Atualità

„Okkio – Ciara de tüa sanité“: Surapëis pro i mituns tl focus

Le pëis dl corp, les usanzes y i vic pro l’alimentaziun, l’ativité sportiva y le contest scolastich y familiar di scolars dla elementara é stá tl zënter dl stüde de livel nazional „Okkio – Ciara de tüa sanité“ che é gnü presenté incö, mercui ai 29 d’aurí dal’assessuria por la sanité Martha Stocker.

Le surapëis di mituns dla scora elementara é stada tl zënter dla conferënza stampa de presentaziun dl stüde "Okkio - Ciara de tüa sanité" incö a Balsan.

Aladô di dac dl’Organisaziun por la sanité mondiala WHO é 44 miliuns de mituns surapëis, chësc ann dess le numer aumenté cina 70 miliuns. Avëi chësta carateristica bele tratan la jonëza pó deventé na chestiun seria cun conseguënzes por la sanité tl eté adulta y pó porté cinamai a maraties croniches. „Pro le stüde de suravijiun „Okkio – Ciara de tüa sanité“ él gnü monitoré le bëgnester, le movimënt y l’alimentaziun sana dles mitans y di mituns dla scora elementara. Öna dles tematiches importantes por le dagní sará mosöres de prevenziun por smendrí la problematica dl surapëis“, á sotligné l’assessuria por la sanité Martha Stocker incö tratan la presentaziun di resultac dl stüde fát tl 2014. „Tl confrunt cun les atres regiuns dla Talia á le Südtirol arjunt n bun resultat cun le numer plü pice de mituns che sofrësc de surapëis, cun dac sön le medemo livel dl Belgio y dla Norvegia“, insciö Stocker.

Le colaboradú dl Zënter d’osservaziun epidemiologica dla Provinzia, Antonio Fanolla, á dit che tl 2014 ál tut pert ala inrescida indöt 57 tlasses cun 949 scolares y scolars, de chisc él 13,6 porcënt di mituns y 13,1 porcënt dles mitans che sofrësc de surapëis. N dat interessant é che la tendënza da ester surapëis é plü alta te zones cun plü abitanc. „Implü é la probabilité de ester surapëis maiú pro mituns y mitans che á n genitur che é surapëis“, á splighé Fanolla. I vic y les usanzes pro l’alimentaziun di mituns südtirolej ne á nia de gran desfarënzies cun chi de atres regiuns cun  massa pücia ordöra y ortam y de massa boandes cun zücher. Mituns tl Südtirol fej, do le stüde, plü movimënt en confrunt co tl rest dla Talia. Tl 2014 él ince gnü inrescí che l’8 porcënt di mituns ne á nia puzené i dënz le dé dan l’inrescida.

Le diretur dl Ciamp Inovaziun y Consulënza dla Repartiziun todëscia, Rudolf Meraner, á sotligné che le 94,1 porcënt dles scores inrescides á na mensa che vëgn anuzada regolarmënter dal 52 porcënt di scolars dla scora elementara. 73,3 porcënt dles tlasses damanades á tut pert a scomenciadies por n’alimentaziun sana. Plü co 55 porcënt dles scores ti pita ai scolars döes ores de ginastica te dötes les tlasses y 92,2 porcënt ti pita ince ativités extrascolastiches sciöche materia opzionala. „N fat positif é implü che la colaboraziun danter les scores y les uniuns dl sport é tresfora en aumënt“, á dit Meraner.

Le primar dl sorvisc por l’alimentaziun tlinica dl raiun sanitar de Balsan Lucio Lucchin á analisé te süa relaziun dan la stampa i aspec sanitars dl surapëis pro i mituns. „Por le momënt é 5800 mituns danter i ot y i nü agn surapëis tl Südtirol, 1350 é grassoc, de chisc él probabl che dai 50 cina ai 70 porcënt di geniturs é surapëis. 36.000 porsones sura i 14 agn á problems cun la pëis“, á recordé Lucchin. I cosć direc dl surapëis por la sanité provinziala é de 1400 euro por porsona al’ann, i cosć nia direc, sciöche por ejëmpl la mancianza söl laur, é de 1700 euro por porsona.

 

rc

Galaria dales fotografies