Atualità

Dala Junta: Dezijiuns importantes ai 21 de forá

Proiec dl fonds sozial europeich, domandes por la costruziun de implanc portamunt, compensaziuns ambientales, program dl’université y d’atres dezijiuns.

Le termin por dé jö domandes por ciafé n contribut por la costruziun de implanc de portamunt toma ai 30 de setëmber dl 2017.

La Junta provinziala á aprové incö ai 21 de forá na seria de avisc publics por la presentaziun de proiec de formaziun da realisé tres le co-finanziamënt dl Fonds sozial europeich: l’obietif dles cater bandides, che alda pro le program operatif 2014-2020, é chël da mioré la situaziun dl’ocupaziun de n valgönes categories sön le marcé dl laur. I cater grups d’interes di proiec é i jogn sot ai 30 agn, les ëres tl’eté da podëi lauré, i migranc y les porsones zënza laur de dorada lungia. Dötes les porsones mëss ester tla condiziun de „ne avëi degöna ocupaziun“. Dal punt de odüda finanziar é les ressurses aprovades por i trëi agn dal 2017 al 2020 indöt de 4,5 miliuns de euro, dui de chisc é ponsá por proiec por i jogn sot ai 20 agn. Le 50 porcënt dles ressurses finanziares vëgn metüdes a desposizin dal’Uniun europeica, le 35 porcënt dal Stat y le 15 porcënt dala Provinzia. Les organisaziuns interessades messará fá domanda ti 60 dis do la publicaziun di avisc sön le Boletin ofizial dla Regiun Trentin-Südtirol. Por plü informaziuns tliché chiló: Fonds sozial europeich.

Implü á la Junta sposté cina ai 30 de setëmber dl 2017 le termin por dé jö domandes por ciafé n contribut por la costruziun de implanc portamunt.  Atualmënter vëgnel lauré tl Ofize Implanc portamunt ai criters por la conzesciun de contribuc por le mioramënt di Implanc portamunt publics. De conseguënza á la Junta provinziala sposté le termo por dé jö les domandes por la costruziun y/o le ressanamënt di implanc portamunt cina ai 30 de setëmber dl 2017. I investimënc tles furnadoies y ti atri implanc á döes conseguënzes positives, da öna na pert i posć de laur tl’economia y dal’atra chi tl turism. „I implanc portamunt é i mesi de trasport plü tradizionai, inovatifs y zënza incuinamënt cun n davagn anual de söporjö 290 miliuns de euro che á insciö n’importanza strategica por nosta economica“, spliga Mussner. Sostigní vëgnel la costruziun de implanc portamunt de trasport de porsones, sciöche ince investimënc sön l’aumënt cualitatif, dles inovaziuns tecniches y dl ampliamënt dles capazités di implanc.

Tla sentada dla Junta da incö él ince gnü presenté da pert si suranstanc dl’Université Lëdia da Balsan la convenziun programatica finanziara pro la perioda 2017-19 dl’Université, olache al é  atualmënter 3.617 studënc scric ite, mo che oress superé dl 2018 le lim dles 4mile iscriziuns. „Le rode dl’Université é fondamental por le svilup dla provinzia, dantadöt por ci che reverda i seturs dl’archirida y dl’inovaziun, dles tecnologies alimnetares, dl’efiziënza enegretica, dl design y tröp d’ater“, á splighé le presidënt Kompatscher. Le sostëgn da pert dla Provinzia sará de 57 miliuns de euro por le 2017, spo por le 2018 indöt 61 miliuns y le 2019 indöt 65 miliuns de euro, por na soma complessiva de 180 miliuns ti proscims trëi agn. „Le sostëgn finanziar é colié ince a obietifs de chersciüda che l’Université mëss ademplí“, insciö Kompatscher che á ince anuzé l’ocajiun por rengrazié a inom dla Junta le retur da denant, Walter Lorenz por le gran laur fat a ce dla Université de Balsan y che vëgn sëgn sostituí da Paolo Lugli.

Implü á la Junta ince stabilí i criters por ci che reverda les compensaziuns sce i Comuns ess da proibí l’istalaziun de rëis cuntra les granijores por rajuns de sconanza dl paesaje sciöche preodü dala lege provinziala ajornada tl 2011. La soma de retüda sará basada sön la desfarënzia danter i cosć che vëgn a se le dé por le paur por ci che reverda l’assiguraziun y por la mancianza de curida dles coltivaziuns, y i cosć che le paur ne á nia sostigní por l’istalaziun dles rëis. „Les somes variëia da n minimo de 1600 a n mascimo de 2500 por hectar pro les colitivaziuns de pom y por les atres coltivaziuns él preodü somes dai 1600 ai 4100 euro pro hectar“, spliga l’assessur Schuler. I criters y les somes é gnüs stabilis do avëi tut en conscidraziun l'arat da pert dl Consëi di Comuns y dla Lia di paurs.

La Junta á ince aprové incö les diretives nöies por i fonds de compensaziun ambientala di implanc idroeletrics de dimenjiun mesana y grana dai 220 ai 3.000 kW. La compensaziun gnará sëgn regolamentada danü, dantadöt ince ponsan al renovamënt dles conzesciuns por i implanc idroleterics de gran dimenjiuns. I detais dl provedimënt gnará presentá dal assessur por l’ambiënt y l’energia Richard Theiner adöm cun le diretur dl’Agenzia por l’ambiënt, Flavio Ruffini, y le diretur dl Ofize Sconanza eghes, Ernesto Scarperi, te na conferënza stampa en lönesc ai 27 de forá dl 2017 dales 10:00 tl ofize stampa dl Palaz Widmann a Balsan.

 

usp

Galaria dales fotografies