Atualità

Pensieres di assessëures per l prim di de scola

USP – Do n instà da paussé y da ruvé inó pra frozes scumëncia ncuei lunesc per truep milesc de mutons y jëuni, si educatëues, nsenianc y genitores l ann de scola y scolina nuef. Nscì nce „l mëter man dl’aventura dl mparé nueva“ sciche scrij i assessëures provinziei ala scoles Florian Mussner, Luisa Gnecchi y Otto Saurer te si scrit per l mëner man dla scola.

Ncuei met man la scola
Canche la scoles gëura ncuei lunesc inò si portes, pensons dantaprima al mpëni de duc chëi che à da n fé cun la scola, de fé deventé la scola n luech dl mparé y dla motivazion. Ann per ann se mostra che l sistem de furmazion y de scola ie una dla majera arjontes de nosta sozietà ajache la ti dà a duc i zitadins la puscibltà de mparé y svilupé culaiteies che ie de mpurtanza per pudëi costruì inant y purté ite mudazions a nosta sozietà. Nce sce la diretives dla Cumiscion Europea ie mo dl 1995, ieles for mo atueles sce les recunësc l sitem de frumazion y scola n cont de furmazion generela de basa y dl mparé la capaziteies pratiches. La furmazion generela de basa ie n mesun per capì l mond, la capaziteies mparedes pieta la basa per se muever sun chësc mond y per arjonjer na realisazion persunela.

Te duta la istituzions de furmazion vëniel laurà sun vijions nueves dl mparé, che dëssa ti dé plu lerch al mparé ndividuel di mutons y di jëuni ti dajan tl medem mumënt plu respunsabltà tl mëter a jì la vies de furmazion respetan a chësta maniera de plu si pertes stersces y dëibles. Bele la inovazions che n ie tl lëur de tré tes porta for inò discuscions sun la posizion dla scola y dla furmazion ma nce sce l sistem ie mo adatà ala realtà de nosc tëmps. Dantaprima se tratla tlo de valuté sce la riforma ie bën da pudëi mëter ndrova tla pratica. Nce la scolines y la scoles ie for plu damandedes de sëurantò respunsabltà sëuraprò al tëmp de scola, domesdi o ntan l instà. L’autonomia dla scoles dà la puscibltà de pië man vel’ scumënciadives de chësc viers.

La va de tenì presënt n duvier mpurtant dla scola: la se trata de ti nsenië ai sculeis che te na sozietà che ie metuda adum da ndividui defrënc, dëssen de udëi la varietà dla sozietà sciche n’ucajion de arichimënt. Rujenan de chësc argumënt vëniel for inó trat su la dumanda sce l ne dà pa nia d’aurta istituzions de furmazion che posse sëurantò miec chësc duvier, sciche la familia, la dlieja o l internet. L mpëni dla scola dëssa da una pert vëster chël de nia pierder si posizion zentrela te chësc ciamp, se cunscidran dal’autra pert sciche cumpletamënt permez a duta l’autra situazions de vita ulache n possa mparé. La scola, dala scolina nchin ala furmazion prufescionela o l’università ie l luech ulache muessa unì curà l’educazion dla toleraza, dla pesc y dl’umanità. Dut chësc te n tëmp ulache jëuni se adrova plu de for n luech de frumazion che i motivea y che ti ie da stiza.

Cun chësc ann de scola mënt man l „Decadis dl’educazion sustenibla tl tëmp“ cherdà ora dala Union dla Nazions. Per diesc ani dëssel te duta la scoles dl mont unì laurà deberieda sun l’educazion che dura tl tëmp. Aldó de na delibera dla ONU se tratla che: „duc, sculeies dla scolina sciche nce i granc, muessa savëi nëut sun l’educazion che dura tl tëmp, ëi muessa mparé che i possa mudé l Mond y che si decijions à na nfluënza. Ëi muessa mparé a pensé a na maniera critica y creativa.“ Duta la persones che dà si cumtribut ala scola, sibe sciche sculeies, maestri o diretëures ie nviëi a dediché plu tëmp ai argumënc che toca l mëter a jì dl daunì a na maniera ativa y creativa. L svlup dla capazità de pensé a n tëmp plu lonch, per capì i culiamënc danter argumënc soziei, ecologics y economics, fej pert di fins plu mpurtanc de chësta decadis dla ONU. L ne ie nia n model de educazion sun la capazità de pensè a n tëmp plu lonch che va bën per duc. Per chësta rejon vëniel nce sorissà tl documënt dl ONU tan mpurtant che l ie a avëi na relazion regiunela sun l svilup pensà a n tëmp plu lonch. Me chël che se sët da cësa te si region, te si luech y valeda, possa svilupé n liam ecologich y la dispunibltà de mëter a jì cun creatività l svilup dl daunì.

Savon che la frumazion spezifica ie de mpurtanza per pudëi ciafië te n mond de gran concurënza; purempò iel for plu debujën dla capazità de na nteligënza transversela, la capazità de udëi ora i liamënc danter i ciamps dla scienza y dla vita. Nsci sciche l ie tla relazion „Delors“ dla Unesco sun l cunzet de frumazion per l 21esm centené, se tratla de mparé la cater dimenscions dl mparé:

  • mparé per ruvé pra savëi
  • maré per savëi co fé
  • mparé a viver cun d’autri
  • mparé per la vita
N salut particuler ti va a chëi de trëi ani che zapa ite tl sistem de scola y furmazion. A d’ëi y a duc i aurti sculeies, studënc, educatëures, maestri y genitores n bon mëter man dla scola. Propi l prim di de scola ie nosc pensieres nce pra la mutans y i mutons de Beslan y si genitores, per chëi che l mëter man dla scola ie unì tucà a na maniera tan grovia y crudela.

Nsci scrij i assessëures ala scola Florian Mussner, Luisa Gnecchi y Otto Saurer

USP

Galaria dales fotografies