Atualità

Reforma dl marcià dl lëur porta flessibilità y scunanza

USP – La reforma dl marcià dl lëur à purtà plu flessibilità y sgors, plu scunanza per i lauranc precaries y nce plu burocrazia per l’aministrazion. I respunsabli dla Provinzia per l marcià dl lëur à (NCUEI) a 18 de lugio, l di che la reforma ie jita n droa, prejentà la pertes zentreles dla reforma sorissan che l muessa mo unì stlarì truep particuleres a livel talian.

Una dla cuestions plu debatudes dla reforma ie la scunanza dla stieres te aziendes cun plu de 15 lauranc. Sun prescion dl minister Fornero iel unì dat plu flessiblità a lascé jì lauranc. “Nce sce l ie me 5% dla aziendes dl Südtirol che à tan de lauranc, reverdel feter mec de duc i lauranc tl’economia privata” à sorissà Andrea Zeppa diretëur dl departimënt dl assessëur Bizzo. Aldò dla reforma possa l’aziendes straiché stieres per rejons economiches paian - aldò dla normes - de plu paiamënc che l laurant pierd. Chësc dà plu flessibilità ai patrons dl’aziendes canche l’economia va bën o canche la va mel. Deguna gran nuviteies ne iel te caji che l vën lascià jì lauranc per rejons pesoces o discriminatories. Sce l laurant giata rejon muessel unì paià do nchin a 24 paiamënc, ma l ne muessa nia plu unì garantì la stiera.

La majera scunanza per i lauranc reverda dantaprima la tlausules nueves per i lëures precaries y cuntrac a tëmp determinà. “Canche fina n cuntrat de lëur a tëmp, muessel sën passé danter 60 y 90 dis, dan che l patron possa fé n cuntrat a tëmp nuef” à spiegà Michael Mayr diretëur dl Servisc per l lëur. Cuntrac per 12 mënsc ne possa nia plu unì slungëi. I cuntribuc soziei per i cuntrac a tëmp ie unic auzei de 1,4%. Ezezions iel ududes dant per lëures a sajon o per sostituzions ntan materniteies.

L lëur sun dumanda ie unì limità a lauranc sot a 24 ani y sëura 55 ani. Mo nia tler de fin ne ie chësta regulamentazion tl cajo de lëur ntan l fin dl’ena, sciche l vën suvënz nuzà tla gastronomia. I respunsabli dl ufize dl lëur dla Provinzia de Bulsan cunsieia de aspité sun stlarimënc dan fé uni iede la comunicazion al’autorità. La reforma ti va nce permez a chëi che fej me nscì sciche i fossa autonomes, ma lëura mpo te na firma. Chiche lëura plu de 8 mënsc al ann per la medema azienda, che à passa l 80% dl davani dala medema azienda o che à iló si post de lëur, vën mpartì sciche laurant a proiet.

La reforma dl marcià dl lëur reveda cater articuli de lege. Ma sun duc i particuleres ne ne ie la reforma mo nia tlera de fin. Dan lascé jì n laurant se damanda la reforma de purvé a ruvé a una danter patron y laurant. “Sce l unirà mo debatù sun particuleres, pona iel dal’autra pert segur che la reforma porta plu burocrazia per patrons de lëur y l’aministrazion” à dit Helmuth Sinn, diretëur dla repartizion dl lëur. La scunanza dl laurant dëssa te plu caji unì garantida te chëla che l ie da fé na comunicazion al’aministrazion.

Per caji de umans y genitores ie la reforma plutosc dëibla. L pont prinzipel ie che la scunanza dla stiera per umans ie unida slungëda nchin al terzo ann. De fin nuef iel sistem a voucher, che ie ntant me a prova. Nchin al 11esim mëns possa l’umans nuzé chisc voucher per zachei che cëla dl pop o per strutures che pieta chësc servisc.

Permò cun l ann 2013 jirà n droa la reforma per i paiamënc a chëi che ie zënza lëur. Da pert de Roma iel bele unì cunedì cumedures a chësta cuarta pert dla reforma.

as

Helmuth Sinn zu den Grundsätzen der Arbeitsmarktreform

Andrea Zeppa illustra i risvolti locali della riforma del lavoro