Atualità

Dala Junta: bilanz a 5,6 miliarg, aprové le dessëgn de lege

La Junta provinziala á aprové le dessëgn de lege söl bilanz de previjiun 2017. En aumënt sará les ressurses por la sanité, la ciasa y le sozial.

Smendrí la presciun fiscala por les families resta na priorité dla Junta.

Amplié les ressurses nezesciares por la sanité, les politiches soziales, la formaziun, la ciasa „y tl medemo momënt ince garantí düc i sorvisc y i investimënc preodüs, ince sce les ressurses finanziares a desposiziun é en diminuziun“: chësc é le ressüme fat dal presidënt Arno Kompatscher do che la Junta á aprové le ddl söl bilanz de previjiun 2017. Ince sce le svilup economich é positif cun na chersciüda dl bilanz provinzial complessif (5,636 miliarg de euro, +118 en confrunt al 2016) sará la soma dl bilanz “che an pó spëne“ tl 2017 de 42 miliuns plü basa cun indöt 4,856 milarg de euro. I fauturs é desvalis: la cuota de partezipaziun al ressanamënt dla spëisa publica (476 miliuns) á n impat plü alt chësc ann en confrunt al ann passé deache ara ê gnüda curida en pert tl 2015 adoran i 160 miliuns dal avanz d’aministraziun. Da conscidré él ince i 304 miliuns de euro dla contabilité speziala (sciöche por ejëmpl le fonds regional unich). Zënza desmentié les entrades plü bases por ci che reverda les politiches fiscales a bëgn di zitadins y impreses che resta na priorité ince por le dagní: la no tax area dl’ajuntiva Irpef y atres alisiraziuns porta para entrades plü basses por 310 miliuns.

Incö ai 25 d’otober á la Junta provinziala aprové le ddl por la formaziun dl bilanz 2017: ressurses ajuntives é destinades ala sanité (1,26 miliarg), ala formaziun y istruziun (989 miliuns) y ales politiches soziales y por la familia (539 miliuns). Le capitul dla sanité ará n aumënt de 52 miliuns de euro, de chisc 32 bele por l’ann atual y 20 por le 2017. „Les ressurses gnara ince adorades por l’assunziun de personal sanitar nü. I cosć por l’assistënza de porsones nia autosufiziëntes sará de 4-5 miliuns plü alc y porchël él ince nezesciar da aumenté les porsones tl setur“, á recordé Kompatscher.

Por ci che reverda le setur dla ciasa gnarál investí 20 miliuns implü tl model de sparagn „Bausparen“. En ajunta él preodü 10 miliuns por les antizipaziuns söl bonus fiscal por le ressanamënt energetich dla ciasa. Por le paiamënt dl personal dl’Aministraziun publica á la Provinzia aprové indöt 60 miliuns implü por curí les spëises plü altes dl contrat coletif nü y d’atres spëises ajuntives.

Por cunt dla Junta á le presidënt Kompatscher messü ciafé sperses de sparagn te atri seturs, „te chi che al ne ê nia nezesciar da avëi na desponibilité sön le momënt de mesi finanziars“, á splighé Kompatscher ajuntan che la Junta ciarará da finanzié chisc seturs tres la mosöra de valivanza dl bilanz de messé. „Te n valgügn de seturs é la dotaziun gnüda smendrida cotan, mo chësc é ma sté poscibl deache la Junta á investí dër tröp te chisc seturs y pó sëgn sparagné.“ Tl setur economich é le sparagn de 15 miliuns de euro, conscidran che le fonds de rotaziun se implësc te na manira autnomia cun les retüdes. Sparagns dl 9 porcënt (30 miliuns de euro) é ince preodüs por le setur dles strades y dla mobilité. „Y i fonds demanco che jará ala proteziun zivila gnará curis da ressurses dla Regiun“, á recordé Kompatscher.

rc

Galaria dales fotografies