Atualità

I museums dl Tirol storich y la comunicaziun dla Gran Vera

Le monn di museums dl’Euregio à metü tl zënter dl „Dé di Museums dl Tirol Storich“ che é gnü tignì incö a Trënt i aspeć dla comunicaziun museala de avenimënć storics en ocajiun dl aniversar di 100 agn dal scomenciamënt dla Gran Vera. Le cuinto congrès de ajornamënt por i colaboradus di museums dl Tirol, Südtirol y dl Trentin é stada n’ocajiun de confrunt sön i lingać de comunicaziun di museums.

Tla Galaria Piedicastello à debatü incö (24/10) esperc, storics y colaboradus dl monn di museums sön formes desafrëntes de comunicaziun museala dla Gran Vera - Foto: Ofize Stampa Trentin

La potenzialitè di museums da pitè n’interpretaziun dërta, de valüta, interessanta y critica di avenimënć storics é stada al zënter dl  „Dé di Museums dl Tirol Storich“ che é gnü dediché chësc ann ala recordanza dla Gran Vera che à metü man dan da avisa cënt agn.

Le congrès dl „Dé di Museums dl Tirol Storich“ à metü man incö danmisdé (24 d’otober) tla Galaria Piedicastello a Trënt cun i intervënć de Karin Dalla Torre, direturia dla Repartiziun Museums (en rapresentanza dl assessur Florian Mussner), de Tiziana Mellarini (assessur por la cultura dla Provinzia de Trënt) y de Beate Palfrader (assessuria por la cultura dl Land Tirol). La direturia Karin Dalla Torre à recordè che „la Pröma Vera mondiala à albü conseguënzes diretes y indiretes sön la popolaziun che à viüt le tëmp dla vera y sön les generaziuns che é gnüdes daldô. Documentè, mostrè y analisé i capitui fosc dla storia y sües conseguënzes é n compit important che i museums ademplësc cun le fin de promöie na cultura dla pêsc.“ Tiziano Mellarini à sotlignè l’importanza da ti dè na maiù concretisaziun al’Euregio, tl spirit de n „rajonè, laurè y promöie adöm, renforzan les sinergies danter les istituziuns y colaboran cun i jogn.“ Beate Palfrader à sotrissé sciöche le cambiamënt dles condiziuns culturales à portè aldedaincö a n’interpretaziun nöia y critica di avenimënć storics, nia plü despartida danter „chi che à davagnè“ y „chi che à pordü“ mo che favorësc la chirida de comunanzes.  

Do les parores de salüd dles autoritês dles trëi provinzies él gnü portè dant plü referać sön la tematica zentrala dl Dé di Museums, la comunicaziun dla Gran Vera. La tematica é gnüda presentada da plü punć d’odüda y interpretaziuns cun i storics y esperć Wacław Szczepanik dl Istitut por la Storia dl Museum Tarnów, Andrea Di Michele, diretur general dl „Museo Storico del Trentino“, Giuseppe Ferrandi, suranstant dl „Museo storico della Guerra di Rovereto“, Camillo Zadra y Cristiana Collun (direturia MART). La valorisaziun museala dla tematica dla vera é stada al zënter dla debatüda, cun l’analisa de cater „case histories“ desfarëntes dla rapresentaziun dla vera ti museums: an à rajoné dl Monumënt dla vitoria a Balsan, por agn simbol de divijiun dla perioda dl fascism y incö post de n percurs espositif dla storia dl Südtirol danter le 1918 y 1945, dla mostra “La grande guerra sul grande schermo” metüda fora tla Galaria Piedicastello a Trënt y che analisëia la vera tres la comunicaziun cinematografica, dla mostra „Pasubio 1915-18“ che trata dandadöt la tematica di soldas sön la front y dla mostra “La guerra che verrà non è la prima. Grande guerra 1914-18“ tl Museum de Ert contemporana y moderna de Trënt y Rovereto.

Tratan le domisdé él sön le program por i partezipanć al congrès trëi vijites: ala mostra „Il cinema e la Grande Guerra“ tla fondaziun dl Museum storich de Trënt y ales mostres dl Museum storich dla Vera de Rovereto („Pasubio 1915-18“)  y dl MART (“La guerra che verrà non è la prima. Grande guerra 1914-18“).

rc

Galaria dales fotografies