Atualità

Proiec dla Ntendënza Ladina per l 2013

USP – L ajurnamënt di nsenianc y anjenië materiai didatics, deberieda cun la nrescida y l’evaluazion ie i proiec prinzipei che la Ntendënza ladina cun si servijes pedagogics y l ciamp de lëur Inovazion y cunsulënza se à tëut dant per l ann 2013. Dut l program de lëur tol ite la scolines y la scoles di luesc ladins.

Aldò dl ntendënt Ladin Roland Verra uniral studià avisa l ciamp dl'usservazion y dla valutazion di sculeies, che ie un di aspec plu mpurtanc dl lëur pedagogich. A chësta tematiches dëssa se ispiré deplù scumenciadives de furmazion di nsenianc.
Tosc uniral prejentà 2 Cds de cianties talianes, tëutes su cun l Cor di sculeies de Sëlva y che dëssa arichì l repertoire tla educazion de mujiga.

La aplicazion de set stories plurilinguales per I-Pad te na forma interativa vën iust perfeziuneda y unirà tosc metuda a desposizion de sculeies y nsenianc; chësc ie n ejëmpl dinamich de plurilinguism atif.
Udù danora ie nce na publicazion per nsenianc sun la età dl bront tla valedes ladines, tl cheder de na lingia de materiai didatics sun la archeologia te nosc raion.

Na unità de lëur per l nseniamënt dl ladin tla Scola Auta, dedicheda ala storia dl film vën iust mpagineda y l sarà mo deplù uniteies de chësta sort che unirà elaburedes via per l ann che vën, cun l aiut dla storica Luciana Palla de Fedom, sëuraprò uniral nce dat ora na unità de lëur sun la toponomastica y sun la Prima Gran Viera tla Ladinia, tramedoi per la scoles mesanes.

Na lingia de uniteies de lëur trilinguales per la scolines unirà dates ora tla prima pert dl 2013; l vën nce laurà sun la redazion dla ndicazions pedagogiches per la scolines ladines tla variantes de Gherdëina y dla Val Badia.

L terzo volum dla gramatica comparativa Ladin-Tudësch-Taliana di Prufessëures Heidi Runggaldier, H.Sitta y P.Gallmann, dedicheda ala pertes dl sentel y ala sintassa, unirà ora via per l' ansciuda 2013; n se tol dant de lauré ora uniteies per l nseniamënt linguistich ntegrà, aldò de chësta gramatica.

Tl ciamp dla educazion musicala se tolen dant la publicazion de uniteies de lëur per la scola elementera, deberieda cun i musicologs P.Vinati y B.Kostner. L ie nce udù dant de lauré deberieda cun la Scoles de Mujiga ladines per arichì l repertoire di cores cun cianties adatedes per sculeies da dut l raion ladin dla Elpes.

Per chël che reverda la nrescida, iesen tl lëur, deberieda cun l Istitut Apollis, de nterpreté i cuestioneres sun l nseniamënt plurilingual tla scoles elementeres y la publicazion di resultac unirà ora tla prima pert dl ann.

Nce tl ciamp dla evaluazion uelen publiché i resultac di test de nglëisc tla scoles elementeres, mesanes y autes di luesc ladins.

Danter la inovazions didatiches se tolen dant de renfurzé la materies scientifiches nce cun la elaborazion de uniteies plurilinguales aldò, l CLIL per inglëisc tla Scoles Autes y la sperimentazion te classes I-Pad te n valguna scoles mesanes. La cuscientisazion fonologica tla scolines y tla prima tlasses dla scoles elementeres ie n auter var, ulache l vën bele anjinià ca i nsënianc. De gran mpurtanza iel pona jì inant cun i sforc de alfabetisazion trilinguala tla primes elementeres y de didatica integreda te duta la autra classes.

Cun chësta scumenciadives vëniel -aldò dl ntendënt- dat n contribut cuncret ala cultura dla inuvazion de nosc sistem educatif y formatif.

usp