Atualità

Cumpetënza de rujenedes tl’elementeres ladines

USP – “Tla scoles elementeres de Gherdëina vëniel scrit feter tan bën tudësch sciche a tla scoles tudësces. I sculeies dl’elementeres dla Val Badia scrij belau tan bën talian sciche tla scoles talianes.” Chësc ie l resultat generel dl’analisa scientifica sun la cumpetënza dla rujenedes di sculeies ladins che ie unida prejenteda ncuei (09 dezëmber) a Bulsan te na publicazion.

La publicazion pieta urientamënt per l nseniamënt de rujenedes y nce per l lëur scientifich.

Cun l cudejel nuef, prejentà tla sënta dla Ntendënza ladina a Bulsan, iel unì publicà i resultac dl’analisa linguistica dla 5° tlasses dla scoles elementeres ladins. Paredlan cun la cumpetënza de sculeies tudësc y taliani te si rujeneda de l’oma iel unì ora n resultat dassënn positif per l model de nseniamënt ladin cun plu rujenedes. “Chësc documënt scientifich nes fej gran legrëza y nce n pue’ stolc. Scebën che l mostra me su una pert dla cumpetënzes di sculeies, nes dal gran ardimënt per jì inant sun la streda dla scola plurilinguala” à dit l ntendënt Roland Verra.
Doi particulariteies caraterisea la publicazion nueva: tla scola ladina iel per l prim iede unì fan n’evaluazion a livel scientifich universiter y per l prim iede an ulù udëi la cumpetënza globela de duta la trëi rujenedes tl medemo mumënt.

Rita Fanceschini dl zënter linguistich dl università de Bulsan à spiegà che l’analisa ie unida fata sun la cumpetënza dla rujenedes scrites, se stizan sun l savëi di sculeies y nia sun i fai. Gessica De Angelis à prejentà i resultac plu avisa. La majera defrënzes ie n generel tl lessich, tla cumpëida de paroles defrëntes. La cunescënza dla rujeneda depënd nce dal ntëurvia te chël che i mutons crësc su. Tla Val Badia ie se mostra l cuntat plu sterch cun la rujeneda taliana y te Gherdëina alincontra l majer cuntat cun la rujeneda tudëscia. Tl cudejel vëniel prejentà plu avisa co che l’evaluazion ie unida fata, i resultac a puntin y danterauter nce cunsëies per l nseniamënt.

La publicazion sun chësta analisa ie na basa de valor no me per l nseniamënt tla scola ladina, ma nce per lauré inant a livel scientifich n cont dl nseniamënt a plu rujenedes. “L cudejel sun l analisa linguistica ie nce de utl per nosta istituzions de furmazion ajache l pieta urientamënt tla streda da tò n cont dl nseniamënt dla rujenedes” nsci l assessëur ala scola ladina Florian Mussner. Se paredlé cun sculeies d’autra grupes de rujeneda ie per Rosmarie Mussner y Erica Pedevilla dl Servisc de evaluazion, n pont de referimënt mpurtant.

L’analisa sun l savëi dla rujenedes tla scoles ladines ie bele jita inant de n var. N à bele scumencià a analisé l savëi linguistich tla terza tlas dla scoles mesanes. Tl proscimo ann de scola an pona prugramà de jì al livel mo plu aut, analisan la cumpetënza tl’ejam de matura. “Per l cuarto ann se ons tëut dant de publiché duc i resultac dl’analises che mostra su la cumpetënza de rujenedes ala fin di trëi liviei de scola” à cunedì l presidënt dl Cumité per l’evaluazion dla scoles ladines Lois Ellecosta.

Nteressei ala publicazion arà mo ucajion de audì velch de plu y giapé nce na copia n vënderdi 11 de dezëmber n ucajion dla Fiera Futurum a Bulsan. Dl'analisa linguistica uniral rujenà dala 16.30 tl raion per cunferënzes dl Hotel Sheraton.
L cudejel ie nce da giapé tla sënta dl Istitut Pedagogich Ladin a Bulsan.

as

Galaria dales fotografies