Atualità

#prömtëmp, Mussner/3: mosöres por na mobilité alpina sostenibla

Cun le moto „Mët en movimënt les porsones“ á l’assessur Mussner presenté tla conferënza stampa de #prömtëmp i punc zentrai dl dagní dla mobilité südtiroleja.

L'ass. Mussner: "Smendrí le trafich, mët en segurëza les strades, alisiré i zëntri di paisc, modernisé le trasport publich y mët te na rëi dötes les formes de mobilité é i obietifs por le dagni.

Cun l’acorpamënt dles Repartiziuns Infrastrotöres tl Departimënt dl assessur Mussner él sëgn poscibl da lauré te na manira ciamó plü mirada a na rëi dla mobilité y n coliamënt de dötes les formes de mobilité en colaboraziun cun les Repartiziuns dl Sorvisc Strades y dla Mobilité publica. „Le conzet de mobilité por i proscims agn dess colié dantadöt la mobilité cun la cualité de vita di zitadins südtirolej. Por realisé chësc obietif vëgnel lauré por smendrí le trafich, mët en segurëza les strades, alisiré i zëntri di paisc y dles cités ,sposté le trafich dai auti privac ales corieres y ferates publiches, modernisé le trasport publich y mët te na rëi dötes les formes de mobilité“, á splighé l’assessur por la mobilité Florian Mussner incö ala conferënza stampa de #prömtëmp söl Ritten.

Priorité ala segurëza stradala

Sön les strades publiches ará la segurëza inant la priorité plü alta. „Cun dötes trëi les Repartiziuns vëgnel lauré por cherié les condiziuns tecniches por avëi strades sigüdes, por realisé infrastrotöres nöies sce nezesciares y por sensibilisé sön n comportamënt iüst sön strada“, á dit Mussner.

Tl plann trienal dles operes stradales (2016 – 2018) él da ciafé 352 proiec, danter l’ater proiec che reverda punc plü sigüsc (42 proiec), le mioramënt dl’ilominaziun y dla metüda en segurëza de tuní (60) y laurs de proteziun dala tomada de peres (60). Düc i laurs vëgn efetuá do na lista de priorités che á critérs de valutaziun tlers. Implü él sön le program por le 2016 indöt 20 bandides de concurs nöies (18 por le 2017, 16 por le 2018) cun i apalc che dess ti jí, olache poscibl, a aziëndes y firmes locales. N’atra chestiun fondamentala é la manutenziun dla rëi stradala dl Südtirol cun indöt 2826 chilometri stradai, 1662 punc y 206 tuní. „Le manutenziun ne reverda insciö nia ma le laur ordinar dl Sorvisc Strades mo ince i laurs por desparé la nëi d’invern, la netijia de tuní y punc, le dortoramënt dles strades, yii. I laurs da asfalté, i mürs de proteziuns y intervënc de picera entité é preodüs tresfora y vëgn spartis sö sön döt le raiun provinzial“, insciö l’assessur por la mobilité.

Söl program él ince inant na seria de scomenciadies cun de piceres aziuns por sensibilisé i autisć, peduns, ziclisć y chi dl motor da se comporté te na manira sigüda sön strada. En ajunta vëgnel ince organisé vijites cun tlasses scolastiches tl Safety Park tl contest dla campagna de sensibilisaziun „SOS Zebra“. N pilaster costant dla sensibilisaziun resta inant la campagna „No Credit“.

Alzé la cualité dla vita tres n conzet de mobilité sostenibla

De plü mioramënc gnarál ince a se le dé por ci che reverda les zirconvalaziuns che dëida da aumenté la cualité dla vita y da regolé damí le trafich (entrada tla Val Badia, tunel a Maran, sortida a Porsenú zënter, zirconvalaziuns de Kastelbell, Chienes y Percha). „N obietif fondamental resta indere por le dagní la mobilité sostenibla. Sciöche preodü dala dezjiun dla Junta provinziala, dess le Südtriol deventé na regiun ejemplara por ci che reverda la mobilité alpina y sostenibla“, á dit Mussner. La basa por la realisaziun de chësc svilup é l’aprovaziun dla lege provinziala sön la mobilité publica presentada dal assessur Mussner, fora de chëra che al gnará sëgn svilupé le plann provinzial dla mobilité che dess gní aprové dala Junta ciamó chësc altonn. La lege dla mobilité provinziala definësc dötes les normes tl setur, é gnüda adatada ala normativa europeica, prevëiga n smendrimënt di cosć, n alzamënt dla cualité y favorësc le svilup dl’economia locala.

N model de suzes: le Südtirol Pass

Por ci che reverda le trasport publich é la Provinzia atualmënter metüda sö dër bun, le numer di anuzadus se alza tresfora, plü co mesa la popolaziun dl Südtirol á n Südtirol Pass. Implü él ince gnü ponü la basa por la realisaziun dl’eletrificaziun dla linia dla Val Venosta. „La sotescriziun dl contrat cun la sozieté de gestiun dla rëi feroviaria RFI ti pormët ala Provinzia da amplié i coliamënc cun les ferates locales y da jí inant ince por ci che reverda i gragn proiec dal Riggertalschliefe, dl ampliamënt dla linia de Maran, dl potenziamënt dla linia Sigmundkron – Terlan y da otimisé l’oferta feroviaria ti zëntri urbans“, á dit Mussner.

Implü él sön le program la metüda en funziun de 7 ferates nöies FLIRT, en ajunta ales 16 ferates FLIRT bele en funziun. Sotignida vëgn ince la mobilité tratan le tëmp lëde (potenziamënt dles corieres y ferates sön les trates turistiches, coliamënt danter ferates y raiuns da jí cui schi). I punc de coliamënt y de racoiüda dla mobilité sará tl dagní i „Zëntri dla mobilité“ locai tles cités a Bornech, Porsenú y Maran (implü dessel gní lapró Sigmundskron, Klobenstein y Balsan). Tröp él ince bele gnü realisé por ci che reverda la mobilité sura i confins fora cun l’obietif da sostigní le barat cultural danter vijiuns y da renforzé le liam dl’Euregio (ferates diretes Balsan – Desproch, Franzensfest – Lienz, linies dles corieres söi Jus dles Dolomites, cina Santo Stefano, sura le Ju dl Rombo, tla Svizra,…). Tl’otica futura él ince la realisaziun de coliamënc feroviars danter Ampëz y Toblach, Mals – Grijiuns y dala Val Venosta tla Lombardia.

Trasport de marcianzies: dala strada söles scines

N ater setur strategich dla mobilité é le trasport de marcianzies, che dess gní sposté tres deplü dales strades ales scines. Chiló vëgnel lauré sön la RoLa, le BBT, la colaboraziun cun l’Euregio, l’elaboraziun de strategies europeiches tl contest de EUSALP). Cina le 2030 dess insciö le Südtirol se svilupé te na regiun ejemplara por ci che reverda la mobilité sostenibla alpina. Por realisé chësc obietif ó l’assessur Mussner cherie na rëi dla mobilité ampla cun la promoziun dles energies alternatives, dla mobilité eletrica y dla mobilité dla roda sciöche ince dla costruziun de furnadoies sciöche meso de trasport sostenibl, zënza incuiné y da sté saurí.

La mobilité eletrica tres plü importanta

N pilaster important dl conzet de mobilité futura é la mobilité eletrica, cun la zircolaziun de almanco 1000 auti eletrics cina le 2020 y la costruziun de almanco 20 fossenares söl raiun provinzial por auti eletrics. Dan da püch mëisc él gnü ativé ince n grup de laur dla Green Mobility che dess lauré fora strategies y mosöres de sostëgn dla mobilité sostenibla, analisé la praticabilité dles mosöres, coordiné dötes les aziuns dl setur y aconsié la Junta pro les politiches da atué te chësc setur.

L’assessur Florian Mussner á ince anuzé l’ocajiun por rengrazié dötes les 1368  porsones che laora tl Departimënt por la Scora y Cultura ladina, i Bëgns culturai y i Museums, le Sorvisc strades y la Mobilité y les Operes stradales por realisé i obietifs scirc dant.

Video dla conferënza stampa

https://we.tl/56hScHxYz9

Intervista Mussner mobilité (por ladin)

https://we.tl/pbhwQtWNRD

Files audio

https://we.tl/3r17tHeXVK

 

rc

Galaria dales fotografies