Atualità

Scolines ladines fej inò n var tl plurilinguism

(NCUEI) Ai 14 de juni ne à la scolines ladines nia me stlut ju l ann de scola, ma nce n majer proiet plurilinguistich. A San Martin de Tor iel unì prejentà uniteies didatiches per ti nsenië ai pitli dla scolina trëi rujenedes. A chësta maniera fej la scolines ladines n var de cualità cun metodologies inuvatives.

N travert mpurtant per la scolines: materiai per nsenië trëi rujenedes sustenì da Verra, Insam, Rifesser, Ploner, Cathomas y Mussner (foto USP/as).

La realtà ti luesc ladins se damanda de savëi de plu rujenedes. L sistem scolastich ladin ti vën do a chësc bujën scumencian bele tla scolina a lauré cun trëi rujenedes. Acioche i mëndri ne vënie nia sëuraciariei, lëuren bele da set ani cun n sistem che fej orden, reprejentan uni rujeneda cun n auter culëur: cuëcen per l tudësch, ghiel per l talian y vërt per l ladin. La scolina à for inò fat vares inant te chësc nseniamënt plurilinguistich. Da una pert iel la maestres nstësses che à laurà ora materiai de nseniamënt aldò dl orden linguistich di trëi culëures. A livel scientifich ie nrescides neurolinguistiches che testemunieia che l cervel lëura te na maniera ntegreda y che a mparé rujenedes se nuzeiel de cumpetënzes linguistiches che l à bele.

“L sistem scolastich cun de plu rujenedes ie for plu cunesciù ora dla valedes ladines y truepa families dl Sudtirol l ulëssa ënghe avëi” à dit l assessëur Florian Mussner pra la prejentazion dl material didatich. Ma davia che nosta situazion de mendranza ie tan particulera, ne possel per l nseniamënt nia unì cupià materiai da d’autri luesc. La culaburadësses dla scolina se à te chësc cajo dat dassënn da fé y l resultat ie n proiet de cualità: “L sistem scolastich cun plu rujenedes ie stat n suzes, la sarà for n majer suzes y l fajerà storia” à dit Mussner, sciche reprejentant ladin tla Jonta provinziela.

La uniteies didatiches nueves à doi ponc zentrei: les ie fates a na maniera da nuzé che la cunescënzes linguistiches che i pitli à bele y cun l sistem di trëi culëures vëniel fat orden a na maniera che i pitli posse svilupé na strutura. “La metodologia visuela juda a tò su plu saurì la paroles nueves y a les lauré su” à dit l prufessëur Cathomas.

La maestres dla scolina à cun la sëuravijion scientifica dl prufessëur Rico Cathomas laurà ora uniteies didatiches per pudëi lauré miec y plu saurì cun la metodologia dla didatica linguistica ntegreda. L Servisc provinziel de Inovazion y cunsulënza per la scoles ladins à laurà pea per dé ora na mapa cun 30 uniteies didatiches che trata argumënc de natura, tieres, savëi dl corp, maië, culëures y stories tla trëi rujenedes.

La gran cualità dla mapa de lëur ie aldò dl ntendënt Roland Verra unida a se l dé ajache la ie unida laureda ora te n dialogh, fajan truepa proves pratiches y cun n gran barat de feedback via y ca. Sëuraprò iel materiai laurei ora da chiche lëura di per di cun i plu pitli.

Chësc var de cualità per l nseniamënt tla scolines ladines ie unì fat te na gran culaburazion dla scolina cun l’università y l Servisc de Inovazion y cunsulënza. “Sce la scolines ladines ie bones de tenì chësc livel aut, iel nce per merit di mesuns y dla stieres che ie for inò unides metudes a jì tres l assessëur ladin” à sorissà l’ispeturia Edith Ploner pra la prejentazion tla sënta dl Istitut Culturel Ladin.

 

Fotos dla prejentazion di materiai nueves per la scolines ladines.



 

as

Galaria dales fotografies