Atualità

Jonta provinziela: sajons dl Aiut Alpin

USP – La Jonta provinziela de Bulsan à fat ora l scumenciamënt y la fin dla sajons canche l ie debujën dl servisc dl Aiut Alpin. Dan tò na dezijion n cont dl daz sun i jëufs dla Dolomites uelen da pert de Bulsan audì l’autra provinzies nteressedes. Chisc ie stai i argumënc de majer nteres per la populazion ladina, prejentei (ncuei) 16 de nuvëmber dal presidënt Durnwalder do la senteda dla Jonta.

La Jonta provinziela de Bulsan; foto USP/Pertl.

Sajons dl Aiut Alpin
La Provinzia de Bulsan à ntan dut l ann doi joleri de prim aiut. Ntan la sajons autes iel mo debujën de n terzo joler. Can che scumëncia y fina chësta sajon à la Jonta provinziela fat ora ncuei: d’inviern dala sada dan l’Imaculata nchin a Lunesc de Pasca, y pona d’instà dala segonda sada de juni nchin ala prima dumënia de utober. Per chëst ann ie la dates plu avisa dai 5 de dezëmber nchin ai 5 de auril y pona d’instà dal 12 de juni nchin ai 4 de utober.

Daz sun i jëufs dla Dolomites
La Jonta provinziela se à dat ju cun l argumënt dl daz sun i jëufs dla Dolomites y ie ruveda al pont de ulëi audì na posizion tlera dal’autra provinzies che à si puscions tla Dolomites. “Dantaprima se tratela sambën de abiné na posizion tlera dala trëi provinzies diretamënter nteressedes, Bulsan, Trënt y Belun, y pona nce i chemuns tuchei” à sorissà Durnwalder. N uel giaurì la descuscion a duta la cin provinzies dla Dolomites y purté dant na pruposta per regulamenté l muvimënt sun streda al Cunsëi de aministrazion dla Dolomites, patrimone Unesco. Permò canche la sarà tan inant uelen tò na dezijion a Bulsan.

Servijes publics
A livel naziunel iesen tl lëur de fé na lege n cont de liberalisé  servijes publics sciche la gestion dl’ega, lueges ai auti o refudam (ora de strom, gas y telefonn). La Jonta provinziela à dat pro na mudazion ala lege provinziela a na maniera che n ie anjeniei sce duman se muda la cundizions a livel naziunel. L ie nsci unì udù dant cater pusciblteies de sëurandé servijes publics: a sozieteies publics o privates, a sozieteies mescededes ulache l privac muessa vënder si pert al aministrazion publica y sozieteies mescededes. La spartizion dla pertes per la sozieiteis muessa vester nsci che i privac possa avëi nchin al 40% (mpede nchin al 30% sciche l fova dant).

Zënter de inuvazion tecnica TIS 
L Zënter de inuvazion tecnica Tis dëssa ruvé defin tla mans de aministrazions publics. La Jonta provinziela à fat ora che n ne uel nia arjonjer plu dl 60,28%, nce sce l ti ie unì pità scialdi de plu. L autra pert dëssa unì spartida su danter l Chemuns de Bulsan (da 8 a 16%) y la Camera de Cumerz (24%).

Coordinazion scola – curieres
Sce la scola muda o adatea si orars iel debujën che la curieres per i sculeies furneie nce aldò. De chësc viers à la Jonta provinziela fat ora i criteries aldò de chëi che la direzions dla scoles y la gestion dla curieres se tënie n cuntat per se adaté l’un cun l’auter a na maniera che no l sciafer y no i sculeies ne muessa aspité de ca.

Cuntrat per dependënc provinziei
L cuntrat coletif per i dependënc provinziei unirà adatà cun la data dl prim de dezëmber 2009. La mudazions fej auzé l custimënt de 1,5 milion de Euro y reverda dantaprima l servisc dla stredes (500.000 Euro), la Furestela (600.000 Euro) y la scola (50.000 Euro). Aldò de Durnwalder se tratela dantaprima dla mëndra paussa da mesdì che possa vester nce me de mes’ ëura mpede almanco un n’ëura. L lëur a mez tëmp puderà me plu vester dl 50%, 60% o 80%; chësta puscibltà possa unì data nchin al 30% dla stieres. Chëi che ne lëura nia tla sënta, ma da demez muessa vester almanco mez l tëmp da urté a cësa. L orar de ublianza nuef fina dala 16.15 mpede dala 16.30.

Desgrazia a Bulsan
N cont dla desgrazia a Bulsan te chëla che n marochin à perdù la vita (ulache l ie nce unì batù), an ulù stlarì melsegurëzes sun tan giut che à adurvà a unì l prim aiut . La Jonta provinziela ti ie jita do al cajo y fej al savëi che da canche l fova unì cherdà aiut nchin che la scuadra de prim aiut ie ruveda sun l post (streda Cagliari) ie passei avisa 7 menuc y 05 secunc. “Plu riesc ne iel tecnicamënter propi nia mesun. N ne possa nia aprufité de tei caji per tré su polemica” à dit Durnwalder.

Cësa di tieres
Per la Cëses di tieres a Vandoies y Naturns iel unì adatà la normes de atuazion a na maniera che la Provinzia sëurantol dut l finanziamënt per assistënzes saniteres sciche la castrazions. Sce zachei vën a se tò n tier possa l’aministrazions se damandé nchin a 30 Euro per n giat y nchin a 50 Euro per n cian.

as

Galaria dales fotografies

Durnwalder n cont dl Cuntrat coletiv provinziel (tudësch)

Durnwalder n cont di Servijes publics (tudësch)