Atualità

N esperimënt de lëur per purté la leteratura ladina ora per l mond

Dai 11 - 13.12 iel unì tenì a San Martin n workshop sun la traduzion leterera. "La leteratura ladina ie scialdi viva y davia che l ie mé n pitl cërtl de letëures iel mpurtant jì la streda dla traduzion per fé cunëscer nosta produzions letereres“, à spligà Alexander Prinoth, Diretëur dla Repartizion Cultura Ladina che à metù a jì l workshop adum cun Rep. Cultura tudëscia y la Cësa Editëura Folio.

Na foto de grupa di tradutëures ntan la sëira de letura tl Istitut ladin Micurà de Rü n vënderdi a San Martin de Tor.(USP/rc)

L Ntendënt Roland Verra à giaurì l workshop sun la traduzion leterera cun n referat sun la leteratura ladina. Tl referat iel unì rujenà dla prima operes letereres ladines, per pona mustré su la tematiches tlassiches dla leteratura ladina sciche l ncësa, la natura y dantaldut la mitologia. Sëuraprò iel jit ite ti problems dla leteratura ladina sciche per ejëmpl la mancianza de na cësa editëura ladina. Ala fin dl referat à l ntendënt Roland Verra auzà ora la mpurtanza dla leteratura dijan che “Zënza leteratura ne iel deguna cultura”.

Ntan l workshop iel unì laurà te de plu grupes che à tratà operes letereres defrëntes.

Una na gran grupa se à dat ju cun la traduzion de “La terra più del paradiso” de Roberta Dapunt tl tudësch. Pert de chësta grupa fova Peter Waterhouse y l Versatorium, na lia de Viena che se dà ju cun la traduzion de poejies. I studënc de chësta lia à purtà dant de plu verscions de traduzion per poejies singules. L Versatorium à na maniera scialdi inuvativa y ludica de fé traduzions: i studënc de chësta lia ne vëigh nia la traduzion sciche na cossa tecnica y statica, ma plu che auter sciche n prozes creatif y artistich. La maniera de fé traduzions dl Versatorium à scialdi da n fé cun filosofia y ti lascia na gran lerch ala sperimentazion. Te si referat sun la traduzion à Peter Waterhouse sotrissà che la traduzion ne ie mei n prozes  finà, ma for na desmazeda. Sëuraprò àl auzà ora che sce na traduzion vën fata massa parola per parola o sce n taca massa pra l test uriginel y n uel dé na spligazion dl’opera leterera pona ie l pericul grant de ti tò cualità al’ opera y de la strënjer ite te un n senificat.

Te chësta grupa à nce laurà pea Alma Vallazza, che ova bele fat la traduzion de „Nauz“ de Roberta Dapunt tl tudësch y Stefano Zangrando, che à sëuraprò ciancià deberieda cun Tobia Moroder y Claudia Rubatscher poejies de Josef Kostner tl talian.

Na segonda grupa se à dat ju cun la traduzion dl prim romann ladin “L Nost” de Frida Piazza tl tudësch. Chësta grupa ie unida meneda da Ingrid Runggaldier. Ntan la sëira de letura tl Istitut ladin Micurà de Rü n vënderdi a San Martin de Tor iel unì purtà dant n valgun resultac dl workshop sciche de plu prupostes de traduzion de vel’ pez ora dl prim romann ladin, „L Nost“ de Frida Piazza tl tudësch purtei dant da Karin Comploi, Alma Vallazza y Ingrid Runggaldier. Sëuraprò iel, n ucajion di 450 ani dala nasciuda de Shakesperare, unì liet dant n valgun sunëc per nglëisc dal  autor y tradutëur Iain Galbraith y l ie uni purtà dant la traduzions di sunëc tl ladin da Ingrid Runggaldier y Rut Bernardi che ie bele unides publichedes dl 2009 tl liber “Shakespeare’s Sonnets Global”, edizion Signathur. La cater poejies ora de “La terra più del paradiso” de Roberta Dapunt ie unides lietes dant te de plu verscions y rujenedes: ladin, tudësch, dialet tudësch y talian.

Na terza grupa à laurà sun la basa dla traduzion tl nglëisc de Sara Comploi dl’opera „I confins dla liberté“ de Ruth Videsott. Na pitla grupa de lëur de tradutëures, meneda da Claudia Rubatscher, à analisà la traduzion dla storia per mutons “Was Besonderes” de Lena Hesse dal tudësch tl ladin dla Val Badia. Rut Bernardi à menà la grupa sun la traduzion dl’opera “L lavandin” de Simon Perathoner tl tudësch che unirà purteda dant tla biblioteca provinziela Dr. Friedrich Teßmann ai 31 de jené 2015.

USP

Galaria dales fotografies