Atualità

L'Ofize idrografich mosora i dlacias: pordüdes ince cina trëi metri

I dlacias dl Südtirol registrëia de gran pordüdes ti ultims dodësc mëisc: chësc dat é gnü a löm do na seria de suralüsc tl contest de stlüta dles campagnes de analisa dla situaziun di dlacias. Les ispeziuns é gnüdes completades l’ultima edema dai tecnics dl Ofize idrografich dla Provinzia, dl’Université de Desproch y dl Comite Glaciologich Talian.

I dlaciá vá zoruch: imaja che mostra la situaziun tl mëis de messé sön a Vedretta de Ries. (Foto Ofize idrografich/Dinale)

„L’ann idrologich 2014/15 é sté le plü cialt dal mëteman dles registraziuns tl 1850, cun na temperatöra mesana de 14,5 degrá. La sora ezeziun é le mëis de setëmber, düc i atri mëisc é stá plü cialc en confrunt ai valurs mesans“, á splighé le meteorologh dla Provinzia Dieter Peterlin. Les temperatöres record á ince albü n gran impat sön i dlacias, sciöche al vëgn confermé dales gran pordüdes registrades ti ultims dodesc mëisc. L’edema da denant á insciö i tecnics dl Ofize idrografich, dl’Université da Desproch y dl Comite Glaciologich Talian fat de plü suralüsc de stlüta dles campagnes de analisa dla situaziun di dlacias sön la Vedretta dl est de Ries (Riva di Tures/Westlichen Rieserferner Rein in Taufers), sön le dlaciá Fontana Bianca (Val d’Ultimo/Weißbrunnferner Ultental), sön la Vedretta Lunga (Val Martello/Langenferner Martelltal) y sön le dlaciá de Malavalle (Val Ridanna/Übeltalferner Ridnauntal). I resultac parziai che reverda le deleghé di dlacias mostra te düc i caji de gran pordüdes de massa da pert dles formaziuns dlaciales.

„Les mosoraziuns – spliga Roberto Dinale, vizediretur dl Ofize idrografich – nes segnalëia de gran pordüdes de sura trëi metri de spersa tla pert basa 'dles lënghes' di dlacias y le esaurimënt prësc total dles resserves de nëi coiüdes adöm ti ultims dui agn tla pert alta di dlacias.“ Les prezipitaziuns dla sajun invernala, n valgönes novüdes tratan la fin dl’aisciöda y setëmber, l’umidité che é stada dër basa tratan la perioda cialda da d’isté é n valgügn aspec che archita sö les pordüdes, cun dac che ne sará plüssigü nia tan negatifs siöche tl 2002/03. „Mo la pordüda de massa é dër grana tles zones basses y mesanes, olache al ne ê nia assa nëi dal ann passé che ess fat da proteziun. Dantadöt tla zona dles lënghes di dlacias é les pordüdes dër granes“, spliga Dinale. Le prozes de smendrimënt di dlacias jará inant ince ti proscims dezenns y na stabilisaziun dles dimenjiuns di dlacias pê ester poscibla impormó tla secunda pert dl secul y ma tles zones altes, sciöche por ejëmpl tla zona dl Ortles o dles Alpes Breonie (Stubai). Chësta stabilisaziun podará indere ma garantí al mascimo n cuarto dles dimenjiuns atuales di dlacias.

Esperc de dlacias dl’Université de Desproch á fat, sön inciaria dl Ofize idrografich dla Provinzia, na seria de proieziuns che reverda l’evoluziun di dlacias südtirolej tl dagní. Por i proscims dezenns él gnü confermé dai esperc le trend dla situaziun atuala de na gran pordüda de massa. „Ince sce tl dagní sará n ann o l’ater positif por le svilup di dlacias, portará para la maiú pert di agn n svilup de smendrimënt costant cun gran pordüdes“, á splighé Ben Marzeion dl’Université de Desproch. „Öna dles conseguënzes positives dl deleghé di dlacias é che l’argicoltöra o/y la produziun eletrica á a desposiziun plü ega, mo tl medemo tëmp sará la cualité d’ega da chësta fontana tl dagní tres plü picera“, injuntëia Rudolf Pollinger, diretur dles Repartiziuns Proteziun zivila y Operes idrauliches. Aladô di tecnics ne él nia poscibl da stabilí avisa te ci agn che i dlacias dará le contribut plü alt de ega, mo le punt plü alt dess bele ester arjunt o vëgn arjunt atualmënter. Le Südtirol mëss insciö s’arjigné ca che tla maiú pert dles zones cun dlacias restará ala fin dl secul pücia o degöna dlacia y che le rode di dlacias por le ziclus dl ega sará tres plü pice.

  

rc

Galaria dales fotografies