Atualità

#prömtëmp Kompatscher/2: economia stabila, sorvisc publics de cualité

Ince por merit dl intervënt dla man publica é i indicadus economics sëgn indô sciöche dan la crisa, á recordé le presidënt Kompatscher incö a Franzensfest.

I dac che mostra n svilup positif dl'economia südtiroleja é gnüs presentá incö dal presidënt Kompatscher y dal Diretur de Departimënt Andrea Zeppa (Foto USP/ohn)

Le pat de garanzia firmé dala Provinzia cun le Stat pó gní conscidré na sort de „fondamënta“ por dötes les arjuntes atuales por ci che reverda le svilup dl’autonomia. „Da sëgn inant ne podará la partezipaziun finanziara dla Provinzia al ressanamënt dles finanzes statales nia plü crësce y resta tres anfat, chësc nes garantësc sigurté y stabilité tla planificaziun“, á splighé Kompatscher incö tratan l’incuntada cun i media a Franzensfest. De conseguënza gnarál ince a se le dé vantaji y resultac dër concrec y positifs por i zitadins y les impreses. Sön la reduziun dla presciun fiscala y dl sostëgn al’economia á sotligné Kompatscher n valgügn dac adöm al diretur de Departimënt Andrea Zeppa: les alisiraziuns fiscales (IRAP, IRPEF, IMI, cuta söl auto) che é passades da 100,3 miliuns de euro tl 2013 a 310,6 miliuns tl 2017. Implü podará l’economia s’anuzé inann de indöt 50 miliuns de euro por investimënc en confrunt ai 35,6 dl 2013 y chësc por merit dla reforma di contribuc spezifics ales impreses y por l’architada dl sistem da denant. „La Relaziun de jügn dla Banca d’Italia á reconesciü che le Südtirol á recuperé te na manira plü asvelta en confrunt ales atres regiuns vijines, ince por ci che reverda l’atrativité dl raiun che s’é ampliada por merit dl rode dl’inrescida y dl’Université de Balsan. I sun rová atualmënter a n livel de stabilité economica sciöche dan la crisa“.

Le Pil südtirolej, sön n valur mesan de 100 a livel europeich, é posizioné a na cuota incër 140, tles prömes posiziuns t’Europa, l’ocupaziun é dl 76 porcënt (valur mesan europeich de 70) y la dejocupaziun é jüda zoruch a 3,8 porcënt (UE a 9). Dër important é ince le dat dles impreses dl’industria y dl artejanat: le 90 porcënt valutëia positivamënter les prospetives de davagn por le dagní (düc i dac é gnüs ajuntá).

Dui d’atri vari importanc dla pröma pert de legislatöra é stá: la portada a piz dla chestiun dl’energia che é sëgn te mans südtirolejes, cun les conzesciuns dles gran derivaziuns idroeletriches assegnades a impreses locales. „Tla sozieté nöia Alperia sará i Comuns a avëi la maioranza cun la poscibilité da reinvestí i davagns te na rëi eletrica moderna che portes ince de plü vantaji ai zitadins“, á dit Kompatscher. La medema valutaziun vél ince por l’autostrada A22 cun la conzesciun che é gnüda renovada a Autobrennero SPA, na sozieté daldöt publica: „Chësc ti dá ala politica la poscibilité da intergní por le bëgn dla coletivité y da compensé i efec negatifs dl trafich cun n adatamënt dl daz, finanziamënc por la ferata y la zirconvalaziun de Balsan“, á recordé le Presidënt.

Kompatscher á indere ince sotligné, che ince sce i indicadus economics mostra te na direziun positiva, „él impó zitadins che á debojëgn de n aiüt plü gran: le compit dla politica é chël da garantí i sorvisc ti seturs primars dla sanité, dl sozial y dl’istruziun, y te chësta mesa legislatöra sun stá bugn da cherié les premisses de bilanz por podëi sconé y amplié i sorvisc propi te chisc seturs ince por les proscimes generaziuns.“

Imajes conferënza Kompatscher https://we.tl/EWN0RoYt8w

Intervistes Kompatscher

https://we.tl/Yqf8sGbvWA
https://we.tl/5XmBGCCgfl
https://we.tl/4ia1PEr6mW 

File audio MP3 https://we.tl/yPSQVyBp4i

 

rc

Galaria dales fotografies