Atualità

Cunferënza stampa da instà: I diesc ponc de Durnwalder

Cin ani de legislatura trai adum te diesc ponc: l presidënt dla Provinzia Durnwalder ie (NCUEI) ai 16 de agost tla cunferënza stampa da instà a Falzes, jit tres i argumënc prinzipei scumencian dal’Acurdanza de Milan, rujenan de finanzes, crisa, furmazion, barac cun l Stat, nfrastrutures, internet, energia, burocrazia y la region europea Tirol.

Gran nteres da pert di media per l’ultima cunferënza stampa da instà de Luis Durnwalder sciche presidënt dla Provinzia (foto USP/as)

Sciche un di vares plu mpurtanc tl svilup dl’Autonomia ntan i ultimi cin ani, à Durnwalder nunzià l’Acurdanza de Milan cun l prinzip de “nuef pertes sun diesc” n cont de finanziamënt dl’Autonomia. Da ntlëuta ruva 90 percënt dla chëutes paiedes dal Sudtirol inò de reviers tl Sudtirol. Dal’autra pert ciafieia la Provinzia de Bulsan cun 500 milion de euro de manco, che vën udui sciche cuntribut al ressanamënt dla finanzes stateles. “Son segures che ntlëuta ons arjont na bona acurdanza, me che l guviern Monti ne se à te truep ciamps nia tenì al fat ora” nsci la contlujion dl presidënt dla Provinzia. Scioldi ie restei a Roma, l ie ruvedes mpustazions de sparani, l ie unì zapà ite tla cumpetënzes provinzieles y fat recursc a leges provinzieles.


Ma tl raport cun Roma se à ntant giaurì n capitul nuef te chëla che l ie unì sotscrì n memorandum cun l premier Letta. “On bona rejon per speré che dut chël che nes ie unì tëut zënza rejon, nes possa inò unì dat” à dit Durnwalder. L scumenciamënt ie bele unì fat tl’urbanistica y tl cumerz, la jirà inant cun toponomastica, l cuntrol di scioldi che dëssa jì a chemuns che va a sëida, y te n majer cuntest na regulamentazion nueva dla finanzes. “Nosta mira ie de pudëi nstës tò ite la chëutes y pona de mandé l diesc percënt a Roma” nsci l presidënt dla Provinzia. Sëuraprò dëssel unì fat ora na soma cun chëla che l Sudtirol juda a ressané la casses stateles: “Co che ruvon pra chësta soma, ulà che sparanion y tant, chël muessa vester nosta dezijion” à dit Durnwalder.

La legislatura che va a piz ie unida carateriseda dala crisa che ne se à nia fermà dan a Sudtirol. “Nce sce la zifres economiches ie miëures permez da d’autra regions, nes dà la cuota de 4,1 percënt de jënt zënza lëur da cë. Mo de plu l 11 percënt di jëuni che ie zënza stiera” à dit l presidënt dla Provinzia. La Jonta provinziela à daniëura laurà per ti tenì permez ala cunseguënzes dla crisa: cun mpulsc per l’economia, cun pusciblteies nueves de sustëni, rafurzan l’export, la tueda y l svilup, lascian do l pëis dla chëutes, ma nce cun programs speziei per mëter a jì stieres. “Nes on tëut dant de arjonjer nchin dl 2020 na cuota de jënt che à da lëur dl 81 percënt. Per chësc iel de bujën de 21.000 stieres” à dit Durnwalder. Chësc obietif puderan arjonjer cun mpulsc nueves per l’economia y ti unì ancontra ala firmes che pieta stieres nueves.

N program per rafurzé l’economia ie nce l barat cun l militer y la ferata. L vën te tramedoi caji laurà cun l medemo prinzip: la Provinzia sëurantol lëures per cont dl Stat y chësc ti dà puscions lessù, che l ne adrova nia plu. “Me l barat cun l militer fej ora lëures per 210 milion de euro y n custimënt l medemo valor” à dit Durnwalder. A chësta maniera ne vëniel nia me dat na sburdla al’economia dl frabiché, ma l vën nce metù a desposizion puscions per l svilup de luesc y ziteies. “Te chëla che fajon cuatieres per i saudeies, ne adrova chisc nia plu cuatieres sun l marcià liede.

N’arjonta de mpurtanza zentrela ie la reformes tl ciamp dla furmazion: reforma dla scoles autes, la valivanza dl calënder de scola, na spartizion nueva dla scoles autes y nce la reforma dl’aministrazion scolastica.

Ntan i ultimi ani iel unì realisà de plu proiec de nfrastrutures, purempò iel mo de bujën de majeri lëures tl trasport. “Sce ti ultimi ani iel unì fat truepa stredes de zircunvalazion y messon n pert mo les finé, messons nce purté inant nosc proiec cun la ferata. La se trata dla stazions de Maran, Persenon, Burnech y Sanciana/Innichen, ma dal’autra pert nce de miuré i culegamënc da nord a sud y al Tirol dl est. Peran che la ferates nueves che on cumprà sarà a desposizion, furnerales nce sun la linia dl Prëner zënza che n muessa baraté ferata per furné a Dispruch. Durnwalder à nce rujenà dl Metrobus per l culegamënt Überetsch – Bulsan.

L lëur de gran mpurtanza ie nce l internet aslune. “Chësc gran proiet ruva tosc a contlujon. 93 chemuns ie bele tachei ite ala rë de fibra otica. Nchin ala fin dl ann arjunjons duc i chemuns a na maniera che l possa unì tacà ite la strutures publiches y la cëses”.

Ntan i ultimi cin ani iel aldò de Durnwalder nce unì arjont truep n cont dl’energia. “Na politica autonoma dl’energia ie damat mpurtanta. L nes ie stat mesun giapé la cumpetënzes y de fé acurdanzes cun l’Edison y l’Enel”. Durnwalder à sorissà che nchin dl 2015 uelen vester boni de curì l 75 percënt dl bujën de energia cun formes alternatives sciche la forza dl’ega, la biomassa, l surëdl y l ciaut dla tiera. “Nes on tëut dant de fé deventé l Sudtirol n Klimaland. Durnwalder à metù a cuer si sudesfazion per chël che ie unì arjont, ma nce l desplajëi per la cuestions de suneria. Tres la cumpetënza sun l’energia ruva, me de chëutes, 50 milion de euro tla casses provinzieles. Sëuraprò possa i chemuns ti proscimi ani fé cont cun 432 milion de euro per proiec ambientei. N cont dla cunzescions dal’ega à Durnwalder sorissà che l spera mo for sun n cumpromis per schivé che la cunzescions muessa unì scrites ora da nuef.

N auter pont che stà a cuer ie la reduzion de burocrazia. L ie unì metù adum repartizions provinzieles, l ie unì smëndrì la ncëries externes, l ie unì anjenià na zentrela per sëurandé lëures publics y metù n droa ne reforma di raions de produzion. N arjonta zentrela ie aldò de Durnwalder l’unificazion dla detlarazion de davani y avëi (EEVE).

La region europea Tirol ie cun l’EVTZ deventeda istituzion. Sëuraprò iel unì arjont de plu che n ne se ëssa aspità à dit Durnwalder: “l ie unì tenì na lingia de cunvënies, l ie unì miurà l barat de esperienza tl ciamp dla furmazion, l ie unì laurà per soluzions de trasport y tl ciamp dl strom”.

---

Fotos dla cunferënza stampa a Falzes

as

Galaria dales fotografies

L bilanz de legislatura de Durnwalder a Falzes

Landeshauptmann Durnwalder über die erreichten Ziele und die Zukunftspläne