Atualità

Jonta provinziela da pro l program i lëures publics

USP – La Jonta provinziela de Bulsan à dat pro l program di lëures publics che dëssa unì fai ntan l ann 2010. A una dla proscima sentedes à messù unì spënta la dezijions n cont dl fond de rotazion, l cuntrat de urbanistica y l plann dal’eghes. Chisc ie stai i argumënc de majer nteres che la Jonta provinziela à tratà ncuei, 8 de fauré te si furmazion nueva cun l assessëur Roberto Bizzo.

La Jonta provinziela de Bulsan cun l assessëur nuef Roberto Bizzo;

Program dla frabiches

La Jonta provinziela à dat pro l program provinziel per la frabiches che dëssa unì fates ntan l ann 2010. L ie unì dat pro de frabiché per de ndut 86 milion de euro. 40 milion vën adurvei per finé lëures bele scumencei y 46 milion de euro unirà adurvei per frabiches nueves. L 65% dla frabiches ie scoles. Per i proscimi ani fossel dumandes de frabiches dan man per n custimënt de 627 milion de euro. La majeri proiec per l chëst ann reverda la vedla sënta la Camera de cumerz che dëssa unì adateda per servijes soziei  y na mensa per jënt de tëmp (2.300.000 euro), l museum tl ciastel de Burnech (3.000.000 euro), cuatieres tla casermes militeres (9.000.000 euro), per la scola de gastronomia a Burnech uelen fé na cësa per studënc, na mensa y na pert de scola o adatamënc dla stazion dla aeroport de Bulsan (2.100.000 euro).

Assessëur nuef Bizzo

Ncuei, 8 de fauré, à la Jonta provinziela tenì si prima senteda cun l assessëur nuef Roberto Bizzo. Ël à sëurantëut la cumpetënzes de Barbara Repetto che à messù lascé si ncëria per na sentënza dla Suneria de Cassazion. Me la cumpetënza dla scola prufesciunela de rujeneda taliana ie unida data inant al assessëur Tommasini. 

Durnwalder tl’Africa

De duc i proiec de svilup che vën sustenii dala Provinzia de Bulsan muessa, aldò dla Chëurt di conc, l 6% unì cialà do de persona. L presidënt dla Provinzia viagerà da ncuei, 8 de fauré nchin ai 17 de fauré tl Kenia, Uganda y Sudan dl Sud. Te chisc paejes dl’Africa sustën la Provinzia de Bulsan 118 proiec cun 3,5 milion de euro. Dal ann 1993 à la Provinzia sustenì de ndut 1.463 proiec de svilup cun n finanziamënt de 38,2 milion de euro. Me tl’Africa iel te chisc ani unì finanzià 500 proiec pe 12 milion de euro.
Per via de chësc viac ne tën la Jonta provinziela n lunesc che vën, ai 15 de fauré, deguna senteda.

Fond de rotazion

La Jonta provinziela à tratà co che dëssa unì nuzà l fond de rotazion. La se trata de mëter a desposizion 50 milion de euro per sustenì de plu categuries economiches che à bele mandà ite 150 dumandes. “Nosc fin ie chël che te duc i ciamps dëssen messëi aspité unfat giut acioche i proiec vënie cialei do y per giapé i scioldi” à dit Durnwalder. Dan tò na dezijion definitiva muessa vel cuestions mo unides ejaminedes plu avisa.

Cuntrat urbanistich

Vel chemuns nuzea la puscibltà dl cuntrat urbanistich per tré ite scioldi o per finanzië lëures publics. “Te vel caji se an nchinamei lascià paië ora la defrënza de valor sce l ie unì mudà la destinazion tl plann urbanistich y chësc ne ie nia drët” à dit Durnwalder, che à spiegà che l cuntrat urbanistich dëssa me unì nuzà tl nteres publich. Per stlarì canche chemuns possa adurvé l cuntrat urbanistich uel la Jonta provinziela proscimamënter mëter adum prinzips. L ie nce udù dant ancuntedes cun reprejentanc di chemuns per abiné na definizion tlera.

Plann provinziel dal’eghes

La pruposta dl plann provinziel per nuzé l’eghes fova unida mandeda ora a chemuns y assoziazions. I assessëures provinziei à ncuei cialà tres la ubiezions che ie ruvedes de reviers y à dantaprima udù che l ie mo debujën de stlarì la prioriteies danter ega da bever, ega per l’agricultura y la produzion de strom. Ntan la proscima enes uelen mo stlarì vel cuestions, mudé tesć y de pro l plann dal’eghes. Chësc unirà pona mandà inant a Roma ulache l dëssa unì fat n decret dl Presidënt dla Republica.

Scrì ora lëures publics

Nce la Provinzia ie tacheda ala diretives naziuneles y europees nueves n cont de scrì ora lëures publics che vëija dant na publicazion mpede l tò ite de n valgun preventives per lëures nchin a na milion de euro. “La critiches dla jënt y de vel chemuns che l fossa gauja dla Provinzia ne stimenea nia” à dit Durnwalder, che à nce dit bel bret “i chemuns muessa nstës savëi sce i miena de no respeté la diretives da Roma, ma i ne possa nia dé la gauja ala Provinzia”. Per nfurmé miec i respunsabli di chemuns vëniel n vënderdi ai 12 de fauré pità na manifestazion aposta tl Eurac a Bulsan.

Presidënta dl Museum Modern

Marion Piffer Damiani devënta presidënta nueva dl Museum per ert moderna a Bulsan. Ëila à menà la galaria d’ert „ar/ge“ a Bulsan, ie curatora, cumëmbra de plu cunsultes y à nce scrit publicazions. La Jonta provinziela ie stata a una cun la pruposta de Damiani che ie nce unida data pro cun duc a una dal cunsëi de aministrazion dl Museion.

Slites sun Mont de Sëuc

Aldò de na lege naziunela vën la slites a ciaval cunscidredes sciche servisc taxi y n muessa perchël avëi la patent CAP (Certificato di Abilitazione Professionale). “L ie bën na defrënza danter na cales cun ciavei te na zità o na slita sun Mont de Sëuc, perchël cialons de ntervenì a Roma y ti fé al savëi che te chësc cajo ie la regulamentazion na strambaria” à dit Durnwalder.

Cunsëi scolastich provinziel

La Jonta provinziela à dat pro che la veles per l Cunsëi scolastich provinziel nuef dëssa uni tenides ai 15 de auril. La se trata de lité 63 cumëmbri per i proscimi cater ani.

Paiamënc ai dependënc

Aldò dl cuntrat coletif (di intercomparto) à la Provinzia mo da fé paiamënc che reverda l tëmp danter l prim de lugio y la fin de dezëmber 2009. La Jonta provinziela à dat pro che te chisc cajo vëniel paià 1% sëuraprò, che pra 35.000 dependënc publics fej ora 7,5 milion euro.

as

Galaria dales fotografies

Presidënt Durnwalder n cont de scrì ora lëures publics

Tla rujeneda tudëscia

Presidënt Durnwalder n cont dl cuntrat de urbanistica

Tla rujeneda tudëscia