Atualità

Paredlé nosta trëi rujenedes

USP – Tl’università de Persenon iel (ncuei) vënderdi 23 de mei unì prejentà la gramatica comparativa che reverda l verb. L Istitut Pedagogich Ladin (IPL) à publicà la prima pert de n majer lëur te chël che l vën paredlà la rujeneda ladina cun l tudësch y l talian. L assessëur Florian Mussner à sorissà la mpurtanza di mesuns didatics che juda a fé cunëscer miec la rujendes te nosta provinzia.

Truep nteres pra la prejentazion dla gramatica comparativa tl'università a Persenon

Tla publicazion dal titul “Sprachen im Vergleich, Das Verb” vëniel paredlà la formes dl verb danter l tudësch, talian y ladin gherdëina – ladin badiot. Chësc mesun didatich possa vester de valor per nsenianc y studënc tl mparé a cunëscer miec la defrënzies y la pertes valives da rujenedes. Chësc juda a mirué la padrunanza de duta trëi rujenedes. La publicazion mostra sun 222 plates la rujenedes dlongia l’autres, dajan cun truep ejëmpli na vijion di caji defrënc tl tudësch, talian y ti doi idiomes ladins.

Pra la prejentazion tl’università a Persenon à l assessëur ladin Florian Mussner sorissà che la rujenedes na dëssa nia spartì ma purté la jënt plu daujin. La prima gramatica comparativa fata sun trëi rujenedes (mpede me doves) ie na esprescion scientifica de chësc vieres. L Istitut Pedagogich ladin à abinà esperc de gran inuem per chësc lëur y uel ti proscimi ani dé ora de ndut sies o set de tei libri.

Per la pert tudëscia y taliana à laurà l prufessëur Horst Sitta dl’università de Zürich, n espert de didatica drët cunesciù dai prufessëures de tudësch tl’universiteies talianes. Deberieda cun ël, nce l prof. Peter Gallmann dl’università de Jena tl Deutschland. Tramedoi fej nce pert dla cumiscion per la riforma dl’ortografia tudëscia.

La pert ladina à curà la professëura Heidi Runggaldier Siller da Passua, che ie a cë dl’Istitut per Romanistica tl’Università de Dispruch. Davia che l ie unì laurà ora i idiomes gherdëina y badiot, à nce laurà pea Giovanni Mischì y Marco Froni.

Ntan che l ie unì laurà ora la gramatica comparativa per l verb, an udù che la materia ie plu complessa y cumplicheda che n se ëssa aspità. “On ulù fé n lëur scientificamënter a post y cun la publicazion ne ulans nia aspité nchin che dut l proiet sibe finà, perchël ons śën dat ora chësta prima pert” à dit l diretëur dl Istitut Pedagogich Ladin, Theodor Rifesser. Per la fin dl ann ulëssen dé ora la segonda pert che analisea l pronom tla trëi rujenedes.

“La rujenedes ie n pue’ sciche na familia ulache uni mut cëla ora autramënter, ma i se semieia mpomo” nscì l assessëur Florian Mussner n cont dl paredlé la gramantiches dla rujenedes.

Te chësc prim liber che ie unì publicà sun l verb vëniel tratei chisc argumënc: cumposizion dla formes verbales, la formes di tëmps, i aspec verbai, la formes di modi, la formes passives, la formes infinites dl verb, la costruzions verbales perifrastiches, i verbs cun prefix o cun suplemënt sciche nce i verbs reflexives; dut chësc nce n referimënt a si usanza. Ala fin vën nce trateda la valënza dl verb. I proscimi volums de chësta gran opera ie n pert bele tl lëur y reverda l pronom, l sostantif, l agetif, l averb, la pertes dla frasa y la frases secunderes.

Nteressei giapa da cumpré la gramatica comparativa n cont dl verb tl Istitut Pedagogich Ladin, streda Binder 29 a Bulsan. L priësc ie de 10,00 Euro.

as

Galaria dales fotografies