Atualità

L’analisa dl tëmp dles Opziuns é stada al zënter dl Dé dla Cultura Ladina

Le tëmp y la perioda storica dles Opziuns tla Ladinia y tl Südtirol y sües conseguënzes por le svilup tles valades ladines: chëstes é stades les tematiches zentrales dl Dé dla Cultura Ladina che é gnü tignì incö (17/10) tla Ćiasa dla Cultura a Urtijëi en recordanza di 75 agn dal scomenciamënt dl tëmp dles Opziuns.

Na imaja dla mësa torona de discusciun danter (d.m.c.) le cronist Werner Pescosta, l’insegnanta Elfriede Perathoner, le moderadù Alexander Stuffer, la soziologa Sabine Piazza y le storich Albert Videsott
Cares é pa stades les conseguënzes dles Opziuns y de rejims totalitars por le singul y la sozieté? Cai é pa stà i fauturs che à portè les families y i singui a litè por öna o por l’atra pert? Co po pa éster chësta esperiënza n insegnamënt por nostes generaziuns y chëres do da nos?

Chëstes é stades n valgönes domandes che an à aprofondì incö, vëndres ai 17 de otober tla Ćiasa dla Cultura “Luis Trenker” a Urtijëi tratan le Dé dla Cultura ladina. Le tëmp dles Opziuns, so influs sön la storia dl Südtirol y dles valades ladines y les conseguënzes por i zitadins é stades tl zënter dla manifestaziun organisada dala Repartiziun Cultura ladina dl Assessorat por la scora y cultura ladina en recordanza di 75 agn dal scomenciamënt dla perioda storica dles Opziuns.

Al ê ai 21 de otober dl 1936 canche les döes naziuns dla Germania, sot al nazionalsozialism de Hitler, y dla Talia, sot al fascism de Mussolini, ê rovades adöm a Berlin por tó la dezijiun da spostè i südtirolej: les mendranzes ladina y todëscia messâ, inćina ai 31 de dezëmber dl 1939, tó la dezijiun sce tó la zitadinanza todëscia o taliana. Chësc orȏ dì: sun jì dal Südtirol o renunzié al lingaz y ala cultura.

Do les parores de salüd dl Diretur dla Repartiziun Cultura ladina Alexander Prinoth che à rengrazié düć i presënć por l’interès ala scomenciadia él gnü portè dant tres n messaje audio les parores de salüd dl assessur por la scora ladina Florian Mussner, che ne à nia podü ester presënt por gaujia de süa presënza nezesciara tl Consëi provinzial a Balsan por na sentada speziala de discusciun y votaziun sön les leges omnibus. “Dan da diesc agn él bel gnü sö l’idea da laurè sö la tematica dla Opziun, mo le tëmp ne ê nia ćiamò madü. Sëgn diesc agn dedô é le Dé dla cultura ladina n'ocajiun por ejaminè i avenimënć y les esperiënzes che les porsones à viüt dan da 75 agn y al è da sperè che degöna porsona ne messarà plü to tè dezijiuns deache le pëis che les families à messü portè ne podun gnanca s’imajinè “ à recordé l’assessur por la cultura ladina tl audio-messaje menè.

Le storich y autur Leopold Steurer à daldô presentè n referat sön „Die Option 1939 in Südtirol: Verlauf, Folgen, Erinnerung“ olache al é jü ite sön le contest storich dla Opziun, sön la situaziun storica tl Südtirol dal 1939 ćina do la fin dla vera 1945, dles rajiuns y dles tecniches de propaganda adorades dai rejims totalitars y dl organisaziun Völkischer Kampfring Südtirols (che fajô propaganda por le trasferimënt ti raiuns todësch) che à portè la popolaziun a to la dezijiun da jì o da stè y dles conseguënzes dles dezijiuns.

 L’insegnanta Elfriede Perathoner à portè dant le referat „L’opzions tla valedes ladines“, olache ara é jüda ite sön plü aspeć dla tematica dles opziuns tles valades ladines, danter l’ater sön les gaujies che à porté al’Opziun, sön la situaziun storica spezifica te Gherdëna tl tëmp dl Opziun, sön l'influs dla dlijia sön les dezijiuns dla popolaziun portan dant valgönes esperiënzes diretes, sön le raport danter optanć y „dableiber“, sön l’ocupaziun todëscia y sön les conseguënzes politiches por la Val Gherdëna.

Daldô él gnü organisé na mësa torona danter le Presidënt dl Istitut Ladin Micura de Rü y storich Albert Videsott, la soziologa Sabine Piazza, l’insegnanta Elfriede Perathoner y le cronist Werner Pescosta che à daurì na discusciun danter l'ater sön l'insegnamënt poscibl dles esperiënzes dl Opziun por les generaziuns nöies, sön les conseguënzes dla perioda dl'Opziun dal 1943 al 1945 y sön le svilup politich tles valades ladines, sön les dificoltês d'inrescida storica tres les esperiënzes diretes cun i testimoni dl tëmp y sön les desferënzies danter les valades ladines. La moderaziun dla mësa torona é stada tles mans dl jornalist dla Rai Alexander Stuffer.

Tratan la Opziun à presciapüch 213.000 südtirolej tut la dezijiun, ca. le 86% de düć chi che â dè jö süa usc a litè por la azitadinanza todëscia. De chisc ca. 75.000 s’un é jüs forapert, le mez de chisc tl 1940. Mo defata do le 1939 s’à chësta operaziun tres plü archité ia por plü gaujes. Tles ultimes edemes dan l’opziun gnȇl tignì te feter vigni paîsc tl Südtirol convëgns y reuniuns. Al gnȇ partì fora de vigni sort de material de propaganda. Na propaganda, fata te na manira dër massiva y che à sambëgn albü de vigni sort de faziuns y influënzes sön les dezijiuns dla popolaziun dl Südtirol. Danter les valades ladines n’à i ladins dla Val de Fascia nia tut pert ala votaziun de detlaraziun, mo impò él stè na pert che à optè. Tl 1943 toma Mussolini y les trupes todësces ocupëia le Südtirol y le Nord dla Talia. Do i 3 de mà dl 1945 surantol le Comitê de Liberaziun Nazionala l’aministraziun inće tl Südtirol.

Tl 1945 tol i ministri di stać aleà la dezijiun a Londra da ne spostè nia i confins tanter Austria y la Talia. Sön scomenciadia di inglej s’incunta de setëmber dl 1946 i ministri dl’Austria y dla Talia Gruber y De Gasperi che firma spo le “Contrat de Paris” che raprejënta inćina aldédaincö la basa dl’autonomia dl Südtirol. Sot al punt 3 a) dl Contrat de Paris vëgnel inće odü danfora na soluziun por i optanć, che é te chësc momënt zënza zitadinanza sigüda. Tl 1948 vëgnel spo aprovè le decret por i optanć che ti dà la poscibilité do optè zoruch. A 200.000 südtirolej ti é la zitadinanza taliana gnüda confermada o dada zoruch. A 4.000 porsones ti é la zitadinanza gnüda negada. Di 75.000 südtirolej che à efetivamënter lascè süa ćiasa n’un él gnü zoruch ca. 25.000 inanter le 1945 y i agn 50.

rc

Galaria dales fotografies