Atualità

Dala Jonta provinziela dl 9 de dezëmber

USP - L’Aministrazion provinziela à smendrì custimënc aldò dl pat de stabilità. La cunvenzion cun l servisc de aiut cun l joler ie unì slungià de n ann y de nueva diretives per l’atività de feries sun l luech da paur. Chisc ie n valguni di ponc de majer nteres che la Jonta provinziela à tratà ncuei, lunesc, 9 de dezëmber.

La Jonta provinziela de Bulsan.

Manco custimënc dla Provinzia

Aldò dl pat de stabilità à la Provinzia de Bulsan ntan i ultimi trëi ani smendrì ca. 200 stieres (147 dl’aministrazio y 57 dla scoles). “Chësc ie stat mesun nce sce per via dla majera lerch tla scoles iel stat debujën de tò su truepa persones a puzené” à dit l presidënt Drunwalder. N cont dla ncëries externes iel dal 2005 unì smendrì l custimënt de 40 milions de Euro.
N auter ann muessa la Provinzia aldò dla cunvenzion cun Roma sparanië 13 milion de Euro. Tla senteda da ncuei iel unì fat ora de ulëi sparanië 8,5 milon te materiai per l’aministrazion y 600.000 ti lëures publics. “I autri cater milons ulons sparanië tl aministrazion nstëssa, nce te chëla de avëi doi assessëures de manco” à dit Drunwalder. La Provinzia muessa nce garantì la stabilità economica di chemuns y università. I chemuns dëssa aldò de na pruposta dla Jonta pudëi mpresté scioldi per majer proiec dal fond provinziel de rotazion. L dëssa unì juntà 100 milion de Euro te chësc fond (50 milion mët la Provinzia) acioche i chemuns ne muessa nia fé debic nueves.

Prim aiut cun joler

La Jonta provinziela à slungià de n ann la cunvenzion cun la comunità de lëur de aiut cun l joler. “Ntan chësc ann ulons coordiné miec l servisc danter Aiut Alpin y i doi joleri Pelikan y nsci nce sparanië custimënc” à dit Drunwalder. Dantaprima uelen astilé ora che l’Aiut Alpin jola ntan che la Provinzia paia n joler fërm. “Ne ulon dessegur nia messei renunzië ala gran esperienza y l bon lëur dl Aiut Alpin” à juntà l Presidënt dla Provinzia.

Feries sun l luech da paur

La cumpetënza de tenì l register di luesc da paur che afita a fulestieres y de dé ora la lizënzes dëssa passé ai chemuns. La Jonta provinziel à dat pro diretives nueves n cont dla furmazion y cundizions per pudëi fé chësta atività. La diretives tol nce ite l servisc de party che vën pità for de plu dala grupes dla paures.

Programs sun Video Bolzano 33

La Jonta ie a una de cumpré programs de televijion per Video Bolzano 33. Aldò dl presidënt Drunwalder se tratëssel tlo de programs de nfurmazion sciche chëi che vën nce finanziei per la Rai o d’autra televijions privates. Do che la televijion privata Video Bolzano 33 ie unida venduda da “Euregio Finace” iel da pert dl patron nuef nce unì tëut la decijon de fé programs tla rujeneda tudëscia. “L unirà nce analisà la puscibltà de fé programs per ladin” à dit Drunwalder. 

Gymnasium pedagogich a Persenon

Tl Gymnasium pedagogich a Persenon uniral tl proscimo ann de scola nce pità la direzion “ert”. Danter la materies de nseniamënt dl Gymnasium “Josef Gasser” saral nsci nce mujiga, ert, berstot artistica y storia d’ert.

Furmazion di artejans

Aldò de tant che ie unì fat ora cun la lies artejaneles, à la Jonta provinziela ncuei dat pro tan giut che dëssa duré la furmazion artejanela. Aldò di mestieres defrënc, cun defrënta esigënzes, durel da trëi a cater ani y mez nchin che i lerneri possa fé l ejam da fant.

Cumiscion per baraté scola

Da pert dla Provinzia uelen garantì la puscibltà de pudëi baraté da na scola prufesciunela a na scola auta. Ciun ejams che l ie debujën unirà metù dant da na cumiscion aposta.

Cura di lëns da castania

La Jonta a dat pro n program per curé i truep lëns da castania amalei. L dëssa unì cialà do y sce debujën curà 1.900 lëns. L custimënt de chësc lëur che unirà fat dala Forestela ie de 60 Euro per lën.

Lec da pudëi nudé

Feter duc i lec da nudé ie adatei nce per l daunì. La Jonta provinziela à dat pro per n auter ann 7 lec: l lech de Fië, l lech de Kaltern, i doi lec Montiggler, l lech Fennberg, l lech S.Felix y lech Wolfsgruben. N auter ann ne puderà nia plu nudé tl lech de Vahrn.

Unificazion dla sezions te spedel

Tl spedel de Bulsan uniral metù adum la sezion de medejina un y doi. Chëstes fova unides spartides per rejons etniches. “I dutores y l personal de cura sà tramedoi rujenedes y perchël ne iel nia plu rejon de fé doi sezions” à spiegà l presidënt dla Jonta. Cun la unificazion de chësta doi sezions tl spedel de Bulsan vëniel fat n prim var per sparanië custimënc.

Paiamënc a Trenitalia

Tla Provinzia de Bulsan uelen garantì la medema tarifes per furné cun la curiera y ferata. Davia che la ferata à de majeri custimënc, paia la Provinzia la deferënzia de chëla pert che ne ie nia curida dala tarifa. Per l ann 2006 vëniel paià 8,406 milion de Euro a Trenitalia. Te chësta ucajion à Durnwalder lecurdà che l ie unì dat ora 75.000 abunamënc “Abo+” per sculeies y jëuni; 45.000 iel bele unì fat per jënt sëura i 60 y 70 ani.

as

Galaria dales fotografies