Atualità

Dala Junta: Posta, operes publiches, monn dl laur, Franzensfest

De plü é stades les dezijiuns dla Junta: dala chestiun dla posta, al inserimënt tl monn dl laur, ales operes stradales y publiches cina ala borjada de Balsan.

La fortëza de Franzensfest: dejimo Museum provinzial

Cina ai 15 de dezëmber ciafará düc i comuns dl Südtirol les informaziuns por ci che reverda la surandada dla posta n de sce y n de no dala direziun de Poste italiane. Concretamënter ó chësc dí na surandada trëi dis al’edema de letrës, pacli y spediziuns desfarëntes. Chësta novité gnará a se le dé dal mëis de forá dl 2017 inant y por le Südtirol él atocá indöt 113 di 116 Comuns. Tles arees de Balsan, Porsenú y Maran sará le sorvisc dla posta garantí vigni de dl’edema. Tratan la conferënza stampa do la Junta provinziala á le presidënt Arno Kompatscher indere anunzié che „i sun tl lauré a na norma aposta por le Südtirol. Tles tratatives cun i direturs de Poste italiane él nosc obietif da garantí la surandada sön döt le teritore provinzial, por sis dis al’edema di produc dl’editoria y por cinch dis dla posta en general.“ Atres chestiuns reverda le mantignimënt dl numer atual di ofizi dla Posta söl teritore südtirolej, le trasferimënt dl zënter de destribuziun da Verona a Balsan y la sconanza dla situaziun di dependënc. „I pó assiguré che degun post de laur é en prigo. Implü sce al foss poscibl da ciafé l’acordanza sarál poscibl da fá assunziuns ajuntives“, insciö Kompatscher. Implü él da segnalé che n valgügn Comuns á bele fat recurs cuntra la dezijiun da garantí n sorvisc dla surandada dla posta n de sce y n de no dan la Curt de iustizia dl’Uniun europeica.

Implü á la Junta provinziala aprové incö i criters por l’inserimënt tl monn dl laur y dl’ocupaziun dles porsones cun handicaps. Al se trata dl regolamënt d’esecuziun dla lege söl’intlujiun tl setur dl laur. „L’inserimënt tl monn dl laur ne é nia ma important por se garantí le vire, mo ince y dantadöt por la dignité dla porsona y por implí de contignüs la vita de vignun“, sotlignëia l’assessuria Stocker. L’Ofize provinzial Porsones cun handicaps á lauré fora ti ultims mëisc adöm ai sorvisc soziai y ala Federaziun pro le sozial y la sanité na seria de mosöres y scomenciadies che dess assiguré n passaje planifiché dal monn dla scora al monn dl laur. Insciö dessel gní a se le dé adöm ales impreses interessades na poscibilité de prömes esperiënzes diretes tl monn dl laur dai 3 ai 12 mëisc cina al mascimo 5 agn. Implü él ince preodü por porsones che ne á nia ciafé l’autorisaziun sanitara da lauré cun n sorvisc de acompagnamënt söl post de laur cun les aziëndes che vëgn sostignides te caji de dificolté tres le proiet „jobcoaching“.

La Junta provinziala á implü aprové la delibera dl assessur Florian Mussner che reverda l’inserimënt dla fortëza de Franzensfest tl’Aziënda „Museums provinzia“ che garantësc insciö la basa iuridica por la creaziun dl dejimo Museum provinzial che ará süa sënta tla fortëza austriaca dl'epoca dla dinastia Habsburg a Franzesfest. Dal 1 de jená sará insciö la Franzensfest n museum dl’Aziënda Museums provinziai. Sciöche bele anunzié gnarál presenté le conzet che reverda le Museum te na conferënza stampa en vëndres ai 9 de dezëmber dales 10:00 tla fortëza de Franzensfest dal presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher adöm ai assessur Florian Mussner y Philipp Achammer.

N’atra dezijiun importanta dla Junta provinziala sön proposta dl assessur Christian Tommasini é stada l’aprovaziun de dui proiec dl Ofize Geologia por le smendrimënt dl risch idreogeologich. Al se trata de n proiet cuntra le pericul dla tomada de peres tl’area dl Zënter de sperimentaziun dla Laimburg cun n investimënt de 791 mile euro. Le secundo proiet reverda ince le smendrimënt dl risch dla tomada de peres tl Comun de Kaltern cun na spëisa preodüda de 1,5 miliuns de euro por mët en sigurté 700 metri de strada tres la costruziun de barieres de proteziun altes 6 metri. La dorada di laurs sará de 300 dis. Por chisc proiec él ince preodü n cofinanziamënt dal Stat por les Regiuns che é gnü conzedü por trami dui i proiec y reverda indöt 1,6 miliuns de euro. Implü á la Junta provinziala ince aprové na convenziun por trá jö i fá sö danü dui punc che passa sura le rü "Adige" a Egna y sura l’autostrada dl Prener. Les döes strotöres – sotlignëia l’assessur Florian Mussner – é massa strëntes y ne tëgn nia plü ite i standarg nezesciars ince conscidran le passaje di auti y camions. Implü gnarál ince smendrí le risch de rogossies.“ Por chësta gaujia á la Junta provinziala aprové incö ai 6 de dezëmber la sotescirziun de na convenziun cun la sozieté „Autobrennero Spa“ che stabilësc les carateristiches tecniches dl’opera, le finanziamënt y la manutenziun. „I cosć sará por 60 porcënt sostignis dala Provinzia y por 40 porcënt dal’A22 che se fistidiará ince dles bandides de concurs“, spliga le presidënt Komaptscher. Dlungia i dui punc él ince preodü n passaje por les rodes y i peduns. 

Ala fin á la Junta provinziala ince autorisé incö l’assessur Richard Theiner da firmé de plü contrac, a condiziuns tleres, cun le Comun de Balsan, la Provinzia de Trënt y i produturs de refodam somiënt a ciomënt da ciasa por ci che reverda la borjadoia dl ciomënt de Balsan. La Provinzia de Trënt ti portará insciö ala borjadoia dal 1 de jená inant 15.000 tonelades de ciomënt dal ann, che fej fora le 11,5 porcënt dla capazité dl implant cun dui – trëi camions implü al de. Chësc ne fej nia fora na gran desfarënzia por la borjadoia calcolan che al passa vigni de söporjö 60 camions. Al se trata de n’acordanza por cinch agn cun le prisc che é de 101 euro pro vigni tonelada por le Trentin en confrunt di 81 euro che i Comuns dl Südtirol mëss paié. Al se alza de conseguënza ince le davagn por le Comun de Balsan che passa da 325.000 euro al ann a 970.000 euro al ann. Le presidënt Kompatscher á sotligné che l’acordanza a „vantaji por dötes les perts interessades“ y l’assessur Thiner recorda che „l’implant de Balsan é strategich por aumenté la rëi de telescialdamënt y de produziun de energia che porta para na reduziun dles emisciuns de CO2.“

USP

Galaria dales fotografies