Atualità

Cortina dl tëmp dl nazism a Hall tl Tirol:sopolides 46 porsones dl Südtirol

Inier (24 de jügn) à na comisciun de storics che laôra dal 2011 incà por porvè da identifiché les porsones sopolides tratan l’epoca dl nazism tla tlinica psichiatrica de Hall tl Tirol, presenté süa relaziun finala. “Danter les 228 porsones sopolides nen él 46 che vëgn dal Südtirol”, dij la direturia dl Archif provinzial Christine Roilo, che fej pert dla comisciun di storics.

Tratan i laûrs de ressanamënt dla strotöra dla tlinica psichiatrica a Hall tl Tirol él gnü ciafè fora che 228 porsones é gnüdes sopolides tla cortina dla tlinica tratan le tëmp dla secunda vera mondiala, danter le 1942 al 1945. N grup de esperć é insciö gnü inćiarié tl 2011 dal Land Tirol da descurì les gaujies dla mort, sciöche inće la proveniënza di corpć, inće por capì sce les porsones sopolides dailò ê gnüdes assassinandes tres n program de eutanasia dl rejim nazist. Les inrescides é gnüdes fates diretamënter sön le post da na comisciun de esperć, de chëra che inće la direturia dl Archif provinzial, Christine Roilo à fat pert. “Dal 1940 al 1945 ê  la presënza de paziënć dal Südtirol dla tlinica de Hall incër le 15 porcënt y insciö à la provinzia de Balsan tut la dezijiun da menè la direturia Roilo a Hall por ciafè fora sce inće porsones dl Südtirol é danter i morć. Al é dër important che al vëgnes fat löm sön chësc capitul dla storia”, dij l’assessur provinzial por i bëgns culturai Florian Mussner. Aladô dl raport dla direturia Roilo “êl rové a Hall dal 1940 al 1945 indöt 648 südtirolej, 329 ëi y 319 ëres. Tl medemo tëmp n'un êl gnü lascè jì 219; 239 ê gnüs trasferis y 85 ê morć. De chisc 85 n'él gnü sopolì 46 tla cortina dla tlinica, i atri tla cortina comunala.”

Ćina śëgn n’éson nia sta bugn da ciafè fora cun segurëza sce les porsones sopolides tla cortina dla tlinica fajess pert dl program nazist dl’“eutanasia dezentrada”. “Dessigü à chëstes porsones ciafè dër püch da mangé y da bëre”, spliga la direturia Roilo. La pröma relaziun é gnüda presentada dala comisciun inier, mertesc ai 24 de jügn y plü inant él preodü d’atres publicaziuns sön chësta tematica. Implü él tla fasa de realisaziun n stüde da pert dl Archif provinzial sön le trasferimënt de porsones cun maraties psichiches y handicaps te tliniches psichiatriches tratan le tëmp dl’Opziun. “Le trasferimënt dles porsones dal Südtirol a Hall é inće 75 agn do l’Opziun ćiamò na pert dla storia che n’é nia gnüda descurida. N gran contribut te chësc vers é la relaziun presentada dala comisciun, che é n contribut important por descurì chësta chestiun tragica dla storia dl Südtirol”, spliga l’assessur Mussner.

rc