Atualità

  • Jonta a una sun la pruposta dla purtina sëula

    USP – Pudëi fé de plu documënc pra na purtina sëula, zënza messëi purté i documënc da un n ufize al auter. Chësc ie chël che la Jonta provinziela uel pité per de ju dumandes. La pruposta de lege reverda l manejé ntern de pratiches y de les dé inant danter Provinzia, Camera de Cumerz y chemuns.

  • Jonta provinziela adatea l regulamënt per scrì ora lëures do mestieres

    USP – I lëures publics ne possa nia me unì scric ora duc te un n iede aldò dl proiet, ma i possa nce unì scric ora singularmënter aldò di mestieres. “La Union Europea nes à fat al savëi che pudon scrì ora i lëures singularmënter, sën ons adatà l regulamënt” à dit l presidënt dla Provinzia (ncuei) ai 2 de mei do la senteda dla Jonta provinziela.

  • Jonta provinziela: lecurdé la “nuet di fuesc” cun n na manifestazion de descuscion

    USP – I 50 ani dala “nuet di fuesc” dëssa pité ucajion per se de ju cun nosta storia y per fé na descuscion. Cun chësc pensier à la Jonta provinziela (ncuei) ai 2 de mei dat pro de mëter a jì na sëira de descuscion ai 9 de juni 2011.

  • Sustëni per cuatieres ti zëntri di majeri luesc

    USP – Mpede udëi dant raions nueves per frabiché cuatieres, sustën la Provinzia i ressanamënc de vedla cëses ti zëntri di luesc. La Jonta provinziela à (ncuei) ai 2 de mei dat pro de sustenì nce segondi o terzi cuatieres sce i vën cunvenzionei y lascei via al fit provinziel. A chësta maniera uelen valorisé i zëntri y smëndrì l’espanscion di luesc.

  • La Jonta provinziela lascia adaté l proiet “Info TV”

    USP – Cun n canal de televijion uelen dé nfurmazion turistica ala jënt che vën tl Südtirol a na maniera moderna. La Jonta provinziela à (ncuei) ai 2 de mei tratà la prupostes y à fat ora de lascé adaté l proiet y l custimënt.

  • Soluzion cun na scipa dan l relief de Mussolini

    USP - La Jonta provinziela à tëut na dezijion provisoria per l relief fat tl tëmp dl fascism, sun l palaz dla finanzes a Bulsan. Zënza tuché l relief nstës, ma per scunjeré la pruvocazion dl fascism uniral fat dansù na scipa che n ne vëija nia tres.

  • Mussner: azeté vedli inuemes ladins

    USP – “Vedli inuemes che vën adurvei da generazions per ladin, dëssa nce unì azetei tla rujeneda ladina zënza traduzions.” Cun chësc pensier tol l assessëur provinziel Florian Mussner posizion a lëtres te zaites n cont dla numinazion tudëscia dl Troi Paian.

  • Ai 5 de mà sëra dedicada a Rosendorfer tla Teßmann

    La Biblioteca provinziala Teßmann mët a jì en jöbia, 5 de mà dl 2011, dales 8, na sëra dedicada a Herbert Rosendorfer. Do na picia introduziun sön le material che al ti à lascè ala Biblioteca liaràl dant val’ fora de süa opera „Deutsche Geschichte“.

  • Duman ai 3 de mei scumëncia la dlaveies per la bolpes

    USP – Da n merdi, 3 de mei vëniel tla provinzia de Bulsan scumencià a mëter ora la trapules per ti fé fé ala bolpes la dlaveies contra la rabia. Nchin a n’autëza de 2300 metri uniral nce chëst iede smacà ora trapules da n julier. Do chësta azion ne n uniral mo fat na segonda contra la rabia.

  • Bront de Carolina Kostner, auguresc da Durnwalder y Mussner

    USP – Carolina Kostner à venciù la bedaia de bront pra i campionac dl mond de jadiné a Mosca. Per chësc suzes mundiel ti fej l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder i auguresc y n gran cumplimënt „Carolina à cumbatù, la à tenì permez y à arjont la bedaia de bront. Per ëila n suzes y per nosta provinzia n unëur y na gran legrëza“.