Atualità

Pruvedimënc dla Provinzia y dla banches per rafurzé la firmes

USP – Sustenì la firmes da tlo ti dajan dantaprima la licuidità che ie debujën: chisc ie i fins che se à tëut dant la Jonta provinziela y la banches. I resultac dla grupa de lëur ie anjeniei y mo de utober dëssi unì purtei tla Jonta provinziela. I trëi ponc zentrei ie l export, la cooperatives de garanzia y l fond de rotazion.

Prejentà la relazion finela per rafurzé l’economia: i assessëures Bizzo, Mussner, Berger y Widmann cun i respunsabli dla banches da tlo.

La grupa de lëur ie metuda a adum dai trëi assessëures provinziei Thomas Widmann, Florian Mussner y Roberto Bizzo deberieda cun i respunsabli dla Banca Populera, la Cassa Raiffeisen, l'Associazion Raiffeisen, al Cassa dl Sparani, la BTB y la Banca d'Investizion Trentino-Südtirol. Ntan l'ultima enes iel unì laurà dassënn a pruvedimënc per rafurzé la firmes da tlo te tëmps de crisa.
(INIER) Ai 04 de utober iel unì metù adum la relazion finela che vëija dant pruvedimënc sun trëi ponc zentrei. L ie unì fat la pruposta de vares per rafurzé l'espurtazion. "Ulon sustenì la internazionalisazion de nosta firmes y senton sun aiuc finanziei tla forma de n fond per l export, y dal'autra pert sun cunsulënza y cualificazion che dëssa miuré l lëures sun marcieies nueves" dij l assessëur Widmann.

L segondo pont zentrel ie la cooperatives de garanzia, che n ulëssa purté te na miëura posizion. Nce tlo sënten sun na prufescionalisazion cialan de ruvé a na sëula cooperativa che messëssa basté per n pitl raion sciche l Südtirol. L lëur dla cooperatives ne dëssa aldò dl assessëur al'economia nia me vester chël de seguré credic, ma nce de vester da mediatëur finanzier. A chësta maniera pudëssel unì smendì l risich a tò su mprësć y leprò unissel adurvà manco capital dla firmes nstësses. Chësc judëssa la banches a dé ora credic per schivé problems de licuidità dla firmes.

De mprësć se tratela nce pra l fond de rotazion, l terzo pont dla grupa de lëur, che dëssa unì sustenì dala Provinzia. Te tëmps de reduzion dl bilanz giaterà l fond de rotazion for na majera mpurtanza. Acioche de plu firmes possa se nuzé de chësta puscibltà, sënta la Jonta provinziela al ngrandimënt, sciche bele dat pro. Dal'autra pert dëssa la cundizions per dé ora chisc mprësć unì marciadedes ora da nuef dala Provinzia y dala banches tenian cont de lascé plu flessibltà a paië de reviers la rates.

Mo te utober dëssa la relazion finela dla grupa de lëur de Provinzia y banches unì trateda dala Jonta provinziela. A chësta maniera restel mo tëmp per junté la mudazions de lege che ie debujën tla lege finanziera nsci che l possa unì fat la urdenanzes aldò.

as

Galaria dales fotografies