Atualità

  • Cunzescions dal strom: Jonta provinziela per na valutazion nueva

    Cunzescions dal’ega per fé strom (foto USP/ohn)

    Na valutazion nueva dla documentazions de cunzescions sun la basa di documënc uriginei: chësta dezijion à la Jonta provinziela tëut (N SËIRA) ai 15 de auril. Tratatives cun duta la pertes nteressedes dëssa ntant purté a lascé vester i stritoc. Sun mëisa ie nce la puscibltà de dé ju cuotes dla SEL.

  • Dala senteda dla Jonta provinziela dl 15 de auril

    La Jonta provinziela de Bulsan: dancà l presidënt Durnwalder cun i vizepresidënc Theiner y Tommasini, dovia, da man ciancia i assessëures Widmann, Pichler Rolle, Kasslatter Mur, Mussner y Bizzo (Foto USP/Pertl)

    L program “sparani per n cuatier” a na maniera che jëuni ruve plu saurì pra n si cuatier, la gestion tl furnel dal refudam a Bulsan ntan l tëmp de prova y n zënter de cumpetënza nuef tl Università de Bulsan dedicà ala prutezion zevila ie stai i argumënc de majera mpurtanza tratei dala Jonta provinziela ai 15 de auril y prejentei te cunferënza stampa dal presidënt Luis Durnwalder.

  • Jonta provinziela da pro l “sparani per n cuatier”

    Acioche i jëuni se feje plu saurì a ruvé pra n si cuatier iel unì laurà ora n program se sparani speziel che se urientea al model “Bausparen” ti paejes de rujeneda tudëscia. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 15 de auril n linea de mascima dat pro l “sparani per n cuatier” laurà ora deberieda cun l fond de pension sëuraprò Pensplan.

  • Zënter de cumpetënza de prutezion zevila tla Università

    La prutezion zevila dëssa deventé materia academica. La Jonta provinziela à (NCUEI) ai 15 de auril dat pro de mëter su n zënter de cumpetënza tl’Università de Bulsan n cont de scunanza dal meldefuech y catastrofes natureles.

  • Prova per l furnel dal refudam a Bulsan tla mans dl Ecocenter

    I lëures per l furnel dal refudam nuef a Bulsan Sud ie bele na n bon pont y ti proscimi mënsc dëssa scumencé na prova de sies mënsc. La Jonta provinziela ie (NCUEI) ai 15 de auril stata a una che chësc tëmp de prova dëssa unì aministrà dal ECOcenter AG che ie de avëi di chemuns.

  • Sustëni provinziel a 25 scumenciadives interetniches

    25 scumenciadives cultureles che reverda de plu grupes de rujeneda giaterà n sustëni de 523.400 euro dala Provinzia de Bulsan. La dumandes de sustëni ie (INIER) ai 10 de auril unides azetedes dala Cunsulta culturela dla trëi grupes de rujeneda cun i assessëures provinziei Mussner, Kasslatter Mur y Tommasini.

  • Dalai Lama: “Uneranza senziera y cun n pensier sot”

    Riesc do la sëurandata dl pest dl Südtirol per la mendranzes se à l Dalai Lama y l presidënt Luis Durnwalder (NCUEI) ai 10 de auril, ancuntà cun i media. L Dalai Lama à detlarà che la uneranza da pert dla Provinzia de Bulsan ie senziera y cun n pensier sot. L presidënt dla Provinzia à stlarì che pra chësta vijita dl Dalai Lama ne ie ruveda deguna prutesta cinëija.

  • Pest dla mendranzes al Dalai Lama per avëi cumbatù zënza viulënza

    La persunalità dl Dalai Lama à (NCUEI) ai 10 de auril trat adalerch la mascima autoriteies politiches, istituzioneles y de dlieja tl palaz Widmann a Bulsan: per chësta si persunalità che se à daniëura mpenià per na soluzion dla mendranza dl Tibet zënza adurvé viulënza, ti à la Jonta provinziela sëurandat l pest dl Südtirol per la mendranzes.

  • Dalai Lama ie ruvà a Bulsan – bënunì dl presidënt Durnwalder

    USP – Ghest de unëur: puech dan mesa la cater ie (NCUEI) ai 9 d’auril Tenzin Gyatso, l 14esim Dalai Lama ruvà da Minca a Bulsan. Sun l aeroport de Bulsan al giapà l bënunì dal presidënt dla Provinzia Luis Durnwalder, da chël che l giaterà duman l pest dl Südtirol per la mendranzes.

  • Record de iscrizions tla scoles autes ladines (cun audio)

    Per l autonn se à scrit ite 11 percënt de plu sculeies tla scoles autes, 21 de plu nen saral me tl Lizeum artistich cun scola prufesciunela (foto USP).

    USP – Da 25 ani ne iel nia stat tan truepa iscrizions tla scoles autes ladines sciche per l ann de scola che vën. Tla scoles autes y prufescioneles di luesc ladins se a scrit ite 11 percënt de plu jëunes y jëuni permez al ann passà. Dala scolines nchin ala scoles autes paritetiches ladines saral tl ann de scola 2013/14 de ndut 3.278 sculeies.