Atualità

Ministri y la tofles di troies – Durnwalder: “nia de cumpetënza”

USP – La Presidënza di Ministri a Roma pertënd che la 36.000 tofles di troies che ne ie nia te doi y trëi rujenedes vënie tëutes demez. A chësta pertenduda de ncuei domesdì (22 lugio) se pera l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder cun plu argumënc. “Son njenià de jì dan suneria aministrativa sce l ie debujën” à dit Durnwalder, ma plu gën ei bën na soluzion per l bon cunviver dla grupes de rujeneda.

L minister Raffaele Fitto y l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder ne fova nia ruvei a una tl stritoz per la rujenedes sun la tofles ti troies da mont. Tramedoi pertes ne à nia sotscrì l documënt de acurdanza. Fitto ulova che duta la tofles unisse scrites per talian y tudësch, tla valedes ladines nchinamei te trëi rujenedes. Da Bulsan ti iel unì fat de plu prupostes ma no i argumënc storics-culturei no politics ne ie unic azetei.

La Presidënza di Ministri a Roma à te si senteda da ncuei domesdì (22 lugio) fat ora de pertënder da Durnwalder che la 36.000 tofles me per tudësch muessa unì tëutes ju.

Durnwalder dij che chësc ne possa nia unì pertendù da Roma ajache l ne ie nia realistich y nia drët. La tofles che ie unides metudes su dai servijes provinziei sciche chëi dla stredes, ti parcs naturei o dal Servisc de Forestela ie bën te doi y trëi rujenedes. Tlo se tratela de tofles di troies da mont che d’autri à metù su, da chëi che Durnwalder ne possa nia pertënder mudazions.

“I ministri a Roma se fala a pertënder chësc dala Jonta provinziela ajache l Cunsëi provinziel ie de cumpetënza dla toponomastica”. Doi prupostes ne ie nia jites tres te Cunsëi provinziel per via dl’oposizion taliana. Pra la senteda da ncuei ëssa per formalità nce unì messù vester nvià l Presidënt dla Provinzia, nsci iel udù dant tl statut de Autonomia.

Persunalmënter ie Luis Durnwalder dla minonga che l ie dassënn da mëter a verda cun chësc stritoz. “Nchin che l Cunsëi provinziel ne à nia dat pro la lege speziela, messons jì permez al problem cun bona ulentà”. Da meter a verda iel che la cuestion de crësce nia tan dassënn da deventé n problem danter la grupes de rujeneda. “La populazion à nteres a na soluzion tla pesc che tën cont dla traduzions purtedes ite tl cataster y di inuemes storics tramandei.

Al mumënt, nsci Durnwalder, aspitons de giapé vel scrit ufiziel da Roma, pona ti cialerons nce dal pont de ududa giuridich. “Sce l ie debujën sons nce njenià de jì dan suneria aministrativa costituzionela”, la dezijion messëssa te n tel cajo unì dala Jonta provinziela.

as