Atualità

Assessëures ala scola per l di mundiel di maestri, ncuei 5 de utober

USP – L mpëni dla maestres y di maestri vën ncuei unerà particularmënter ajache l ie l di mundiel di maestri. I assessëures ala scola Sabina Kasslatter Mur, Florian Mussner, Christian Tommasini y Hans Berger to l’ucajion per dé esprescion a si stima per i nsenianc de uni livel de scola y culaburadëures pedagogics tl scolines.

Ncuei, 5 de utober vëniel sun scumenciadiva dl UNESCO tenì a livel mundiel l di nternaziunel di nsenianc. Na cumenanza democratica se stiza cun n sistem de furmazion de cualità che à n bon funziunamënt. Chësc depënd dassënn da si nsenianc. „Sce l sistem de furmazion tla provinzia de Bulsan ie tan bon sciche l se mostra ncuei, sce l ti pieta ai jëuni de bona stredes de furmazion dala scolina nchin al’università, pona ie chësc dantaldut merit di nosc pedagoghes” sorissea i assessëures provinziei. Tla funzion de referënc per la furmazion se mpënia i assessëures de mëter mpe la cundizions de lëur. “I esperc per l mparé ie y resta i spezialisć pedagoghes y i nsenianc che possa vester stolz de si lëur y di resultac che i arjonc” nsci Kasslatter Mur, Mussner y Tommasini.

L’UNESCO lecorda n l di mundiel di nsenianc l valor de na bona furmazion di maestri. “Te tëmps ulache dut muessa jì debota y dut l mond ie culegà, ne à i nsenianc nia me l duvier de dé inant savëi, ma nce de eduché y de cumpanië i jëuni acioche i sëurantole respunsabltà” nsci l pensier di assessëures. Argumënt de educazion ie nce la tecnologies nueves, sanità y ambient. “Tenian cont de chësta gran cumpëida de duvieres, sentons bele da ani sun na bona furmazion di maestri, che ti debe ai pedagoghes nia me savëi teoretich ma nce la cunescënzes pratiches” dij i assessëures. Te chësc cuntest vëniel fat referimënt ala furmazion nueva per l nseniamënt tla scoles mesanes y autes. Per l nseniamënt di plu pitli iel tla facultà de scienzes dla furmazion a Persenon bele unì metù na garanzia per i nsenianc.

L cuntat cun i nsenianc tën i assessëures nce sce la se trata de svilup, sciche tl cajo dla reforma dla scola auta. “On gran crëta che te chësta culaburazion y barat sons boni de nvië via l miëur model per i jëuni dl Südtirol y di families” dij Kasslatter Mur, Tommasini, Mussner y Berger che rengrazia i nsenianc per si mpëni persunel, mbincian forza y legrëza per si lëur mpeniatif.

 

as