Atualità

Forum culturel 2005

N sada, ai 8 de utober, iel unit metù a jì l forum culturel a Urtijëi. L tema de chëst ann fova la leteratura ladina.

Forum culturel 2005
Roland Verra à nvià via la manifestazion cun n referat sun l tema "La situazion dla leteratura ladina al didancuei". Tl scumenciamënt de si referat al sotrissà che na leteratura ladina pura ie na ilujion. Pona iel jit ite sun la leteratura ladina de ncueicundì: n possa dì che la ie uriginela y autonoma, ma si majer problem ie che la à mé na pitla cumpëida de fruidëures. De conseguënza àla mé na pitla fazion soziela y culturela. Verra à sëuraprò auzà ora che truepa formes letereres mancia tl ladin: nsci ne ons nia l plajëi de liejer romanns storics, criminei y de consum populer. Sëuraprò iel debujën de na leteratura per i jëuni y de comics. Nce l teater modern mancia belau defin. Oradechël ie la critica leterera n problem, nsci dij Verra. Davia che l ie mé tan puec autores y chisc se cunësc persunalmënter, vën a mancë na critica obietiva.

Verra porta dant al Assessorat per la Cultura Ladina la pruposta de dé n stipendium de lëur a un o doi autores che se tol dant de scrì publicazions mpue plu sotes. Verra ne ie nia contra l’adurvanza de plu rujendes tla leteratura ma l cunsieia de schivé l ladin bastardà. Finan via auza Verra ora la mpurtanza dla leteratura per uni lingaz: la leteratura ie n cuntribut vif y creatif per uni rujeneda.

La descuscion pra la mëisa turonda ie unida meneda da Lois Ellecosta. Ala descuscion à tëut pert l assessëur culturel, Florian Mussner, l lexicograf Marco Forni, i autores Georg Demetz, Giuvani Pescollderungg y Daria Valentin. I autores prejënc al forum fova defrënc: Georg Demetz fova dantaldut atif ti ani 1968, l à scrit tesć pulitics y anti-autoriteres. Giuvani Pescollderungg dal’autra pert se dà plu ju cun la natura y la vita da uni di. Daria Valentin ie la prima a resië a scrì pec de teater modern.

Ntan chësta descuscion ie unida su la mpurtanza che i Ladins ebe legrëza a scrì te si rujeneda dl’oma. Pervia dla pitla cumpëida de letëures ie la destribuzion di libri y la mancianza de n editëur ladin n rëm da tò n cunsciderazion. Mplu iel unit fat al savëi che l fossa de bujën de n ufize che sëurantol la funzion de letorat.

USP

Galaria dales fotografies