Atualità

Tëmps, standards y pruzedures nueves per lerneri de mestieres

USP – N var al iede vën la reforma dla scoles autes nce metuda n pratica per l nseniamënt de mestieres tla scoles prufesciuneles. Da mez lugio vel l regulamënt nuef y dal’ultimo lunesc nce i tëmps de nseniamënt per 108 mestieres. L assessëura Sabina Kasslatter Mur à (NCUEI) ai 25 de lugio prejentà la nuviteies per lerneri y patrons de lëur.

Cun la reforma dla scola auta possa i sculeies che fina la scola mesana crì ora danter trëi pusciblteies de istruzion: i lizeums, l istituc tecnics o la scoles prufesciuneles. Chëi che chier ora de mparé n mestier possa mo n iede crì ora danter la scola a tëmp plën o l nseniamënt tres moster y scola prufesciunela. Propi cun chësta segonda forma se à la Jonta provinziela dat ju fajan n urdenamënt nuef y lauran ora normes de atuazion dla lege, udan dant tan giut che dëssa duré l nseniamënt dl mestier, i standard te scola y te berstot, ma nce scemplificazions burocratiches.

Nsci iel unì recunesciù l nseniamënt per 108 mestieres. „Per degun de chisc mestieres ne dura l tëmp da lerner plu che cater ani” à dit l’assessëura Kasslatter Mur. Per 59 mestieres iel unì metù trëi ani y per 49 cater ani de nseniamënt. La Jonta provinziela à tëut demez l paradox che lasciova pro tëmps da lerner defrënc per l medemo mestier aldò dl ciamp spezifich. Nchinamò messova per ejëmpl n conditor mparé cater ani da lerner sce l fova mpartì sciche artejan, ma me trëi sce l fajova pert dl cumerz. Cun l urdenamënt nuef iel unì unificà de tei caji.

Da nuef ie nce l titul cun chël che n fina via l nseniamënt. Do trëi ani giata l lerner na cualificazion prufesciunela, do cater ani alincontra n diplom de mestier. N’autra nuvità ie nce che i lerneri muessa uni ann nce jì a scola: 400 ëura ntan i prim trëi ani, 160 tl cuarto ann cun leprò cursc tla firma per ruvé a 400 ëura de furmazion. La ublianza de jì uni ann a scola cumporta l vantaje che l ne passa nia tan de tëmp danter la lezions de scola y l’ejam da fant. “L nseniamënt teorich resta a chësta maniera plu frësch, de plu jëuni fajerà l’ejam y nce pra i resultac fajons cont cun miuramënc” à dit Hartwig Gerstgrasser, diretëur dla furmazion prufesciunela.

Da nuef iel nce i standard che i lerneri y i patrons de lëur muessa tenì ite. L vën pertendù njinies y massaria aldò, la cumpetënza dl moster y n curs de 16 ëura sun capaziteies pedagogiches. Nuef ie nce la pruzedura a tò su n lerner. Nchinamò fovel debujen de n bënsté dl ufize provinziel de riferimënt, śën basta na comunicazion dla firma. Chësc fej sparanië tëmp y rënd l tò su de lerneri plu scëmpl.

Nfurmazions plu a puntin dl urdenamënt nuef per l nseniamënt de mestieres ie da giape sun la plates web www.provinz.bz.it/lehrlingswesen.

as