Atualità

Jonta provinziela dl 19 de auril

USP – Na majera descuscion à la Jonta provinziela ncuei (19 auril) abù per la diretiva dl Stat sun l abort cun la pila o tres ntervënt chirurgich. Tla Provinzia de Bulsan sëurantuleran la streda data dant da Roma y perchël sarà la pila riesc nce da giapé ti spedei de Bulsan y Maran. Riesc do la senteda dla Jonta à l presidënt nce prejentà i argumënc tratei n cont de libri de storia nueves, sustëni per la families tuchedes dala tragedia dla val Venuesta y d’auter.

La Jonta provinziela de Bulsan;

Azetà la pila RU 486

La minonghes tla Jonta provinziela n cont dla abort cun la pila o tres ntervënt chirurgich ie drët defrëntes. Autramënter che te deplù paejes dl’Europa ne iel tla Talia nia udù dant de dé ora la pila a na maniera liedia. Aldò dla diretiva dl 18 de merz dla cunsulta suprema dla sanità possa la pila dl abort me unida data te spedel. Danora muessel unì fat na cunsultazion dl dutor y pona muessa passé almanco 7 dis da pensé do. Do avëi pona tëut la pila, scrij la diretiva dant che l’ëila muessa resté te spedel nchin che l corp ne à nia lascià ora l prudot. Chësc possa nce duré nchin a doi o trëi dis. “Sce ne ulon nia azeté la diretiva da Roma messons mustré dant n bënsté che l ne ie nia debujën de resté tan giut te spedel, cun d’autra paroles n bënsté che valëssa de plu che no chëi dla Cunsulta plu auta a livel naziunel” à spiegà Durnwalder. La Jonta provinziela azetea perchël la diretiva naziunela. Tla Provinzia de Bulsan vën chësta sort de ntervënt me fat ti spedei de Bulsan y Maran ulache ntan l ann 2009 iel unì cumpedà 572 aborc.

Aiuc ala families dla desgrazia dla Venuesta

Per la families tuchedes dala desgrazia tragica dla ferata tla val Venuesta à i assessëures dat pro de judé riesc y a na maniera scëmpla. “Bele sën à la families di defonc y de chëi che se à fat mel abù spëises, per ejëmpl per la supeltures majeres de zënza.” à dit Durnwalder, “L ie situazions de bujën ulache la val de judé unfat sce l ie de nosta cumpetënza”. Per judé a curì nce de mëndra spëises à la Jonta provinziela dat pro na dunfierta de 100.000 euro ala Caritas che à bele duta la regules co dé inant i scioldi. Sciche nce te d’autri caji, analiserà l Assessorat provinziel per l soziel ti proscimi 10 dis la situazion finanziera dla families. “L possa pu vester che la families che à perdù n genitore à da paië ju n cuatier o che la muessa se tò zachei da cialé su i mëndri” à spiegà Durnwalder. Tres l Assessorat al soziel uniral judà cun scioldi nchin che ne ruva nia la prima pert dala assegurazion.

Libri de storia nueves

N var inant iel unì fat tla realisazion di libri de storia nueves per la scoles. La Jonta provinziela à fat ora che l dëssa unì tratà la storia nchin a ncuei y nia me nchin ala prima gran viera. Nscì iel unì dat pro che l dëssa unì fat trëi libri: dala preistoria al 1500, l segondo nchin l 1919 y l terzo liber pona nchin aldidancuei. Cie che stà l plu a cuer ie che chisc libri dëssa unì fai per la trëi grupes de rujeneda. “Sce ulon ruvé a una danter la grupes de rujeneda messons nce avëi na storia deberieda” à sorissà l presidënt dla Provinzia metan a cuer che la ncëria ie de fé libri obietives y ogetives. I trëi Istituc pedagogics à segurà de dé ora l prim liber nchin de utober y de prejenté i manuscric di autri doi libri nchin ala fin de chësc ann. N fej cont che de setëmber 2011 puderà i libri nueves de storia bele unì adurvei te duta la scoles dla provinzia.

Recurs per la cumpetënza de geo-energia

La Jonta provinziela ne azetea nia l decret de lege aldò de chël che produzions de passa 20 megawatt de geo-energia (a 150° C) fossa cumpetënza dl Stat. A Bulsan iesen de chëla che la produzion de geo-energia feje pert dl’economia dl’energia y sun chësta basa à la Provinzia bele dat ora 7 lizënzes. Per stlarì chi che ie de cumpetënza à la Jonta provinziela fat ora de fé recurs pra la chëurt costituzionela.

Ronesc dl’autostreda

Cun la sozietà dl’Autostreda dl Prëner ie la Jonta provinziela ruveda a una per miuré i ronesc a Franzensfeste ulache l ie bele stat doi de majera desgrazies. I lëures per miuré chisc ronesc vën a custé 4 milion de euro y unirà finanziei per doi terzi dala sozietà A22 y per na terza pert dala Provinzia.


Saré scoles

Aldò dla pitla cumpëida de sculeies à la Jonta provinziela messù de pro de saré trëi scoles elementeres per l ann de scola che vën. La se trata de Pflersch dedora, che ie a 2,7 chilometri dala scola de Gossensass y che à me 7 scric ite. Si ultim mënsc de scola à nce l’elementera de Egg/Feienfeld (4 sculeies) y Schlinig/Mals (3 sculeies). De ndut iel 20 scoles che à manco de 17 scric ite y per chëles che l muessa unì tëut na dezijion. Per l’autra 17 scoles (cun 6 nchin 16 sculeies) vëniel mo ejaminà la situazion plu avisa. “La se trata che i sculeies ne à plu degun ntëurvia te tan de pitla scoles y che l nseniamënt depënd me plu da n sëul nseniant” à spiegà l presidënt dla Provinzia.

Cësa nueva per i studënc

Tla cësa de studënc de Mals y che te chëla de Burgeis iel debujën de mo 100 lueges per i sculeies che va ala scola auta dl sport o ala scola spezialiseda Fürstenburg. Per chësta rejon uniral fat na cësa nueva mo leprò. Sun basa dla diretiva europea à n promotëur śën purtà dant na pruposta per frabiché chësta cësa. La Jonta provinziela muessa nchin te 6 mënsc tò na dezijion cie ulëi fé y pona n cajo scrì ora n cuncors. Sce la pruposta di promotëures ne vën nia azeteda, ti unissel paià l 2,5% per curì la spëises.

Mudamënc tla sozietà de nfurmatica

L cunsëi de aministrazion dl sozietà de nfurmatica “Südtirol Informatik AG” dëssa unì smendrida da 7 a 5 cumëmbri. Presidënt nuef dëssa deventé Eros Magnago che ie śën vizediretëur generel dla Provinzia. Ël tulerà la ncëria che ie al mumënt mo curida da Walter Crepaz. La Jonta provinziela uel nce na majera culaburazion danter la Repartizion provinziela per la tecnica dla nfurmazion y la sozietà de nfurmatica. “On doi ideies sun mëisa: o che fajon deventé dut un o che l dëssa unì miurà dassënn la culaburazion, ne ulon a deguna maniera che l vënie fat n lëur dopl” à dit Durnwalder.

Agenzia Cësa Tlima

La Jonta provinziela à numinà Flavio Ruffini sciche presidënt nuef dl’Agenzia Cësa Tlima. Konrad Bergmeister messerà de ju si ncëria a Ruffini che ie diretëur dl dipartimënt provinziel per urbanistica, ambient y energia.

as

Galaria dales fotografies