Atualità

Ejams de rujeneda tl respet dla normes UE – l vën fat adatamënc

USP – Melsegurëzes de dërt? N amunimënt da Brüssel? Ultimamënter iel ncantëur ciacules sun i ejams de bi- y trilinguism dla Provinzia, che ne stimenea nia. La legitimità di ejams ie nce unì segureda tres na sentënza dla Suneria de giustizia europea. Purempò vëniel laurà a na reforma di ejams cun l fin de n recunescimënt generel di diploms.

I ejams de bi- y trilinguism ie de ublianza per pudëi lauré tl’aministrazion publica.

I ejams de bi- y trilinguism tl Südtirol vën bele metui a jì da passa 30 ani y la speriënza che ie unida fata te chisc ani ie for inò unida pruteda ite tl'adatamënt dl ejam ala normes nueves. Per chësta rejon ie nce la basa giuridica di ejams de bi- y trilinguism dla Provinzia daniëura tlera. Chisc ie i sëui ejams per la cunescënza dla segonda rujenedes tl Südtirol recunesciui costituzionalmënter. Nce la Suneria de giustizia europea à te si sentënza dl cajo Angonese segurà che l ie defin legitim che la Provinzia se damande n atestat sun la cunescënza dla rujenedes y che la feje nstës i ejams.

La dumanda de pudëi fé i ejams ie daniëura granda. Dal 2011 iel nchinamò stat 30.000 candidac d'ejam, scebën che la Provinzia ne ie nia plu la sëula a zertifiché la cunescënza dla rujenedes, ajache l vel nce i diploms d'autra istituzions. Ma de chëst'autra puscibltà se à tl medemo tëmp (dal 2011) me nuzà 1.400 persones.

Nce sce l ie tan trueps che damanda de fé l ejam, vëniel tl Ufize cuestions de cabinet laurà a na reforma di ejams de bi- y trilinguism. "La mira ie de purté i ejams tl cheder europeich per rujenedes" spiega la diretëura de ufize Elisabeth Spergser. Chësc cumpurtëssa che l atestat dla Provinzia per l bi- y trilinguism unissa recunesciù nce oradecà.

as

Galaria dales fotografies