Atualità

Dezijiuns prinzipales dla Junta da incö 10 de jená

Contribuc por la coltivaziun ecologica dla bla, retüdes por danns dai tiers salvari, l’assegnaziun di sorvisc dl trasport publich y d’atres dezijiuns dla Junta.

La Junta provinziala á adaté incö la normativa che reverda i contribuc por la coltivaziun eco-compatibla de plü sorts de bla

I criters por la conzesciun di aiüc por i danns gaujia da tiers salvari y por les mosöres che reverda la prevenziun é gnüs aprová incö en mertesc ai 10 de jená dala Junta provinziala. I aiüc che reverda la prevenziun é gnüs sospenüs tl 2016 y gnará indô aplicá inann. Por l’ann 2017 á la Junta provinziala metü a desposiziun na soma de dötadöm 290mile euro. Por ci che reverda les retüdes é la soma minima gnüda alzada a 2mile euro (cina al mascimo al 80 porcënt di cosć sostignis) por i danns ala coltivaziun de vin y de früc y a 500 euro por les atres coltivaziuns. Por i danns che vëgn a se le dé por colpa de pici predatus é la soma minima dl contribut gnü alzé da 100 a 200 euro, por i danns da tiers salvari sciöche la laurs o le lu ne é gnü stabilí degöna soma minima dles mosöres de prevenziun, mo al é preodü la retüda dl 100 porcënt di cosć. I contribuc por les mosöres de prevenziun (sis, vilins) sará dl 40 porcënt. Pro i sistems de rëis de proteziun pó le contribut rové cina al 70 porcënt dles spëises ametüdes.

Implü á la Junta ince aprové le program statistich provinzial por i agn 2017-2019. Le program prevëiga indöt 238 stüdi sön tematiches desvalies sciöche l’ambiënt, la formaziun, la sanité y le sozial, le laur, l’economia y le svilup dla popolaziun. „Le program é n stromënt important por la Junta, deache dac atuai y cun fondamënta é importanc por tó dezijiuns che reverda les esigënzes di zitadins y dles impreses“, á splighé le presidënt Arno Kompatscher. Löm vërda dala Junta provinziala ince a n adatamënt dla normativa che reverda i contribuc por la coltivaziun eco-compatibla de plü sorts de bla. Düc chi che respeta i criters preodüs por na coltivaziun eco-compatibla y che coltivëia almanco na spersa de 0,6 hectars á le dërt da ciafé n contribut anual de 500 euro por hectar. „Cun chësc aiüt él nosc obietif da sostigní la biodiversité de nosc teritore y da contribuí da mioré insciö le paesaje y la natöra“, á comenté le presidënt Arno Kompatscher.

La Junta á ince dé incö süa aprovaziun ala gara europeica por le sorvisc dl trasport publich fora dles cites y por le sorvisc dles furnadoies publiches. Le conzesciuns atuales por i sorvisc dl trasport publich romagn varëntes cina de novëmber dl 2018: aladô dles diretives europeiches él preodü che les conzesciuns mëss gní assegnades tres bandides de concurs europeiches. Incö á la Junta provinziala aprové les informaziuns preliminares por le Boletin ofizial dl’Uniun europeica che reverda la bandida por i sorvisc fora dles cites, „n documënt – insciö sotlignëia l’assessur Florian Mussner – che contëgn n valgügn passaji dla gara europeica“. Ince por ci che reverda les furnadoies publiches che porta sön le Ritten, sön Jenesien y sön le Ju dla Mendola gnará les conzesciuns scrites fora tres na bandida europeica. „Chësc ne ó nia dí che tl dagní podessel gní tut en conscidraziun n proiet danter le publich y le privat (PPP), che resta ince na poscibilité de assegnaziun tres n concurs“, spliga Kompatscher. „La bandida ne gnará nia assegnada ma sön la basa dl’oferta economica plü basa, mo n punt zentral ará ince i criters de cualité sciöche la puntualité, la netëza y le bilinguism“, insciö l’assessur competënt Florian Mussner.

Le presidënt Kompatscher á ince anunzié tratan la conferënza stampa che al sará ai 12 de jená a Viena a n’incuntada cun le pröm minister austriach Christian Kern. „Al sará la pröma incuntada y les tematiches prinzipales sará l’autonomia, la funziun dla sconanza dl’Austria y la chestiun di muciadus“, insciö Kompatscher che incuntará ince l’ombolt de Viena, Michael Häupl.

usp

Galaria dales fotografies