Atualità

Archifs nüs por le Museum Ladin

USP – Le Museum Ladin a San Martin de Tor à ciafè archifs nüs por mëte ia ogec dles mostres, operes d’ert y materiai por les manifestaziuns. L’assessur provinzial por i laûrs publics y la cultura ladina Florian Mussner à surandè ofizialmënter i archifs da 22000 metri cubics ai 31 de mà.

Roda dala surandada di archifs nüs tl Museum Ladin Ciastel de Tor

Le Museum Ladin Ćiastel de Tor n'é nia n'istituziun turistica, mo n'istituziun dla formaziun y n post, olache al vëgn coiü adöm y mostrè sö les particolaritês dla cultura ladina, à dit l'assessur provinzial por la cultura ladina Mussner dala surandada di archifs. „Le Museum à porchël n'importanza particolara por l'identité di ladins", à sotrissé l'assessur. Dînenia vigni museum n'à sü archifs - la majera pert di museums provinziai s'anüza de n gran archif aposta a Maran - porchël é le Museum Ladin te na situaziun particolara, insciö Mussner. I locai di archifs dl Museum Ladin ne dess aladô de Mussner nia ma oghé sciöche magazinn, mo inće grups acompagnà dess ti podëi rové pormez.

Cun i archifs nüs à śëgn le Museum a desposiziun düć i locai importanć, à dit Heinrich Huber, le presidënt dl consëi scientifich dl Museum. „I ùn dî chirì i locai di archifs y cun i archifs nüs unse ciafè la miù soluziun por mëte ia y mostrè ogeć de gran importanza te ćiasa", à sotrissé Huber. „Cun i archifs nüs l'unse propi tocada en chësc ann dl oget dl museum", à dit Huber, che recorda che tl Museum Ladin él inće la racoiüda de gran valur dl artist ladin conesciü Guido Anton Muss.

Ti locai nüs déssel gnì tignì sö documënć, fotos, chedri, racoiüdes storiches y etnologiches, sciöche inće trohts y scoltöres, à splighé le diretur dl Museum Ladin Stefan Planker, che à rengrazié le Departimënt por i laûrs publics por i archifs.

I locai di archifs nüs tl Museum Ladin à na spersa de 398 metri cuadrać, de chisc nen vëgnel adorè 335 sciöche archif y 44 por la tecnica dl museum. La costruziun di archifs à costè indöt 892.000 euro.

Tres n gran lift da material ti röion pormez da defora. Cun chësc vara da portè les operes d'ert y i ogeć d'esposiziun ti archifs. Na gran importanza ti él gnü dè ala tlimatisaziun dl magazinn por garantì na temperatöra y n'umidité dl'aria costantes, a na moda da sconè i ogeć d'esposiziun de gran valur y ziti. Tl'alzada a tera él na picia niscia danter le lift y le frabicat prinzipal, olache al é lerch da lascè jö i mebli d'urt y les atrezadöres mobiles por les manifestaziuns alaleria. Le proiet è gnü laurè fora da Osvald Valentini.

USP

Galaria dales fotografies