Atualità

Convëgn söl’autonomia: Südtirol y l’Europa

Zirca 600 porsones á tut pert incö al convëgn söi 70 agn dal’Acordanza Gruber-Degasperi a Balsan. Kompatscher: por Südtirol é l’Europa na poscibilité.

Tröc á tut pert incö al convëgn organisé dala Provinizia adöm al'Université (FOTO: Renate Mayr - www.provinz.bz.it/news)

„Por Südtirol é l’Europa na vijiun, na prospetiva y na poscibilité“, á sotligné le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher incö, ai 18 de novëmber, tratan la daurida dl convëgn „70 agn Acordanza de Paris: Autonomia y federalism t’Europa“ tl’Université da Balsan. „Al é important che i sun cosciënc, sciöche i sun stá bugn da svilupé inant le Südtirol te na manira positiva, mo ince sciöche i se imaginun nosc percurs sciöche Südtirol y Euregio tl dagní“, á sotligné Kompatscher.

„Do le convëgn cun n’analisa storica dl’Acordanza de Paris ai 5 de setëmber sará le tema zentral dl convëgn da incö l'aspet iuridich y l’evoluziun dla sconanza dles mendranzes tla Talia y tl’Europa en general, mo ince dla funziun de proteziun dl’Austria y dl rode dl’Euregio Südtirol-Tirol-Trentin. Implü é chësc convëgn dër na buna ocajiun da se confronté ince cun le presidënt dla Comisciun europeica, Jean-Claude Juncker, che fajará ince n intervënt“, á dit le presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher.

Al’incuntada él presënc presciapüch 600 porsones, danter l’ater le vësco Ivo Musser, i presidënc dl Tirol y Trentin, Günther Platter y Ugo Rossi, le presidënt da denant Luis Durnwalder, le presidënt dl’Université Konrad Bergmeister, i presidënc di Consëis provinziai dl Südtirol y dl Trentin, i rapresentanc dla Junta, le portausc dl „Südtirolausschuss“ dl Parlamënt austriach Herman Gahr, de plü senaturs y deputac, aconsciadus dl Consëi provinzial, ombolc, rapresentanc dla signoria y dl Stat, le consul general dla Republica austriaca Wolfgang Spadinger y rapresentanc dles assoziaziuns y dl’aministraziun provinziala. N salüt particolar é jü da pert dl presidënt Kompatscher ai studënc y les studëntes, „le dagní de nosta Provinzia y dl’Europa“.

Le presidënt dl’Université Konrad Bergmeister á definí te so discurs le lingaz y la cultura sciöche valurs aladô dl pinsier dl filosof Wilhelm Leibniz. Bergmeister á sotligné che les mendranzes dess gní odüdes t’Europa sciöche na richëza. La professuria de dërt internazional dl’Université de Viena, Christina Binder, á analisé te so referat les conseguënzes dla sconanza dles mendranzes pian ia dal’acordanza Gruber-Degasperi cina aldedaincö. Binder á ince sotligné che la sconanza preodüda tl’Acordanza de Paris foss la basa por realisé n dinamism dles diretives che reverda la sconanza dles mendranzes tl Südtirol. Le professur Antonio D’Atena, che insëgna dërt costituzional al’Université „Tor Vergata“ da Roma, dërt dl’autonomia ala LUISS y dërt costituzional europeich al’Université de Granada, á tematisé te so discurs le svilup dla sconanza dles mendrenzes por ci che reverda la pert costituzionala y le rode dl’Acordanza de Paris te chësc contest. D’Atena á recordé che l’autonomia südtiroleja é n’autonomia „speziala danter les speziales“ y che ara é d’ejëmpl internazional. D’Atena á implü sotrissé la funziun dl’ancoraje internazional dl’autonomia, ince conscidran l’ipotesa che al jiss tosc en forza la reforma costituzionala che gnará ejaminada tres n referendum dai zitadins.

L’espert de politiches europeiches y de dërt internazional dl’Université de Desproch, Walter Obwexer, presidënt dl zënter d’archirida por l’integraziun europeica de Desprosch, á rajoné dl rode de sconanza dl’Austria por ci che reverda la normativa europeica, l’ambasciadú Helmut Tichy á indere sotligné che l’Austria ti dá n gran pëis ala funziun de sconanza por ci che reverda l’autonomia südtiroleja. „En pert é chësta funziun metüda tla pratica tres les relaziuns cun la Talia, mo ince tres l'interaziun cun i organisms internazionai che laora por la sconanza dles mendranzes“, á sotligné Tichy.

Dan i intervënc de contlujiun dl presidënt dla Comisciun europeica Juncker y dl presidënt Kompatscher á le professur dl’Université de Trënt y inrescidú dl’Eurac, Jens Woelk, analisé i ultims 10 agn de colaboraziun istituzionala danter Südtirol, Trentin y Tirol tl contest dl’Euregio. „Le superamënt di confins é n simbol dl’integraziun europeica y la colaboraziun á de gran prospetives de svilup, mo al é fondamental da curé ince i raporc danter i Stac de referimënt y cun l’Europa“, insciö Woelk.

Video daurida dl convëgn

https://we.tl/7RTd0yPACG

Intervista al presidënt Kompatscher

https://we.tl/XsEmRdnbti

Intervista a Antonio D'Atena (it)

https://we.tl/XXXJVMheAa

Intervista a Walter Obwexer

https://we.tl/RONgD5ELEC

Audio (mp3)

https://we.tl/pOPiJaL1Rq

https://we.tl/ahmWsS4Bzl

USP

Galaria dales fotografies