Atualità

Dezijiuns prinzipales dla Junta da incö 17 de jená

Smendrimënt di cosć dla politica, curs por 25 posć de formaziun tla medejina generala, contribuc por sëmenes da munt , ASPIAG y d’atres dezijiuns dla Junta.

Contribuc por la manutenziun dles sëmenes da munt

Löm vërda dala Junta provinziala al impëgn dles spëises dl ann 2017 por ci che reverda les indenites dl esecutif de Palaz Widmann. Al se trata de na soma partida sö sön trëi usc: indenité dl presidënt dla Provinzia y di assessurs (725mile euro), indenité de misciun y de retüda dles spëises di iadi (68mile euro), IRAP sön l’indenité d’inciaria (62mile euro). Dötadöm é la soma dles spëises de 855mile euro en linia cun ci che al é gnü dé fora l’ann passé, canche la soma ê stada tl mëteman 1,02 miliuns de euro metüs a desposiziun tl scomenciamënt dl ann. En confrunt al 2010 é i cosć por les indenites dla Junta jüs zoruch dl 56,9 porcënt. „Cun chësc provedimënt él nosc impëgn che vá inant y che i un metü man cun le scomenciamënt dla legislatöra por ci che reverda i cosć dla politica“, á comenté le presidënt Arno Kompatscher. Conscidran ince le pachet adöm ince ala Regiun y al Consëi provinzial é le smendrimënt dla spëisa de 25 porcënt passan da 9,2 miliuns de euro a indöt 7 miliuns de euro. „Conscidran ma la Junta é les spëises de rapresentanza ma plü na dejima pert dl valur dl ann 2010 y al é ince gnü smendrí cotan i cosć che reverda les indenites de inciaria y les spëises di iadi“, recorda Kompatscher.

Implü á la Junta provinziala ince aprové incö na bandida de concurs por 25 posć de formaziun tl setur dla medejina generala por la perioda 2017 – 2020. Ai 25 doturs ti gnarál pité l’ocajiun da tó pert al curs de trëi agn de formaziun spezifica tla medejina generala. Sön proposta dl’assessuria Martha Stocker á la Junta provinziala aprové incö la bandida. I criters de amisciun al curs é le dotorat te Medejina y Chirurgia, l’abilitaziun al eserzize dla profesciun dl dotur (ejam de Stat), l’iscriziun al Ordin nazional di doturs y di odontoiatri y l’atestat de bilinguism A o l’atestat de n ejame de lingaz dl livel C1. Na regolamentaziun particolara, a vantaje dles ëres jones che aspeta o che é en maternité tratan le curs, é gnüda arjunta por merit de n’acordanza cun le Minister dla Sanité. I detais dles bandides de concurs por i 25 posć gnará publicá tosc sot a http://www.provincia.bz.it/sanita/personale-sanitario/medicina-generale.asp.

N ater punt aprové incö dala Junta provinziala é les diretives por ci che reverda les domandes de contribut por la manutenziun ordinara di trus y dles sëmenes da munt. I contribuc ne vá nia ma a bëgn dles lies da munt AVS y CAI y dles assoziaziuns turistiches (LTS) mo ince de düc i gesturs che fej pert dla convenziun por la valorisaziun, la manutenziun, la gestiun y l’adoranza di trus y dles sëmenes da munt. Les domandes pó gní presentades cina ai 31 de jená, cun n termin ince ai 28 de forá pro l’Ofize Planificaziun forestala. Le contribut é de 20 euro por vigni km de sëmena, cun n’ajunta de 10 euro vigni km por i laurs che reverda la segnaletica. Löm vërda dala Junta ince por ci che reverda le Plann general de adoranza dles eghes publiches cun n valgönes mudaziuns, por passé sëgn le Plann ala Comisicun paritetica Stat – Provinzia che dará so arat final. Daldô gnará le Plann mené al Presidënt dla Republica por la promulgaziun. Les propostes de mudaziun reverda danter l’ater i criters por la spartida dles conzesciuns por les derivaziuns idroeletriches: la cuantité dl’ega reservada por l’adoranza agricola tles ciolares idrografiches bele adorades por gaujies idroeletriches vëgn alzada da 0,5 a 1 n liter al secund (l/s) por chilometer y tles zones sütes da 0,6 a 1,2 l/s. L’ega por le bestiam é gnü alzé da 100 a 140 litri al de por unité de armënt adult. „I sun sigü che i sun stá bugn da ciafé cun chësta proposta na buna balanza inanter la sconanza y l’adoranza dles eghes publiches“, á dit l’assessur competënt Richard Theiner.

Löm vërda dala Junta ince por l’ajornamënt dl regolamënt de esecuziun sön la segurëza y les normes cuntra le medefüch ti locai cun spetacui publics y intratignimënt sciöche ince la dezijiun da confermé l’anulamënt dla conzesciun da frabiché por ASPIAG a Balsan do n arat nü dla Comisciun natöra, paesaje y svilup dl teritore che á confermé so arat negatif y de anulamënt dla conzesciun da frabiché aprovada dal Comun da Balsan.  

usp

Galaria dales fotografies