì lauranc da stac che fej pert dla union europea. “La cumpëida de lauranc fulestieres nueves muessa mo unì smendrida y sce, pona dëssen fé unì jënt dai stac dl est, i cumëmbri nueves dla Union Europea” à dit Drunwalder. Ti ultimi trëi ani an bele smendrì i imigranc che n adrova sciche lauranc. Tl 2005 oven lascià unì 2.210 lauranc da oradecà a fé la sajon, l ann passà iel stat 2.000 lauranc. N cont de lauranc fulestieres per dut l ann ie la cumpëida di imigranc tl 2005 stata de 1.161 y l ann passà 413.

For manco lizënzes

Ntan i ultimi trëi ani iesen stai boni de fé unì demanco lauranc da oradecà. La cumpëida di imigrei i mpo auzeda davia che l ie ruvedes do la families di lauranc che fova bele tlo. Imigrei che ie n regula cun la lege taliana à tl Südtirol la medema rejons per giapé da lëur sciche i autri zitadins taliani.

Cura de persones
Na gran pert dla lizënzes de lëur per dut l ann ie unides dates per la cura de persones. “L ne possa nia suzeder che fajon unì persones per la cures de nosta jënt che muda pona lëur” à dit l presidënt dla Provinizia. Dan fé unì imigranc per la cura de persones uniral cialà plu avisa sce l ie veramënter debujën. L ie nce te chësc cajo miec fé unì persones dai stac nueves dla UE.

Servijes soziei
La perzentuela di servijes soziei a fulestieres ie mëndra che no chëla dla populazion nstëssa. “N cont de sustëni finanziei te caji soziei ie tl ultimo ann l 25% sun 13,3 milon de euro jic a jënt nia dl UE. Pra l sustëni n cont de invalidità fovel sun 76,3 milion me 0,9% per jënt nia dl UE” à spiegà l assessëur ala sanità Theiner. Sun de ndut 320,4 milon de euro che ie unic dai ora per la sanità tl 2007, ie manco de 4% jit a fulestieres nia dl UE. Dla persones che se n à juà di servijes iel stat 4,4% nia dla Union Europea.
I servijes n cont dla sanità dëssa unì dai a fulestieres n puech al iede nchin che i à arjont 5 ani de residënza. Na ezezion vëniel sambën fat te caji de prëscia sciche l parturì o de prim aiut.

Dumandes de lauranc

L’aministrazion provinziela cialerà mo plu avisa sce l ie veramënter debujën di lauranc y sce i à la cualifica, dan dé inant la dumandes al Ministèr a Roma. De dezëmber ie 37% dla dumandes unides fates da mprejes o jënt che vën nstëssa da stac ora dla Union Europea. La Provinzia cialerà nce plu avisa sce la dumanda do lauranc da oradecà ie n relazion cun la grandëza y la situazion economica dla mprejes. L ne possa nia vester che l vën damandà plu lauranc che n adrova y pona se gëura la portes per se fé mo n afar dainora. Sce chëi che se damanda lauranc da oradecà ne à nia l mesun de ti dé n albierch dëni, ne unirà la dumanda nia azeteda.

Da lëur a chëi da tlo
Dan fé unì jënt da oradecà a lauré tl Südtirol, uniral judà a chëi da tlo che ne à nia da lëur y che uel lauré. Danter i feter 6.000 zënza lëur iel dantaprima jënt de na cërta età, ëiles che à abù mutons y andicapei. La Provinzia juderà te chisc caji tres chëla che l vën scrit ora stieres adatedes, che l vën unì incontra cun l orar de lëur y che l vën pità de fé na ricualificazion prufesciunela.

Mprejes nueves
Dan lascé fé su mprejes nueves dëssel unì tenì cont di lauranc a desposizion. Dantaprima dëssel unì tëut n cunsciderazion la cualità y nia tan la cuantità di culaburadëures che n adrova.
Lizënzes da pert di chemuns, dla Camera de cumerz y dla Provinzia possa me unides dates ora sce l vën garantì na cërta cualità. “L ne possa nia suzeder che jënt zënza furmazion mëte su mprejes che va pona sun cul y tira mo pea d’autra jënt” à dit Drunwalder.

Cialé do la meladurvanza
Sibe l Aministrazion provinziela che nosc reprejentanc tl Parlamënt a Roma dëssa se cruzië che l vënie fat la leges al do da smëndri la cumpëida di imigranc. Dantaprima dessël unì cialà do de plu la meladurvanza di regulamënc.
Nce la culaburazion cun la polizai dëssa unì miureda per stlù ora la meladurvanza dla regules y per garantì l orden publich.

Familieres de imigrei
La priorità n cont de lizënzes de lëur dëssa giapé i familieres de imigrei che ie bele tlo. Tlo saral debujën de pusciblteies de furmazion y de mparé la doi rujenedes prinzipeles.
Familieres possa me imigré sce l vën mustrà su l post de lëur, n albierch dëni y n davani che cuer i bujëns dla familia.

Stac
N dëssa fé unì lauranc da chëi stac ulache l ie truepa jënt zënza lëur. Tlo val debujën de miuramënc tla mediazion y tl mparé rujenedes tl stat nteressà.

Lizënza de sujurnanza

Per giapé la lizënza de sujurnanza muessen nia me avëi n post de lëur ma nce n albierch.

Rujenedes
Pra la iscrizion de mëndri tla scolina y te scola dëssel unì spiegà miec a imigranc l sistem scolastich. Sce i mëndri ne cunësc nia la rujeneda dëssi nchin al scumenciamënt dl ann de scola la mparé te zëntri che unirà metui a jì.

Cuatieres
N cont de cuntribuc y per cuatieres soziei o l frabiché alesirà dëssel unì fat doi graduatories, teles per zitadins dla Union Europea y per jënt di autri stac. Tres l Istitut per l’edilizia soziela dëssel da iede a iede unì udù dant tan de cuatieres che vën metù a desposizion per uni graduatoria.

Relazion
Uni ann dëssa l assessorat per l lëur y per la sanità fé na relazion y na nrescida n cont di imigrei.

La cumpëida di imigrei tl Südtirol ie permò dai ani 1990 deventeda majera. Dant fova nosta jënt a jì a cri da lëur te d’auti stac y chësc muessen tò n cunsciderazion.
Ala fin dl ann 2007 à l Astat cumpedà belau 33.000 fulestieres tla Provinzia de Bulsan che fej ora l 6,7% dla populazion. Me la terza pert de chisc ne vën nia dala Comunità Europea. 5.700 persones vën dal’Austria y dal Deutschland y ie bele bëndebò ntegredes. La perzentuela efetiva cala perchël a 5,5% dla populazion.

as

Galaria dales fotografies