Atualità

Dé dl lingaz dla uma

Sön la tera vëgnel baié danter 6000 y 7000 lingac desvalis; avisa tanc é ince i lingac dla uma. I assessurs y les assessuries por la scora y cultura te Südtirol inviëia porchël, en gaujiun dl Dé internazional dl lingaz dla uma, a odëi te chësta gran varieté na richëza.

Dal 1999 incà vëgnel tignì vigni ann ai 21 de forà sön scomenciadia dl UNESCO sura döt le monn le “Dé dl lingaz dla uma”. I assessurs por la scora Florian Mussner, Luisa Gnecchi y Otto Saurer, l’assessuria por la cultura Sabina Kasslatter Mur y so colegh d’ofize Luigi Cigolla tol l’ocajiun por alzè fora che sön chësc monn vëgnel baié indöt danter 6000 y 7000 lingac desvalis. 

“Chësc dé dess invié düć nos a odëi ite che chësta gran varieté n’é nia ater co na richëza y ch’al é da tignì alalt i lingac. Propi te na provinzia sciöche la nosta olach’al vëgn adorè de plü lingac à le sostëgn dl lingaz dla uma n’importanza particolara”, à sotligné i cinch assessurs. Le lingaz dla uma nasc y destënn fora sües raîsc te familia olach’al vëgn metü la pera de fondamënta por so svilup. Chësta situaziun de fat dess ester por düć i geniturs na inćiaria y n dovëi.

“Tl lingaz dla uma vìrel y operëia i mîć y les liëndes, les gran stories, i pinsiers y valurs de n popul. Al cheriëia identité y daćiasa y ti mët al viadù le dejidêr da s'imaginé le monn danü bele te cöna . Le lingaz dla uma é le lingaz dl cör y di sentimënć”, insciö à dit i assessurs y les assessuries por la scora y la cultura. 

“La scolina y la scora à la inćiaria da ti dè ai scolars y ales scolares les poscibilitês da se daurì al monn tres na promoziun linguistica programada y sistematica. Al mëss gnì ćiarè dl lingaz dla uma y al mëss gnì promoiü la comprenjiun dl aldì y dl lì, le lingaz a usc y chël scrit y nia inultima la cosciënza dl lingaz, deache sciöche Heidegger dij, é le lingaz le daćiasa dl ester”, à dit i assessurs por la scora.

Por chëstes rajuns inviëia i comëmbri dla Junta provinziala dötes les scolines, les istituziuns scolastiches y culturales, les families y dötes les porsones che se dà da fà por l’educaziun te nosta provinzia a mëte en chësc dé sëgns tlers de dialogh y de comprenjiun, aladô dl UNESCO. Pormò tla parora podunse se incuntè!

UV