Atualità

Duta la storia di ladins da pudëi liejer do y mparé a cunëscer

USP – Can à pa scumencià la vita tl raion ladin dla Dolomites? Co ie pa stat l svilup culturel y can iel pa da udëi ora na identificazion ladina? Chësc ie me na pert dla panoramica sun la storia y sun la realtà culturela di ladins tla cin valedes ladines che ie prejenteda te n liber nuef. La publicazion “Storia dei ladini delle Dolomiti”, tla rujeneda taliana, ie unida prejenteda NCUEI (24 de merz) dai respunsabli dl Istitut Culturel ladin ‘Micurà de Rü’ deberieda cun l presidënt dla Provinzia Durnwalder y l assessëur Mussner.

Prejentà na documentazion mpurtant de nosta storia: Werner Pescosta, Florian Mussner, Luis Durnwalder, Albert Videsott y Leander Moroder.

“Tla dumbria de gran lëns ne crëscel nia ciofs da culëur”, purempò possa l liber nuef sun la storia y realtà di ladins mustré su na bela richëza storico-culturela che la va de mparé cunëscer miec. Chësc pensier dl presidënt dl Isititut Culturel Albert Videsott ie ncuei danmesdì unì mandà ora tres la cunferënza stampa de prejentazion a a Bulsan. Te 760 plates prejënta l autor Werner Pescosta n cheder generel pian via dala preistoria y ruvan nchin te nosc tëmps. Dantaldut la documentazion dl svilup culturel di ultimi 200 ani mostra su l sentimënt de identità ladina, testemunià da na lingia de studi. “Chësc liber juda a mparé a cunëscer che la populazion ladina, drët ativa y economicamënter sterscia, che ne se à mei desmincià de si cultura y de se identifiché limpea” à dit l presidënt dla provinzia Luis Durnwalder.

Tl liber nuef iel da udëi 400 fotografies, passa 30 chertes storiches, grafics y vinietes ilustratives per prejenté mo miec avenimënc politics, soziei, culturei y economics che à purtà al nascer y al svilup dla rujeneda, cultura y identità dla jënt ladina. “Te d’autra publicazions iel suvënz me na pitla lerch per i ladins, chëst iede ons ulù dediché lerch assé per prejenté y documenté truep avenimënc de svilup y spieghé la identità dla jënt ladina aldidancuei” à sorissà l autor Werner Pescosta. Davia che l liber ie do la rata grant, iel unì fat n indesc do argumënc, n indesc do persones, do argumënc y nce do funtanes acioche l sibe plu saurì da se abiné la pertes de nteres. Suvënz dij la fotografies de plu che truepa paroles nsci, aldò dl autor, vëniel prejentà la realtà di ladins cun truepa fotos y cun la spiegazions leprò.

“Storia dei ladini delle Dolomiti”, mostra su l svilup dla cin valedes ladines Val Badia, Gherdëina, Fascia, Fodom cun Col Santa Lizia y Ampëz. La mpurtanza de cunëscer la storia y de la dé inant ie nce unida sorisseda dal assessëur Florian Mussner che à fat referimënt ala polemiches ntëur ai 150 ani unità dla Talia. “Chësc liber nes dà n gran cuntribut per stlarì la pert storica, per na miëur descuscion publica, per plu respet y per la pesc danter la grupes de rujeneda” nsci l assessëur ladin.

La 33 chertes storiches ie n’autra carateristica dl liber che mostra su l recunescimënt dla jënt ladina da pert de autra grupes de rujeneda. L diretëur dl Istitut Leander Moroder à sorissà l snait dl autor de analisé nce nosta storia dl ultimo secul danter la vieres y i muvimënc sozio-politics di ani do. “L ie bel a pudëi liejer do nce la documentazion de chësta pert plu zitia da traté.

L assessëur ladin vëij de bon uedl che l Istitut culturel à dat ora chësc liber tla rujeneda taliana “ajache l ie drët se fé cunëscer miec nce sëura la sëides ora”. Mussner uel perchël nce sustenì che l vëniel fat na verscion per nleisc. L Istitut à nce prugramà de dé ora na verscion per tudësch y ladin.

L liber che ie da giapé tla sëntes dl Istitut y nce tla butëighes (per 60 euro) dëssa aldò de Durnwalder no me ruvé tla stues dla cëses de Gherdëina y Badia ma te duta la provinzia y nce tla provinzies ujines.

 

Prejentazions al publich

L liber nuef sun la storia di ladins dla Dolomites unirà prejentà n vënderdi ai 25 de merz dala 8 da sëira tla Cësa Jan Batista Runcher a Badia y n sada ai 2 de auril dala 6 da sëira tla Ciasa de Comun a Cortina d’Ampëz.

as

Galaria dales fotografies