Atualità

Saurer: "L’ individualisaziun dl imparè dess ester al zënter dl’atenziun"

“La consulënza por l’imparè, la poscibilité de na reflesciun autonoma por i scolars sciöch’ince la poscibilité de chirì fora individualmënter danter les ofertes de formaziun é punc; fondamentai de nosta politica de formaziun y te nosc laûr de portè inant la reforma scolastica.” Cun chëstes parores à l’assessur por la formaziun, Otto Saurer, ai 12 de aurì, confirmé che la reforma scolastica vëgn condüta inant.

L’assessur Otto Saurer à informè ai 12 de aurì le publich te na conferënza stampa deboriada cun l’assessur ladin Florian Mussner y i dui intendënć dles scores Peter Höllrigl y Roland Verra sön co che la reforma dla scora vëgn portada inant tles scores elementares y mesanes todësces y ladines dla provinzia.

Saurer à sotligné che la consulënza por l’imparè, la reflesciun autonoma y la poscibilité por i scolars de tó pert personalmënter ala creaziun de so tru de formaziun romagn inant i punć fondamentai tla realisaziun dla reforma scolastica. L’assessur por la formaziun dl lingaz todësch garantësc de conscidré les respostes y les propostes da pert dles scores por ći che reverda le sistem de formaziun tla provinzia. Al sta te so interès de tó provedimënć por ti pité ai mituns y ai jogn les mius poscibilitês sön so tru de formaziun.

Saurer à ajuntè che l’autonomia dla scora gnarà laurada fora y che la reforma Moratti ne vëgn nia anulada, mâ la figöra dl tutor vëgn tuta demez. Al ti desplej de n’avëi nia arjunt n’acordanza cun l’uniun sindacala di maestri/dles maestres y al ne n’é nia a öna cun la critica da pert di insegnanć che se baudia de n’ester nia gnüs tuć ite tla conzeziun dla reforma scolastica.

L’assessur ladin Florian Mussner à azentuè che la politica de formaziun todëscia y ladina é jüda le medemo tru : « La scora ladina é jüda tla medema direziun co la scora todëscia, samëgn tolon en conscidraziun les particolaritês ladines. I ùn la fortüna ch’i podun regolè le sistem de formaziun tres l’autonomia y i sun porchël desplajü di scioperi di maestri. I ùn fat le poscibl por acontentè y tó en conscidraziun i interesc desvalis. Tl zënter romagn tres ćiamò i scolars y les posiziuns massa stares ne porta a degügn resultać positifs.”

Por stlü jö, à l’assessur Saurer informè che tl 2007/08 vëgn l’esperimentaziun dla reforma dla scora portada inant, sciöch’al é gnü stabilì dala Junta provinziala (tl’injunta él da ciafè les mudaziuns ajuntades tla delibra) y che la descusciun se conzentrëia sëgn sön le dessëgn dla lege dla formaziun. Por le mez de mà gnarà chësta lege aprovada dala Junta provinziala. Saurer: “Sëgn se conzentrunse sön la lege dla reforma dla scolina por cherié do agn de esperimentaziun dal ann de scora 2008/09 inant, la garanzia dl dërt por la scora elementara y mesana”.

LPA