Atualità

Cunzet nuef de sensiblisazion per schivé desgrazies sun i zebra

USP – Tla passa 1000 desgrazies ann per ann sun la stredes dl Südtirol ie la persona che va a pe daniëura la pert plu dëibla. Tl’Assessorat ai lëures publics se an dat ju cun chësta problematica y à laurà ora na campania de sensibilisazion dal titul “SOS Zebra” y criteries de cie che l’aministrazions dëssa tò n cunsciderazion a fé la strisces zebra. L proiet de culaburazion danter Assessorat provinziel, chemuns, scoles y assoziazions de jënt de tëmp ie unì prejentà (NCUEI) ai 31 de agost a Bulsan.

“Prezedënza a chëi che va a pe”: Florian Mussner y Luis Durnwalder per plu segurëza sun la strisces zebra;

La stredes ie de utl tl lëur y tl tëmp liede, les vën adurvedes per l’economia y ie n sëni de svilup y bënsté. L’Aministrazion provinziela à l duvier de garantì la mubilità sun streda tenian cont dl ambient, dla pert soziela y dla segurëza. “Tla gran cumpëida de desgrazies sun streda ie la persona che va a pe daniëura la pert plu dëibla, perchël ti sons nce jic permez a chësta problematica y on laurà ora n cunzet aldò” à spiegà l assessëur Florian Mussner tla cunferënza stampa. L ann 2001 fova unida ora na norma europea che scrijova dant de smendrì te tëmp de 10 ani la cumpëida de desgrazies sun streda. Tl ann 2000 fovel tl Südtirol unì cumpedà 86 morc sun streda, tl 2010 nen iel me plu unì cumpedà 29. “Te 10 ani iel unì smendrì 66,3% dla desgrazies murteles sun streda. Do plu campanies de sensibilisazion ulons śën tré l nteres sun la pert plu dëibla, chëi che va a pe” à dit l assessëur ai lëures publics. Di 29 morc sun streda che ie unic cumpedei l ann passà, ne n fovel i mec sun stredes chemuneles. Sun 1127 desgrazies sun streda, fovel l ann passà 12% nce pra la zebra.

Tl’Assessorat ai lëures publics iel unì laurà ora na campania de nfurmazion per strisces zebra plu segures che tën cont dla categuries plu resiedes: i sculeies y la jënt de tëmp. Per l’aministrazions chemuneles iel unì laurà ora criteries da tenì n cunsciderazion a fé i zebra. “La Provinzia possa sensibilisé y mustré su la cunseguënzes, ma ala fin dla finedes se tratela dla sanità y dla vita che uni un muessa nstës mëter a verda” à dit Luis Dunwalder pra la prejentazion tl palaz Widmann a Bulsan.

La campania tol ite n cudejel de nfurmazion cun na tascia de peza per sculeies. Chësc pruvedimënt unirà purtà inant dai polizaies de chemun y dal Servisc provinziel per la stredes. “Per la scoles ladines uniral nce fat na verscion aposta da se tò ju tres internet” à dit l assessëur ladin. L cudejel unirà mplu partì ora spezificamënter a lies y assoziazions de jënt de tëmp. Sëuraprò unirà chësc cudejel nce mandà ora ai 50.000 abunei dla zaita provinziela. Spezificamënter per i chemuns iel unì fat n cudejel plu tecnich cun cunsëies per la proietazion, aiuc de analisa y ndicazions sun i materiai plu adatei per fé la strisces zebra. L placat dl’azion sarà da udëi sun 62 lueges pra la stredes provinzieles y puderà te na format plu pitl unì adurvà a discrezion di chemuns. La segurëza sun streda unirà nce lecurdeda visivamënter sun i auti dl Servisc per la stredes y sun 100.000 papieresc sun i plateaus dla menses. “Dut l proiet à custà feter 50.000 euro, chësc ne ie nia n gran custimënt sce son boni de salvé nce me na sëula vita” à dit l presidënt dla Provinzia.

Per schivé desgrazies sun streda pra la zebra se lascia fé truep tla proietazion. “Chëi che va a pe ti la vega suvënz de plu pra i zebra ajache i miena de vester segures, ma sce chël che avisa l’auto vëij i zebra massa tert, possel unì a se l dé na situazion mo plu periculëusa” à dit Paolo Montagner, diretëur dla repartizion Servisc Stredes. Se stizan sun trënt ani de esperienza iel unì laurà ora criteries de analisa per la strisces zebra. Un de chisc ie la luegia. “Daujin a n spedel, per ejëmpl, possa la persona che va a pe vester te na situazion emoziunela y perchël iel tlo mo plu da mëter a verda” à dit Montagner. N’auter ejëmpl possa vester la cunseguënzes dl semafer sun chël che va cun l auto: l semafer fërma i auti pra l zebra, ma chësc possa nce purté nervosità a chëi che avisa. Autri elemënc che l vën cunsià de tò n cunsciderazion ie la visiblità, la tofles, la funzionalità, l slune di auti, la luminazion y pruvedimënc spezifics sciche la lunghëza dla strisces o la lumes sun fonz.

as

Galaria dales fotografies