Atualità

Rujeneda de Durnwalder sun l bilanz 2011: „Nia n Masterplan, ma diretives tleres“

USP – Nia strategies che cëla dejeneies danora, che ne uel nia di che la Jonta provinziela lëura zënza proietazions. La se trata plucheauter de diretives tleres, a chëles che la possa urienté si atività – aldò dla zifres – de suzes. Te si rujeneda sun l bilanz provinziel 2011 a l presidënt Luis Durnwalder (ncuei) ai 10 de dezëmber mustrà su de ce diretives che l rejona.

Ponc zentrei y obietives dla Jonta provinziela per l 2011 prejentei dal presidënt Durnwalder al Cunsëi provinziel; foto USP/Pertl

Na pesc soziela y etnica segura, danter i valores de persones zënza lëur plu basc d’Europa, n crëscer economich che va for inant, un di valores plu auc de davani per persona: Cun na udleda sun l situazion atuela à l presidënt dla provinzia scumencià si rujeneda dan l Cunsëi provinziel. “A pert dla posizions politiches defrëntes, dla defrënzes de minonga, muessen bën pudëi mëter la descuscion tl drë’ cheder mustran su co che la ie veramënter tl Südtirol: cun realism, pragmatizità, y restan sëura la logiches politiches” nsci Durnwalder.

Plu inant à l presidënt fat referimënt a n svilup, do si pont de ududa, negatif dla cumenanza: “la mentalità che nes anconta for plu suvënz ie na mentalità dl ‚dut! ’, de ulëi ‚dut bel riesc!’ y dl ‚dut zënza dé velch lessù!’, nsci l presidënt che à nce metù chësc pensier tla pruposta de bilanz 2011. Ël à nce rujenà dla critiches che l à giapà dal assoziazions de nteres, n bon sëni per Durnwalder: “Sce duta la pertes se lamënta, pona iel ajache on fat dut fauz – y l cheder dla situazion prejentà danora mostra dut velch d’auter – o che truep ie unì fat drët, te chëla che on scurtà l bilanz y spustà capituli te na maniera balanzeda ora.

L presidënt à spiegà che l ne se l à nia fata tan saurida a anjenië la pruposta de bilanz, l ne ie no unì auzà chëutes y no scurtà de prinzip duc i capituli. N cont de chëutes ie la Provinzia de Bulsan un di puec raions d’Europa che, nce sce la situazion de bilanz ie critica, à mo scurtà la chëutes y à lascià vester njontes de chëutes per 150 milion de euro.

A scurté capituli an tenì cont de prioriteies, ne scurtan nia te ciamps cunscidrei strategics. N cont dla critiches che ala Jonta ti mancëssel strategia à Durnwalder dit che l ne crëia nia che la provinzia ëssa fat chël svilup che la à nce fat i ultimi vint ani, sce l fossa unì aministreda da jënt zënza vijions y proietazions. L ne ie nia unì njenià n Masterplan, ma perchël diretives a chëles che la Jonta à pudù urienté si dezijions. “Ne rujenon nia de regules stares, che n ne possa nia mudé tl tëmp, ma de vijions madurides fajan nosc lëur, che vën for inò adatedes, che mëina nosta azion” nsci l presidënt.

Una de chësta vijions, che n à udù ite tl tëmp, ie l bujën de pesc soziela y etnica. N valor che vën metù a descuscion “sce l vën fat n apel a prima reazions dla jënt, mpede al pensé pul sot.” Durnwalder à fat referimënt al’imigrazion, che n uel saré cun cuncorsc per servijes soziei. Sëuraprò muessel unì zidlà na cumenanza de toleranza, che ne se fala nia danter toleranza y duvier de sé nstësc, na cumenanza che vëij l bujën y che se dà da fé, ma che ne se lascia nia sfruté.

N’autra vijion nunzieda da Durnwalder ie l bujën de vester economicamënter stersc per pudëi svilupé la cumenanza positiviamëter. “La forza economica muessa ti jué a duta la categuries sozieles, uni un muessa pudëi fé pea l crëscer dl bënsté, deguni ne possa unì sburdlà sun na pert o tumé danter la rë ora. Per chësc svilup economich à l presidënt rujenà de cin seves strategiches: la furmazion (Durnwalder à rujenà dla reforma dla scola auta), la tueda y l svilup (parch tecnologich, nvestizion tla nfrastrutures, E-Government), miuré raions ora de zità (internet slune, nfrastrutures primeres), la mubilità (tunel dl Prëner, trasport publich, aeroport) y l’energia.

N cont de energia à l presidënt fat referimënt al stritoz per l strom. “Do truepa tratatives y batalies iel stat mesun se tò de reviers la forza dl’ega.” L ie la Provinzia che tol la dezijion n cont de cunzescions dal’ega per fé strom – aldò de si criteries ogetives. “Chisc ne ie nia me de natura economica, ma nce cun obietives sciche la segurëza de pité l strom a duta la populazion y l’economia, aspec ambientei n cont de produzion de energia nëta y la defendura de fauna y flora, dla cuntreda, di ruves” nsci Durnwalder.
Leprò ruva mo n aspet economich che fej plajëi: “La produzion de strom porta scioldi tla casses publiches, chëutes, ma nce mesuns per pruvedimënc ambientei che vën adurvei per l ambient y la cualità de vita, tl tëmp liede, sport y te chël che plu da giut univa tlamà l bel cialé ora” à spiegà l presidënt dla provinzia.

Durnwalder à sorissà che la Jonta provinziela se à daniëura tenì ala vijion che l ie plu saurì a pité soluzion scëmples per problems cumplesc. “Chësta soluzions scëmples possa vënder chëi che ne à nia la respunsabltà de messëi les mëter n drova” à dit l presidënt dla provinzia. “Pra chëi che la detlarazions mëssa nce tenì la prova pratica, mostren plu gën la chertes, ne fej nia mpermetudes uetes y muessa uni tant nce di la cosses che ne ie nia beles da di. Perchël, nsci la cuntlujion de Durnwalder, dei gën pro che per i proscimi vint, trënta o cincant’ ani ne ons nia n Masterplan per nosta provinzia, ma diretives per urienté nosc lëur da uni di”. La rujeneda dl bilanz ie fineda via dijan “l daunì ne possen nia me se fé cun cunzec, proiec, prupostes metudes a papier. L daunì se fejen dantaldut nuzan pusciblteies che pieta l mumënt.”

Juntà prò: dut l test dla relazion

as

Galaria dales fotografies